Ophiothrix fragilis | Ofiura

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Disc central de 2 cm, 5 braços de 7 cm
• Color molt variable, alternant sovint segments de 2 colors diferents
• 14 espines transparents en segments
• Sovint es posen 2 o 3 braços perpendiculars
• Viu sota les pedres o amagada a les esquerdes

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Ophiothrix fragilis (Abildgaard, 1789) 
Nom comú: Ofiura, estrella de potes espinoses (CA), Ofiura de espinas finas (ES), Common brittlestar (GB), Zerbrechlicher schlangestern (D))
Grup: Estrelles de mar
Tipus paisatge: Immersió observant la vida de sota les pedres. Immersió en coves.
Fondària: Fins a 350 m
Mides:  Fins a 12 cm
Distribució geogràfica: Es poden observar a tota la des del mar del Nord fins al Mediterrani. En alguns llocs, on el corrent és fort i, per tant, on el subministrament de partícules alimentàries és important, podem trobar grups d’estrelles fràgils de diversos milers d’individus per metre quadrat (fins a 10.000, en diversos gruixos), que és molt comú al canal de la Mànega i al mar del Nord.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, s’Alguer, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Les ofiures es poden trobar en una àmplia varietat d’hàbitats marins, des de fons pedregosos fins a fons arenosos i fangosos, en profunditats que varien des d’uns pocs metres fins a 4000 metres de profunditat. Aquestes espècies són lucífugues, és a dir, tenen por de la llum i es refugien gairebé exclusivament a llocs foscos, com sota les pedres, en falles o en qualsevol lloc on predomini la foscor. En moltes ocasions, només es poden veure els seus braços espinosos, que es mesclen amb altres organismes bentònics com esponges i ascidis.

L’ofiura és una estrella trencadissa que es distingeix per un disc central que pot mesurar fins a 2 cm de diàmetre, amb 5 braços que poden arribar fins a 7 cm de longitud. El seu color és molt variable, incloent tons com blanc, groc, taronja, verd, blau, rosa i vermell. Sovint, els braços presenten una alternança de segments de diferents colors i són molt espinosos (amb 14 espines per segment, 7 a cada costat de cada segment). Aquestes espines són transparents.

Les ofiures són organismes filtrants passius, és a dir, retenen les partícules alimentàries utilitzant 2 o 3 dels seus braços per aixecar-se perpendiculars al corrent i capturar els nutrients que passen. Els peus ambulacrals els ajuden a transportar aquestes partícules fins a la boca, situada al centre del disc.

Aquesta espècie també s’alimenta de petits invertebrats com cucs i petits crustacis.

Les ofiures són gonocòriques, és a dir, els sexes són separats. Els ous es deixen anar a l’aigua, donant lloc a larves planctòniques anomenades ofioplutis, que són molt diferents de l’adult. Aquestes larves acaben arribant al fons i es transformen en ofiures adultes, un procés que sol ocórrer en plomes d’ofiures adultes, fet que explica la densitat poblacional elevada en algunes zones.

ESPECIES SIMILARS

Ophiothrix quinquemaculata és una espècie exclusivament mediterrània que es caracteritza per un disc central de 15 mm de diàmetre. Els seus braços són també molt característics, amb 12 espines articulades per segment, la qual cosa la fa fàcil de reconèixer entre les ofiures.

Pel que fa a Ophiothrix fragilis, aquesta espècie és coneguda per la seva gran variabilitat de formes i colors, la qual cosa ha portat alguns autors a suggerir que podria en realitat representar fins a vuit espècies diferents. Aquesta variabilitat pot generar confusions en la identificació, ja que les diferències entre aquestes formes poden ser subtils però importants per a la taxonomia.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), OPHIUROIDEA (CLASSE), AMPHILEPIDIDA (ORDRE), OPHIOTRICHIDAE (FAMÍLIA), OPHIOTRIX FRAGILIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere