Octopus vulgaris | Pop

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Vuit braços amb dues fileres de ventoses
• Braç dret més curt i retret (copulador) en el mascle
• Braços laterals més llargs que els braços ventral i dorsal
• Mantell muscular
• Ulls característics amb pupil·les fixes

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Octopus vulgaris (Cuvier, 1797)
Nom comú: Pop (CA), Pulpo (ES), Poulpe commun (FR), Common octopus (GB), Polpo (I), Krake (D)
Grup: 
Tipus paisatge: El biòtop característic del pop és l’entorn bentònic costaner de substrat rocós, des de les ribes fins al límit superior de la plataforma continental (uns 150 m). Nombroses observacions mostren que la densitat del pop disminueix amb la profunditat.
Les masses coral·lígenes i rocoses són afavorides pels pops, però els fons sorrencs o fangosos i les herbes marines són molt populars en determinades regions. Les habilitats mimètiques del pop li permeten combinar-se amb qualsevol entorn.
El pop té un comportament territorial, cada animal té el seu lloc. És sedentàri, però sembla obeir les migracions durant els períodes de posta (zones temperades on la reproducció és estacional).
Fondària: 
Mides: 
Distribució geogràfica: El pop comú es troba a les aigües temperades i tropicals de tot el món. Abunda especialment al Mediterrani i al nord-est de l’Atlàntic des del canal de la Mànega fins al Senegal, passant per les illes de les Açores, les illes Canàries i Cap Verd. A França continental és present a tota la conca mediterrània i a tota la costa atlàntica.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Hospitalet de l’Infant, Montroig, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Tossa de mar, Lloret de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Martí d’Empúries, Roses, Canyelles petites, l’Almadrava, Cadaqués, Port lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El cos del pop està format per un cap globular que porta a cada costat uns ulls caracteritzats per la seva pupil·la horitzontal. El cap s’allarga per un cos muscular (el mantell) que conté els òrgans. El mantell es divideix en diversos lòbuls extensos equipats amb dues fileres de ventoses.

Els vuit braços en forma d’estrella estan units per una membrana interbraquial i formen una corona al centre de la qual obre el bulb bucal amb el ” bec de lloro “. La part ventral del mantell està tallada per una escletxa ampla (escletxa pal·lial) cap a la cavitat pal·lial on es troben les brànquies (respiració) i les vísceres. Procedent d’aquesta cavitat, un embut invertit, el sifó lateral, forma una mena de broquet de color taronja que serveix per expulsar l’aigua de la cavitat pal·lial sota l’efecte de les contraccions del mantell. El principi de reacció produït per aquest embut permet un moviment propulsiu únic per naturalesa.

El pop adult té un pes mitjà d’uns 3 quilos, i encara que rar, s’han reportat individus de 10 quilos. La mida d’aproximadament 60 cm de vegades pot arribar als 1,20 metres en femelles i 1,30 metres als mascles. Viuen al voltant de 2 anys.

Animal carnívor, el pop s’alimenta principalment de crustacis, mol·luscs cefalòpodes i bivalves i molt rarament de peixos.
Per alimentar-se, el pop implementa successivament:

• l’acció de braços i ventoses per capturar les preses i transportar-les al dormitori.
• l’acció mecànica de les mandíbules del “bec de lloro” per triturar crustacis o de la ràdula per perforar la closca dels bivalves.
• l’acció química d’un verí, la cefalotoxina que primer paralitza la presa. Aquest verí és capaç de matar un conill.

Es descarten les parts dures dels carapaços i petxines. L’entrada del refugi del pop està sovint marcat per una aglomeració de residus per amagar l’entrada. El pop no menysprea entrar en competència deslleial amb els pescadors agafant crustacis dels equips de pesca (paranys, trampes).

Maduresa sexual:

• Els mascles són madurs quan el seu pes arriba als 200 g.
• Les femelles, fins i tot les més petites, pesen 500 g. Poden ser fecundades per molts mascles i portarà endavant la posta cap al final de la seva vida, ja que quan neixin els nous pops la femella ja haurà mort per inanició. No els deixa en cap moment i sempre els està oxigenant mentres dura la incubació.

Festeig: La femella sol·licita la parella netejant tossudament les seves ventoses; el mascle respon lluint els seus i estenent els braços cap a la femella. Al mateix temps, els ulls estan envoltats per un cercle fosc.

Acoblament: el mascle fa servir el seu tercer braç (a la dreta a partir de la meitat del cap), l’hectocòtil, modificat en espàtula a l’extrem i que recorre el seu llarg per un canaló. Introdueix l’hectocòtil a la cavitat pal·lial de la femella per injectar els espermatòfors a l’oviducte. Els espermatòfors alliberaran, en una glàndula de l’oviducte, una quantitat d’espermatozoides que fecundarà els òvuls en passar per l’oviducte. Aquesta glàndula també proporciona les tiges i la mucositat per a la fixació dels ous.

Període de posta: de març a novembre, de tres a vuit setmanes després de l’aparellament segons la temperatura de l’aigua. La femella pon els seus ous (de 100.000 a 500.000 – aproximadament 2 mm de longitud – agrupats en una cinquantena de cordes) enganxant-los al sostre de la seva cova de nidificació. L’alçada dels cables depèn de l’alçada del sostre. La posta d’ous pot durar de dues a quatre setmanes.

Incubació: La femella ventilarà les seves urpes fins a l’eclosió (de 24 a 125 dies segons la temperatura), sense alimentar-se durant tot aquest període. Mor al final de l’eclosió.

ESPECIES SIMILARS

Callistoctopus macropus (o pópara) que es reconeix pels seus braços més prims marcats amb una filera de punts blancs fosforescents.

Gènere Eledone: Els eledones només tenen una fila de ventoses als braços i són menys mimètics. Viuen a més profunditat.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), CEPHALOPODA (CLASSE), OCTOPODA (ORDRE), OCTOPODIDAE (FAMÍLIA), OCTOPUS VULGARIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere