Paraflabellina gabinierei | Paraflabellina

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color general violeta o lila. El cos sol ser de tonalitats liles, violetes o rosades, de vegades amb matisos blavosos.
• Cerates llargs i densos. Té molts cerates (apèndixs dorsals) allargats i prims, disposats en files molt compactes al llarg del dors.
• Extrems dels cerates més clars. Les puntes dels cerates acostumen a ser més pàl·lides o blanquinoses, cosa que crea un contrast visible.
• Rinòfors llisos i allargats. Els rinòfors (antenes sensorials) són llargs, prims i sense anells molt marcats, amb un color semblant al del cos.
• Línia blanca opaca al llarg del cos. Sovint presenta una línia blanca o clara que recorre el dors, des del cap cap enrere.
• Cap amb tentacles orals llargs. Té tentacles orals llargs i fins, que sobresurten clarament davant dels rinòfors.
• Mida petita. Normalment fa entre 15 i 30 mm, rarament més gran.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Paraflabellina gabinierei (Vicente, 1975)
Nom comú: Flabel.lina violeta mediterrània (CA), Flabelina violeta mediterránea (ES), Flabelline violette de Méditerranée (FR), Mediterranean violet flabellina (GB), Flabellina viola mediterranea (I), Violette Flabellina aus dem Mittelmeer (D)
Grup: Bavoses marines
Tipus paisatge: Habita principalment en fons rocosos i comunitats bentòniques riques en invertebrats, on abunden les colònies d’hidrozous de les quals s’alimenta. Sol trobar-se en parets rocoses, blocs, esculls i zones amb relleu, així com en ambients amb bona circulació d’aigua que afavoreixen el creixement d’organismes colonials. Aquest nudibranqui s’associa especialment a microhàbitats amb hidroides ramificats, sovintqa entre algues, gorgònies o altres estructures que proporcionen substrat per a aquestes colònies i que li ofereixen aliment i refugi.
Mida: Entre 15 i 30 mm de longitud Fondària: Entre els 5 i 40 metres.
Distribució geogràfica: La Paraflabellina gabinierei es distribueix principalment pel Mar Mediterrani, on s’ha registrat en diverses zones tant de la conca occidental com de la central. També s’ha citat en àrees properes de l’Atlàntic oriental, especialment a la costa de la Península Ibèrica, incloent parts de la costa atlàntica de Portugal. En general és una espècie associada a aigües temperades del sud d’Europa, amb observacions disperses però relativament constants en zones on hi ha comunitats riques d’hidrozous.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Calafat, Miami Platja, Platja d’Aro, Palamós, Montiell, Illa Negra, l’Escala, L’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port Lligat, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Paraflabellina gabinierei és un nudibranqui petit i esvelt, amb un cos allargat i semitransparent que acostuma a presentar tonalitats violetes, liloses o rosades. El dors està cobert per nombrosos cerates llargs i prims disposats en files, sovint amb les puntes més clares o blanquinoses. Els rinòfors, situats al cap, són allargats i llisos, amb un color similar al del cos. Davant seu sobresurten els tentacles orals, també llargs i fins. En molts exemplars es pot observar una línia blanca opaca al llarg del dors, que contrasta amb el color general del cos i ajuda a identificar l’espècie. En conjunt, presenta un aspecte delicat i molt característic dins dels nudibranquis del Mediterrani.

Hàbitat

Acostuma a viure en fons rocosos amb abundància d’aquestes colònies, sovint en parets, blocs o estructures on els hidroides es desenvolupen amb facilitat i on també troba refugi.

Alimentació

S’alimenta principalment d’hidrozous, petites colònies d’organismes cnidaris que creixen fixats al substrat i que constitueixen la base de la seva dieta.

Reproducció

Com la majoria de nudibranquis, és hermafrodita: cada individu té òrgans reproductors masculins i femenins, però necessita aparellar-se amb un altre exemplar per intercanviar esperma. Després de la fecundació, diposita cordons o espirals d’ous gelatinosos sobre el substrat o a prop de les colònies d’hidrozous, d’on posteriorment eclosionen les larves que continuaran el cicle vital.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani hi ha diverses espècies de nudibranquis que poden confondre’s amb la Paraflabellina gabinierei per la seva mida petita, color violeta i cerates llargs. Les més habituals són:

Flabellina affinis – de color violeta fosc a marronós, amb cerates més uniformes i menys contrastats a les puntes.

Flabellina ischitana – presenta cerates liles amb extremitats blanques, però sovint amb un patró dorsal menys marcat i més irregular que P. gabinierei.

Coryphella verrucosa – cerates més gruixuts i espaiats, amb un cos més translúcid i menys intensament pigmentat.

Cratena peregrina – sovint confosa per falta de llum i experiència, per les seves tonalitats violàcies i cerates allargats, però es distingeix pels cerates més espaiats i rinòfors anellats.

Consell per identificar correctament: fixar-se en la combinació de color violeta uniforme, cerates llargs i densos amb puntes clares i línia blanca dorsal, que és característica de la Paraflabellina gabinierei.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), NUDIBRANCHIA (ORDRE), FLABELLINIDAE (FAMÍLIA), PARAFLABELLINA GABINIEREI (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere