Com la podem identificar
- Llimac gran. Fins a 7 cm.
- Les banyes de la boca més grans que els rinòfors.
- Rinòfors anellats.
- De color taronja
- La punta del cerato és de color taronja brillant.
- Té 3 línies dorsals blanques.
Característiques
Nom científic: Dondice banyulensis, Portmann & Sandmeier 1960
Nom comú: Godiva taronja (Ca), godiva anaranjada (Es), godiva orange (Fr), orange godiva (Gb)
Grup: Heterobranqui
Tipus paisatge: Es troba en fons rocosos entre 5 i 35 m de profunditat sobre colònies d’hidroides de les quals s’alimenta.
Fondària: Fins a 45 m.
Mides: Fins a 7 cm.
Distribució geogràfica: A l’Atlàntic a la Península Ibèrica i al Mediterrani occidental i oriental.
Distribució a la nostra costa
Per la zona de l’Ametlla de Mar i a Tarragona al derelicte Dragonera. L’altra lloc on està confirmat el seu avistament és a les Illes Medes.
Descripció
És un dels nudibranquis més grans del Mediterrani, ja que arriba als 7 centímetres de longitud. És de color taronja molt intens i les puntes de les cerates o expansions laterals són vermelles. Té tres línies blanques molt característiques que li recorren tot el cos (dues laterals per sota les cerates i una central que es bifurca al cap). Té rinòfors anellats (òrgans en forma de banyes que utilitza per a “olorar”) més petits que els apèndixs bucals i també són de color taronja.
Aquests animals viuen en fons de roca entre 5 i 45 metres de profunditat. Normalment es poden veure a sobre d’hidroïdeus com Eudendrium. Es considera una espècie que només es troba al Mediterrani, és a dir, endèmica.
S’alimenta d’hidroïdeus com Eudendrium i probablement d’alguns briozous. S’ha especulat sobre el comportament carnívor de Dondice banyulensis i alguns autors diuen que pot arribar a menjar altres nudibranquis com Flabellina affinis o Cratena peregrina si l’aliment escasseja (ja que competeixen pel mateix aliment).
Aquesta espècie és hermafrodita, és a dir, un mateix individu té els dos sexes. Per reproduir-se s’ha d’aparellar amb un altre individu i, així, poder-se intercanviar l’esperma. La posta d’ous és blanca i de forma circular.
Fins fa relativament poc es coneixia com a Godiva banyulensis.
El nom de Godiva li ve per lady Godiva, una donzella anglosaxona del S.XI, famosa per la seva bellesa que va ser obligada pel seu marit a muntar a cavall despullada a canvi que baixés els impostos als seus súbdits.
Banyulensis li ve perquè la primera vegada que va ser descrita va ser a la regió de Banyuls sur Mer.
Tot i ser endèmica hi ha cites d’haver-la trobat a la zona d’Algarve a Portugal i alguna referència no comprovada a la costa del Cantàbric.
Especies similars
Es pot confondre amb Flabellina lineata coneguda també com Coryphella lineata. La principal diferència d’aquesta espècie és que té els rinòfors i els apèndixs bucals de la mateixa mida i Dondice, com hem dit abans, té els rinòfors més curts.
Taxonomia
Animalia (Regne), Mollusca (Phylum), Gastropoda (Classe), Nudibranchia (Ordre), AEOLIDIOIDEA (SUPER Família), Dondice banyulensis (Espècie).
Distribució geogràfica
Vídeos
Fototografies
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Godiva taronja? La Dondice banyulensis es pot identificar per la seva mida relativament gran, arribant fins a 7 cm. El seu cos és de color taronja intens, amb les puntes de les cerates o expansions laterals de color vermell brillant. Té tres línies dorsals blanques molt característiques: dues laterals per sota les cerates i una central que es bifurca al cap. Els seus rinòfors anellats són més petits que les banyes de la boca, que són més grans i també de color taronja. Aquest nudibranqui es troba en fons rocosos, alimentant-se principalment d’hidroïdeus com Eudendrium, a profunditats que van dels 5 als 45 metres. Es considera una espècie endèmica del Mediterrani.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España