COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Per la zona de l’Ametlla de mar i voltants. També se l’ha vist per Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Aquest zoàntid colonial forma estores compostes per individus units pel peu, però autònoms.
Cada individu és un pòlip, format per una columna a la part superior de la qual hi ha una doble corona de tentacles prims i llargs en comparació amb el cos de l’animal (> 0,5 cm).
La boca es troba al centre d’aquesta corona de tentacles i es perllonga per la faringe.
L’animal es fixa al substrat mitjançant una sola de pedal (espècie sèssil).
El nombre de tentacles és variable, però sempre és múltiple de 6: aquí 24 o 36, estan disposats en 2 cicles.
Aquest zoàntid és de color groc brillant a taronja, i la seva mida varia entre 1 i 2 cm d’alçada i 0,5 cm d’amplada.
La colònia pot ocupar fins a diversos metres quadrats, sembla una catifa de flors.
Aquesta espècie és micròfag, zoòfag depredador. El corrent porta preses microscòpiques principalment zooplàncton.
Si aquests pasturen els tentacles, els cnidòcits (cèl·lules urticants) de les anemones desplegades piquen la presa i l’injecten amb verí. Després, la presa es porta a la boca i es digereix.
Es reprodueixen de dos maneres, com tots els cnidaris:
- Asexual per brotació: llavors veiem l’aparició d’excrescències filiformes que semblen fluir de la colònia mitjançant la construcció de noves anemones. Aquest mecanisme extrem s’anomena laceració del pedal.
- Sexual: els sexes són portats per diferents individus (gonocorisme). Els gàmetes s’alliberen a l’aigua, la larva (planula) s’enfonsa ràpidament i si el substrat és favorable s’instal·la.
Aquests zoàntids tendeixen a desenvolupar-se en epibiosi, especialment en esponges del gènere Axinella.
Les anemones incrustades grogues s’adhereixen amb freqüència a roques, fusta morta (delictes, etc.), però també a tunicats, petxines, gorgònies i altres éssers vius.
ESPECIES SIMILARS
Epizoanthus paxii i altres espècies del mateix gènere tenen similituds de forma però els colors són diferents.
Astroides calycularis o Leptopsammia pruvoti de forma i color semblants però que generen un esquelet calcari (escleractinia).
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), ANTHOZOA (CLASSE), ZOANTHIDEA (ORDRE), PARAZOANTHIDAE (FAMÍLIA), PARAZOANTHUS AXINELLAE (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFIC
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar les Parazoanthus Axinellae? Fixa’t en la coloració groga brillant d’aquesta anèmona incrustant, que pot variar entre groc i taronja. Els pòlip té una mida de 0,5 a 2 cm d’alçada, amb una forma colonial incrustant. Cada individu forma part d’una colònia on els pòlips estan units pel peu, però són autònoms. La seva estructura es caracteritza per una columna amb una doble corona de tentacles llargs i prims, que solen ser més llargs que el cos. Els tentacles es disposen en múltiples de 6, normalment 24 o 36, organitzats en dos cicles. La boca està situada al centre d’aquesta corona de tentacles. Aquesta espècie és sessil i es fixa al substrat, com roques o fusta morta. Els pòlips es poden agrupar per formar estores que poden cobrir grans superfícies, semblant una catifa de flors.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España