Padina pavonica | Orelles – Espècies Marines del Mediterrani

Com la podem identificar

Algues marrons amb forma d’embut obert
Peduncle curt
Fulla com un ventilador obert, com una cua de paó

Característiques

Nom científic: Padina pavonica, Thivy (1960)
Nom comú: Orelles, cua de paó (CA), Cola de pavo (ES), Padube queue de paon (FR), Peacocks tail, funnel weed (GB), Coda di pavone (I), Pfauenalge, Trichteralge (D)
Grup: Algues brunes
Tipus paisatge: Aquesta alga fotofílica colonitza els substrats durs i ben il·luminats del nivell infralitoral, en aigües tranquiles o poc agitades.
Fondària: Fins als 20 m o més.
Mides: Fins a 5 a 10 cm d’alçada
Distribució geogràfica: Es troba al Nord-est atlàntic des de les Illes Britàniques fins a Mauritània, Atlàntic occidental (des del nord de Canadà fins a l’extrem sud de Xile), Mediterrani, mar Negre, oceà Pacífic i oceà Índic fins a Austràlia i Polinèsia Francesa..

Distribució a la nostra costa

Per la zona de l’Ametlla de Mar, Calafat… en abundància. Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Premià de Mar, Pineda de Mar, Blanes, LLoret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

Descripció

Alga marró que fa de 5 a 10 cm d’alçada és una fulla amb forma de ventall obert, amb el marge ciliat, blanc i marró, incrustat amb pedra calcària, amb un peduncle curt. La fulla sovint s’enrotlla en un con amb arestes concèntriques. La superfície de la fulla està adornada amb fines fileres concèntriques de pèls.

L’alga està fixada per un plomall de rizoides amb una base curta més o menys cilíndrica formant un pedicel cònic. Sovint s’agrupen diversos individus perquè neixen del mateix sistema de rastreig basal.

El creixement de l’alga es produeix a través dels marges.

És un alga autòtrofa per fotosíntesi de clorofil·la amb absorció de sals minerals contingudes a l’aigua.

La seva reproducció és una alternança d’un cicle sexual i un cicle asexual amb producció d’espores.

Tenen dos cicles de reproducció, un comença a l’hivern o a la primavera, presenta un desenvolupament màxim a l’estiu i desapareix al setembre; el segon comença a l’estiu: el cicle de desenvolupament és digenètic isomorf.

Entre les línies concèntriques del “cabell” hi ha fileres d’òrgans reproductius on neixen les cèl·lules corticals externes. De vegades, les espores dels esporòfits no experimenten meiosi i tornen directament als esporòfits.

És una alga que sovint s’uneix com a epífit a altres algues.

És abundant a la primavera, aquesta alga s’adapta a la temperatura i il·luminació intensa. És sensible a les variacions del nivell de l’aigua i només pot suportar exposicions molt breus a l’aire lliure.

Els individus sovint s’agrupen al voltant del mateix sistema de rastreig basal.

L’opistobranqui Elysia timida (Risso, 1818) se’n alimenta.

Com a curiositat, la Padina pavonica té propietats que recorden les de la pell humana i es fa servir en productes farmacèutics i cosmètics per les seves propietats en la recuperació de la fermesa i elasticitat de la pell i reforç de les accions protectores d’anti-rradicals i anti-irritants, també troba el seu ús en tractaments contra trastorns òssis com la osteoporosi, l’artritis. En cru presenta una possibilitat alimentària a Àsia.

Espècies similars

Padina australis : al mar Roig i a l’oceà Índic.

Padina boryana : a Nova Caledònia.Padina jamaicensis : amb vores sempre enrotllades cap a l’interior; Mar Carib.

Padina pavonicoides Ni-Ni-Win & H. Kawai, 2011 i Padina ditristromatica Ni-Ni-Win & H. Kawai, 2011: dues espècies submarines molt properes i gairebé indistingibles de P. pavonica , destacades recentment a la base d’estudis genètics.

Però a les nostres costes no hi ha confusió.