Ophisurus serpens | Serp de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cap en forma de serp, que sobresurt lleugerament de la sorra.
• Musell molt allargat i punxegut amb petites taques negres.
• Boca gran que s’estén darrere dels ulls, amb dents visibles i punxegudes.
• Coloració marró clar a grisenca, sovint amb reflexos platejats.
• Ulls rodons amb la pupil·la vertical (com d’ametlla) durant el dia.
• Cos molt prim i llarg, però rarament visible fora de la sorra.
• No té aleta caudal visible: la cua acaba en una punta rígida com una serp.
• Només treu el cap i una part del musell a l’exterior. Si busseges sobre fons sorrencs amb poca vida aparent, para atenció a petits moviments o formes allargades que sobresurten lleugerament de la sorra —podria ser un Ophisurus serpens vigilant des de l’amagatall!
• Molt discret i sedentari: sol quedar-se immòbil per passar desapercebut.
• Actiu principalment de nit, però visible de dia si es té paciència o sort.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Ophisurus serpens (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Serp de mar (CA), culebra de mar, tieso trompudo (ES), serpenton à long nez, anguille des profondeurs, serpent marin (FR), snake eel, serpent eel (GB), serpende di mare, coloru de mari, serpa, vipera di mare (I), mittelmeer-schlangenaal (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita principalment en fons sorrencs o fangosos del medi marí. El seu biòtop típic és un paisatge submarí relativament despoblat de vegetació, on el substrat tou li permet enterrar-se fàcilment deixant només el cap i el musell a la vista. Aquest ambient li proporciona camuflatge i protecció, i és on espera quiet per capturar preses com peixos petits i crustacis. Es tracta d’un entorn calmat, poc rocós, ideal per a espècies de comportament discret i sedentari com ell.
Fondària: Habita principalment a fondàries d’entre 10 i 300 metres, tot i que pot trobar-se a zones encara més profundes, especialment més enllà de la plataforma continental. Durant el busseig recreatiu, és més probable veure’l a partir dels 15-20 metres, sempre en fons sorrencs o fangosos.
Mides: Pot arribar a fer fins a 2,40 metres de longitud, tot i que la mida més habitual en exemplars observats és d’entre 1 i 1,5 metres. Té un cos molt prim, amb un diàmetre mitjà d’uns 5 cm, semblant al d’una serp gruixuda.

A mesura que creix, el musell s’allarga encara més i les proporcions es fan més marcades, cosa que pot ajudar a identificar exemplars adults respecte als joves.
Distribució geogràfica: Té una distribució geogràfica àmplia que abasta gran part de la mar Mediterrània —excepte les costes d’Egipte i del Líban— i s’estén per l’Atlàntic est, des de Portugal fins al Senegal, incloent les illes Canàries i Madeira. També es troba al llarg de les costes atlàntiques i índiques de l’Àfrica fins a Sud-àfrica, i s’ha citat a l’oest de l’oceà Índic, la mar Roja, Austràlia i Nova Zelanda, tot i que en algunes d’aquestes àrees la seva presència podria correspondre a espècies molt semblants i requeriria verificació taxonòmica. Prefereix aigües càlides o temperades i fons sorrencs o fangosos, sovint en zones costaneres o talussos continentals.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Castell de St Jordi d’Alfama, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Tossa de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Mataró, Badalona, Roses.

DESCRIPCIÓ

La serp de mar presenta un cos molt allargat i prim, de tipus serpentiforme, que pot arribar fins als 2,40 metres de longitud, amb un diàmetre mitjà d’uns 5 cm. El color del cos sol ser marró clar o gris verdós, amb reflexos platejats als costats i el ventre més pàl·lid. El musell és molt allargat i punxegut, amb petites taques negres distintives, i la boca és gran, amb dents punxegudes i visibles, arribant més enllà dels ulls. Els ulls són rodons, amb pupil·la vertical durant el dia. Les aletes pectorals són petites i situades darrere d’un orifici branquial molt petit. No té aletes pèlviques ni caudal, i l’aleta dorsal comença molt enrere. L’extrem de la cua és nu i rígid, acabant en punta, com una serp.

Hàbitat

Habita principalment en fons sorrencs o fangosos, sovint en zones despoblades de vegetació. Es pot trobar des de 10 fins a més de 300 metres de profunditat, especialment fora de la plataforma continental. Durant el dia, sol romandre enterrat amb només el cap i el musell sobresortint del sediment, fet que li permet mantenir-se ocult davant possibles depredadors i alhora caçar.

Alimentació

És un depredador oportunista que s’alimenta principalment de petits peixos i probablement també de crustacis bentònics. Caça de manera passiva, esperant que les preses passin a prop mentre ell roman immòbil enterrat. El seu musell llarg i les dents punxegudes són útils per capturar preses ràpides i escorredisses.

Reproducció

La reproducció del Ophisurus serpens encara no està ben documentada. Es creu que la fresa podria tenir lloc durant els mesos càlids, probablement a l’estiu, però no hi ha dades clares sobre el comportament reproductor, la forma de les larves ni els llocs de posta.

ESPECIES SIMILARS

Durant el busseig recreatiu al mar Mediterrani, pot ser fàcil confondre la serp de mar (Ophisurus serpens) amb altres espècies de morfologia similar. Algunes d’aquestes espècies són:

El Dalophis imberbis té un musell allargat i cònic, similar al del Ophisurus serpens, però es diferencia per la seva coloració més fosca. El dors és gris violaci, amb una sèrie de taques que poden ser de color fosc, mentre que el ventre és de to groguenc. Aquesta espècie també té una forma del cos prim i serpentiforme, que pot generar confusions amb la serp de mar, però la tonalitat més fosca del cos i la variació en les taques ajuden a distingir-les. La seva naturalesa més activa i les seves diferències en la forma del musell poden ser altres elements per identificar-la en l’hàbitat.

El Facciolella oxyrhyncha és una espècie de serp de mar amb un musell allargat i prim, similar al del Ophisurus serpens. Una característica que permet identificar-lo és la seva aleta caudal contínua, que es fusiona amb les ales dorsal i anal. Aquesta característica de l’aleta és distintiva, ja que la serp de mar no té una aleta caudal. Els ulls d’aquesta espècie estan situats més a prop de la comissura de la boca, un altre element que la fa diferent. El cos de Facciolella oxyrhyncha també és prim i serpentiforme, però la combinació de les aletes i la posició dels ulls la fa fàcil de diferenciar quan es coneixen aquests detalls.

El Nettastoma melanurum és una altra espècie de serp de mar que es distingeix pel seu musell llarg i fi. Aquesta espècie també té una aleta caudal contínua que es fusiona amb les ales dorsal i anal, un element clarament diferent del Ophisurus serpens, que no té aleta caudal. Aquesta característica és fonamental per identificar el Nettastoma melanurum, ja que el cos prim i allargat pot induir a confusió amb la serp de mar. A més, les dents i les proporcions del cos també varien lleugerament, ja que el Nettastoma melanurum tendeix a tenir un cos una mica més robust que l’Ophisurus serpens.

Quan estiguis observant espècies com aquestes, fixa’t en els detalls de la coloració, forma del musell i les aletes (especialment l’aleta caudal). Aquestes característiques poden ajudar-te a distingir les espècies en el seu hàbitat natural.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), ANGUILIFORMES (ORDRE), OPHICHTHIDAE (FAMÍLIA), OPHISURUS SERPENS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere