COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Ophiothrix fragilis (Abildgaard, 1789)
Nom comú: Ofiura, estrella de potes espinoses (CA), Ofiura de espinas finas (ES), Common brittlestar (GB), Zerbrechlicher schlangestern (D))
Grup: Estrelles de mar
Tipus paisatge: Immersió observant la vida de sota les pedres. Immersió en coves.
Fondària: Fins a 350 m
Mides: Fins a 12 cm
Distribució geogràfica: Es poden observar a tota la des del mar del Nord fins al Mediterrani. En alguns llocs, on el corrent és fort i, per tant, on el subministrament de partícules alimentàries és important, podem trobar grups d’estrelles fràgils de diversos milers d’individus per metre quadrat (fins a 10.000, en diversos gruixos), que és molt comú al canal de la Mànega i al mar del Nord.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, s’Alguer, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Les ofiures es troben en fons pedregosos però també en fons arenosos i fangosos, des d’uns pocs metres fins a 4000 metres de profunditat.
Es tracta d’un organisme lucífug (té por de la llum) que es trobarà gairebé exclusivament sota les pedres, a les falles, a qualsevol lloc on domini la foscor. Molt sovint, només són visibles els seus braços espinosos, entre altres organismes bentònics (esponges, ascidis, etc.)
L’ofiura és una estrella trencadissa extremadament estesa amb un disc central de fins a 2 cm de diàmetre. La longitud de cadascun dels 5 braços arriba als 7 cm. El color és molt variable: blanc, groc, taronja, verd, blau, rosa, vermell. Molt sovint els braços presenten una alternança de segments de dos colors diferents , i són molt espinosos (14 espines per segment, o 7 a cada costat de cada segment). Aquestes espines són transparents.
Les ofiures aixequen 2 o 3 dels seus braços perpendiculars al corrent per retenir les partícules alimentàries. Són organismes filtrants passius. Els peus ambulacrals transporten aquestes partícules a la boca situada al centre del disc.
També són capaços d’alimentar-se de petits invertebrats: cucs, petits crustacis, etc.
L’espècie és gonocòrica (els sexes són separats). Els ous s’alliberen a l’aigua i donen lloc a larves planctòniques característiques, els ofioplutis, que són molt diferents de l’adult. Aquestes larves acaben caient fins al fons i es transformen en ofiures adultes. La metamorfosi de les cries es produeix preferentment a les plomes dels adults. Això explica en part la densitat població en alguns llocs.
ESPECIES SIMILARS
Ophiothrix quinquemaculata : espècie exclusivament mediterrània, que té un disc central de 15 mm i 12 espines articulades per segment.
Nota sobre O. fragilis : alguns autors estimen, ja que aquesta espècie pot presentar-se en formes i colors variables, que de fet hi hauria vuit espècies diferents.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), OPHIUROIDEA (CLASSE), AMPHILEPIDIDA (ORDRE), OPHIOTRICHIDAE (FAMÍLIA), OPHIOTRIX FRAGILIS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Ophiothrix fragilis? Es una estrella prima i fugidissa. Pot ser de color llis o de difents combinacions amb taronja, blanc, groc verd, blau, rosa. Tenen 5 potes d’uns 7 cm amb moltes espines transparents.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España