Myriapora truncata | Fals corall

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Puntes: En la Myriapora són planes i “truncades”, mentre que en el coral vermell són arrodonides i amb pòlips blancs visibles.
• Color: Taronja intens o vermellós molt viu.
• Branques: Gruixudes, robustes i de secció cilíndrica (rodona).
• Superfície: Plena de porus diminuts (no és llisa).
• Tacte: Rígid, petri i molt fràgil (estructura calcària).
• Mida: Petits arbustos que no solen superar els 10-15 cm.
• Hàbitat: Zones d’ombra com entrades de coves, esquerdes o sota extraploms.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Myriapora truncata (Pallas , 1766)
Nom comú: Fals corall, briozou taronja (CA), falso coral, briozoo naranja (ES), faux corail, myriapore (FR), false coral (GB), falso corallo, briozoo arancione (I), trugkoralle (D)
Grup: Briozous
Tipus paisatge: Habita el coralligen, un paisatge d’ombres i aigües tranquil·les. Es troba en substrats rocosos com sostres de coves, esquerdes i parets verticals on la llum és escassa, convivint amb esponges i algues calcàries en racons protegits de la radiació solar directa.
Fondària: Entre els 15 i 20 metres és més habitual i exuberant. Entre 1 i 50 m.
Mides: Entre 5 i 15 cm d’alçada.
Distribució geogràfica: És una espècie eminentment mediterrània, on és abundant i generalitzada a totes les seves costes (Catalunya, Balears, Itàlia, Grècia). Fora del Mediterrani, la seva presència és molt limitada, estenent-se només cap a l’Atlàntic proper, en punts concrets del golf de Cadis, Portugal i el nord del Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, L’Ametlla de Mar, L’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, El Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Montgat, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Begur, L’Estartit (Illes Medes), L’Escala, Sant Pere Pescador, Empuriabrava, Roses, Cadaqués, El Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Myriapora truncata presenta una estructura colonial erigida i fortament calcificada de color taronja intens, formada per branques cilíndriques i robustes que es ramifiquen dicotòmicament. La seva característica física més distintiva és l’acabament de les seves branques, que apareixen bruscament aplanades o “truncades”, donant-li un aspecte de coral rígid. La superfície de la colònia no és llisa, sinó que està recoberta per una multitud de petits porus (zooecis) d’on surten els polípids, els individus microscòpics que formen la colònia, dotant el conjunt d’una textura granelluda i porosa al tacte.

HÀBITAT

És una espècie esciàfila (amant de l’ombra) que evita la llum solar directa. Viu fixada sobre substrats rocosos, preferentment en zones de coralligen, ocupant sostres de coves, esquerdes profundes i parets verticals protegides. Es troba habitualment entre els 1 i 50 metres de profunditat, allà on el moviment de l’aigua és moderat però constant.

ALIMENTACIÓ

Com a briozou, és un animal filtrador suspensívor. Cada polípid de la colònia utilitza el lofòfor —una corona de tentacles ciliats— per generar microcorrents d’aigua i capturar partícules orgàniques en suspensió, fitoplàncton i detritus. Aquesta alimentació és passiva i depèn completament de la qualitat de l’aigua que circula al seu voltant.

REPRODUCCIÓ

Presenta una doble estratègia: sexual, mitjançant la producció de larves nedadores que permeten la colonització de nous espais, i asexual per gemmació, que permet el creixement i l’expansió de la mateixa colònia. Les colònies són hermafrodites i les larves solen tenir una vida planctònica curta abans de fixar-se al fons per formar una nova estructura.

ESPECIES SIMILARS

Sota l’aigua, el color taronja i la forma ramificada de la Myriapora truncata poden confondre’s amb altres organismes. Aquí tens les 3 espècies que generen més errors visuals al Mediterrani:

Corallium rubrum (Coral vermell): És la confusió més habitual. A diferència de la Myriapora, les seves branques són d’un vermell més fosc i s’estrenyen cap a les puntes, que sempre són arrodonides. El tret definitiu són els seus pòlips blancs i translúcids que, quan estan estesos, semblen petites flors plomoses, un contrast que el fals coral no presenta mai.

Adeonella pallasi (Briozou taronja): Aquest briozou comparteix el color taronja viu, però l’estructura de les seves branques és la clau per diferenciar-los. Mentre que la Myriapora té branques cilíndriques (rodones), l’Adeonella presenta branques clarament aplanades i una ramificació molt més densa i tancada, donant-li un aspecte més fràgil i “enredat”.

Pentapora fascialis (Escurçabrossa): Tot i que la seva forma és més massissa, el seu color taronja-rosat pot confondre de lluny. Es diferencia perquè no forma branques aïllades, sinó làmines ondulades que s’entrecreuen creant una estructura que recorda a un enciam o a un bresca d’abella. És molt més gran i trencadissa que el fals coral.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), BRYOZOA (PHYLUM), GYMNOLAEMATA (CLASSE), CHEILOSTOMATIDA (ORDRE), MYRIAPORIDAE (FAMÍLIA), MYRIAPORA TRUNCATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere