Necora puber | Nècora

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Coloració variable però característica. Normalment presenta tons marrons, verdosos o blavosos, amb parts més fosques a la closca i extremitats.
• Closca amb textura “vellutada”. El dors no és llis: té una superfície lleugerament peluda o vellutada, molt típica de l’espècie.
• Cares laterals amb vores marcades. La closca té laterals ben definits i una forma més ampla que llarga.
• Ulls vermellosos o taronja intens. Sovint visibles fins i tot quan l’animal està mig amagat sota roques.
• Potes posteriors adaptades a la natació. Les últimes potes són aplanades com rems, cosa que el diferencia de molts altres crancs.
• Moviment ràpid i nerviós. Quan se’l destorba, fuig molt de pressa, sovint cap enrere o fent petits salts laterals.
• Hàbitat sota pedres i en esquerdes. Es troba habitualment en zones rocoses, amagada en escletxes o sota blocs, entre poca i mitjana profunditat.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Necora puber (Linnaeus, 1767)
Nom comú: Nècora (CA), nécora (ES), étrille (FR), velvet swimming crab,velvet crab (GB), velvet swimming crab, velvet crab (I), Samtkrabbe, Samtkrabbe, Schwimmkrabbe (D)
Grup: Mol.luscs – Crustacis
Tipus paisatge: Habita principalment en entorns marins de substrat dur, especialment en zones rocoses on troba nombrosos refugis naturals com escletxes, cavitats i espais sota blocs. Es mou en ambients bentònics amb presència de cobertura d’algues i comunitats d’invertebrats, que li proporcionen aliment i protecció. Té preferència per hàbitats amb estructura complexa que permetin amagar-se durant el dia i sortir a alimentar-se amb activitat més intensa al capvespre o durant la nit. També pot aparèixer en zones amb certa influència de corrents, sempre que hi hagi refugi disponible i disponibilitat de preses.
Fondària: Entre 0 i 60 metres de fondària.
Mides: Entre 50 i 100 cm
Distribució geogràfica: Té una distribució geogràfica principalment NE de l’oceà Atlàntic, incloent les costes europees des de zones boreals fins a regions temperades, i s’estén també pel mar del Nord i gran part del Mediterrani occidental i central. Es troba associada a plataformes continentals i àrees costaneres amb substrat rocós o mixt, i és relativament comuna en ambients amb bona disponibilitat d’amagatalls i alta complexitat estructural del fons marí.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge i Sant Antoni, Platja d’Aro, Begur, Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Cadaqués, Port de la Selva i Roses

DESCRIPCIÓ

Presenta un cos robust amb caparassa relativament ampla i lleugerament convexa, de textura característica una mica vellutada. La coloració és variable, amb tons que poden anar del marró al verdós o blavós, sovint amb zones més fosques al dors i a les potes. Disposa de cinc parells de potes, amb el primer parell transformat en pinces fortes i relativament allargades, mentre que l’últim parell està aplanat i adaptat a la natació. Els ulls són prominents i de coloració sovint rogenca, i el cos mostra una gran capacitat de moviment ràpid, especialment quan fuig.

hàbitat

Espècie bentònica i criptobentònica que viu associada a fons rocosos amb escletxes, blocs i cavitats, sovint combinats amb algues o praderies de fanerògames marines. Durant el dia roman amagada, sortint principalment de nit.

alimentació

És una espècie omnívora i oportunista, que s’alimenta principalment d’invertebrats bentònics com mol·luscs i petits crustacis, així com de carronya i restes orgàniques disponibles al fons marí.

reproducció

Presenta reproducció sexual amb fecundació interna. Les femelles porten els ous adherits als pleopodis durant el desenvolupament embrionari, fins a l’eclosió de les larves planctòniques, que passen per diverses fases abans de convertir-se en juvenils bentònics.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani hi ha diverses espècies de crancs nedadors que poden assemblar-se a la nècora i provocar confusions en la seva identificació.

Carcinus aestuarii i Carcinus maenas: són crancs molt comuns al Mediterrani i sovint es poden confondre amb la nècora per la mida i la forma general del cos. Tenen una caparassa més pentagonal i menys “rodona”, amb una superfície més llisa i menys vellutada. Les potes posteriors també estan adaptades a la natació, però les pinces són més curtes i robustes en comparació amb les de la nècora. Solen tenir coloracions verdoses o marronoses més uniformes i menys contrastades.

Liocarcinus depurator: espècie de cranc nedador que pot generar confusió quan es veu en moviment. Es distingeix per una caparassa més ampla i relativament plana, amb una coloració sovint blavosa o grisenca i taques més definides. Les potes són llargues i adaptades a la natació, però el cos és menys compacte i amb menys aspecte “vellutat” que la nècora.

Polybius henslowii: cranc pelàgic que pot aparèixer en zones costaneres i ser confós a primera vista. Té una forma més arrodonida i potes molt adaptades a la natació, amb un cos generalment més petit i menys robust. La coloració tendeix a ser marró vermellosa, però el seu comportament més obert i nedador el diferencia clarament quan s’observa amb deteniment.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), POLYBIIDAE (FAMÍLIA), NECORA PUBER (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere