COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Peixos petits de 8-12 cm
- Una aleta dorsal única i molt llarga
- Els ulls estan situats ben alt sobre el cap
- Quatre tentacles oculars per sobre dels ulls en forma de “forca de segador”
- Xarxa de línies lleugeres de bresca a les galtes
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Parablennius Pilicornis, Cuvier (1829)
Nom comú: Bavosa de plomall (CA), Barriguda (ES), Blennie pilicorne (FR), Fringe blenny (GB), Bavosa capone minore (I)
Grup: Cucs
Tipus paisatge: Immersió poc fonda.
Fondària: De 0 a 5 m
Mides: Fins a 10 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie és comuna al Mediterrani occidental. Atlàntic temperat i tropical, des del sud de Gran Bretanya fins a Namíbia, al llarg de les costes d’Àfrica i els Illes Canàries, conca occidental de la Mediterrània. També pressent a l’Atlàntic occidental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
L’hem vist per l’Ametlla de Mar, Port de l’estany, Calavidre, Montroig, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Cubelles, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Riera, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Aquest peix petit de 8 a 12 cm de llarg, amb el cos flexible, lleugerament comprimit lateralment, té per sobre de cada ull un floc de quatre tentacles en forma de “forca de segador“. La seva mida no supera un terç del diàmetre de l’ull, excepte de vegades el més anterior. Tentacles més petits també envolten l’orifici de cada fossa nasal.
Els ulls estan situats molt amunt del cap.
L’aleta dorsal única porta 12 radis espinosos i 21 de tous, l’aleta anal 2 radis espinosos i 23 de tous. Les aletes pèlviques, en forma de varilla, estan situades sota la gola i serveixen de suport al substrat.
La coloració és variable però constantment trobem una xarxa de línies clares de bresca a les galtes.
A l’estampat estàndard, el cos està cobert de dissenys de línies clares que envolten taques més fosques, formant bandes verticals aproximadament en forma d’H. El disseny de bresca de mel de les galtes continua sent visible. Una taca arrodonida clara o fosca, de vegades blava, decora la part davantera de l’aleta dorsal. El tentacle ocular més anterior es fa més llarg i constitueix un caràcter sexual secundari.
Amb l’estampat clar amb bandes fosques, el cos, irregularment clar, conserva el record de les marques verticals H. Una àmplia banda fosca, amb vores irregulars, va des de l’ull fins a la base de la cua. Una altra línia fosca delimita la base de l’aleta dorsal.
Amb l’estampat groc, tot el cos i el cap són d’un groc uniforme, més o menys pàl·lid o ataronjat. Els dissenys de bresca de les galtes encara estan presents. La bavosa de plomall és l’únic blènid europeu que mostra aquest color groc.
La proporció entre els diferents estampats varia d’un lloc a un altre i d’una estació a l’altra. No s’ha establert cap relació entre un estampat i una edat o sexe en particular, a part de l’estampat negre dels mascles reproductors.
ESPECIES SIMILARS
Amb un estampat de bandes fosques, s’assembla molt a la Bavosa blanca, Parablennius rouxi. Aquest és més esvelt, la banda negra està ben limitada i no té una línia medio-dorsal fosca.
La Bavosa grisa, Parablennius gattorugine, és més gran, els seus tentacles oculars són més nombrosos i ramificats “en avet”.
Amb l’estampat estàndard hi ha possible confusió amb la Bavosa verda, Parablennius incognitus, però els tentacles dels ulls són més llargs i els patrons dels flancs estan estrets al mig, en forma de diàbolo i més afilats que les H de la Bavosa de Plomall, Parablennius pilicornis.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES(ORDRE), BLENNIDAE (FAMÍLIA), PARABLENNIUS PILICORNIS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem indentificar el Parablennius pilicornis? Fixa’t en aquestes característiques per identificar la Parablennius Pilicornis: és un peix petit de 8 a 12 cm amb una aleta dorsal única i molt llarga. Els ulls estan situats molt alts sobre el cap, i per sobre de cada ull hi ha quatre tentacles oculars en forma de “forca de segador”. A les galtes, veurem una xarxa de línies clares de bresca. Aquestes són les claus principals per reconèixer aquesta espècie.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España
2 Retroenllaços