Parablennius gattorugine | Capsigrany

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Dos tentacles supraoculars en forma de ram
• De 6 a 8 barres més fosques que s’estenen a l’aleta dorsal
• Ull vermell
• Coloració marró
• Curiós i descarat, sempre solitari

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Parablennius gattorugine, Linnaeus (1758)
Nom comú: Capsigrany, Bavosa grisa (CA), Cabruza (ES), Cabot (FR), Tompot blenny (GB), Bavosa ruggine (I)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. Viu sobre fons rocosos coberts d’algues en forats i escletxes des de 3 m fins a uns 30 m.
Fondària: Des dels 3 m fins a uns 30m
Mides:  De 12 a 30 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba gairebé a tot arreu a les nostres costes continentals, especialment al Canal de la Mànega. La seva distribució a l’Atlàntic va des del Marroc fins a Escòcia.
A la Mediterrània és molt comú a les nostres costes. També és present al mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem anat trobant a totes les immersions que fem a l’Ametlla de Mar, Calafat, Port de l’Estany i Tarragona. Punta de la Mora, Altafulla, Torredembarra, Sant Pere de Ribes, Barcelona, Badalona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

És la més comú de les bavoses i la més gran (de 12 a 30 cm). La coloració és marró típica amb de 6 a 8 bandes verticals més fosques i força amples. El clapejat és de color groc ataronjat més clar. El cos és allargat, comprimit lateralment i força massiu. El front és arquejat i les òrbites destacades.

Els mascles tenen tentacles ramificats al cap que són molt més grans que les femelles. Cada fossa nasal està revestida amb un altre petit tentacle. La mandíbula és força petita, conté una dentició curta i potent. L’aleta dorsal (ràyons) comença darrere del cap i cobreix tota l’esquena. La seva alçada és irregular. Els pectorals són amples i arrodonits, els ventrals es redueixen a dos radis. La longitud de l’aleta anal cobreix aproximadament la meitat del cos.

Aquest peix no té escates, la seva pell està coberta de moc enganxós.

S’alimenta d’una varietat d’invertebrats bentònics: equinoderms, crustacis, mol·luscs, anèl·lids i també margarides marines. Acompanya el seu àpat amb algues.

Les espècies mediterrànies en general tenen patrons molt contrastats, mentre que els adults que es troben a l’Atlàntic són sovint més clars, amb una coloració caramel·litzada més uniforme. La coloració, però, és molt variable segons la naturalesa de l’hàbitat rocós i la vegetació, també segons l’estat d’ànim o l’activitat de l’individu. L’estampat varia segons sigui femení o masculí (més marcada) o diferent en el festeig. La bavosa grisa pot utilitzar aquesta funció com a protecció contra els depredadors.

Aquestes bavoses s’apropien d’una cavitat com a refugi, que defensen amb violència, sobretot contra altres representants de la mateixa espècie. Sembla que accepten més fàcilment la presència de peixos pertanyents a altres famílies. El capsigrany protegeix el seu territori a qualsevol preu, podent atacar a un individu molt més gran que ell mateix, fins i tot un bussejador!

Aquest peix no té bufeta de gas i per tant no sap “nedar en aigües obertes”. Aquesta espècie és més activa al vespre i a la nit, però és molt possible trobar-la durant el dia.

Com a curiositat, aquest blènid té una vida mitjana de 10 anys. És un animal curiós i poc tímid que s’observa fàcilment.

ESPECIES SIMILARS

Parablennius ruber és proper, amb tentacles força semblants, però de color vermell. A més, la seva distribució geogràfica és molt més restringida (present localment a l’Atlàntic). Alguns individus de Parablennius tentacularis poden semblar-ho a primera vista, però els seus tentacles oculars només estan ramificats en un costat i són molt grans. Aquesta espècie sí que la podem trobar a la nostra costa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), BLENNIFORMES(ORDRE), BLENNIIDAE (FAMÍLIA), PARABLENNIUS GATTORUGINE (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere