Mycteroperca rubra | Mero rosat

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma: Cos allargat i robust amb maxil·lar inferior prominent.
• Color: Bru o vermell fosc, sovint marbrat, amb línies fosques als flancs.
• Aletes: Dorsal amb radis tous més alts que els espinosos. Anal llarga i densa (11-12 radis tous). Caudal recta.
• Detalls: Ull petit, opercle amb 3 espines, dents en dues fileres.
• Mida: Fins a 80 cm (comú uns 50 cm).

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Mycteroperca rubra (Bloch, 1793) 
Nom comú: Mero rosat (CA), abadejo rojo, gitano (ES), mérou royal, mérou gitan (FR) , gefleckter zackenbarsch (D), comb grouper, mottled grouper (GB), cernia rossa, sciaranna boccaccia (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: El mero rosat és una espècie sedentària i solitària que habita principalment fons rocosos i l’orla de praderies submarines, tot i que també pot viure en fons sorrencs. Es troba entre 15 i 100 metres de profunditat, sent més comú al voltant dels 50 metres.
Fondària: El mero rosat es mou entre els 15 i els 100 metres de profunditat, sent més habitual trobar-lo al voltant dels 50 metres.
Mides: El mero rosat té una mida mitjana d’uns 50 cm, tot i que pot arribar a assolir una longitud màxima de 80 cm.
Distribució geogràfica: El mero rosat es distribueix principalment a la Mediterrània i a l’Atlàntic Est, des del Golf de Biscaia fins a Angola. És rar a la Mediterrània i no està registrat a l’Adriàtic. També s’ha informat de la seva presència a les illes de l’Atlàntic Est, com Cap Verd i Açores, tot i que sovint es confon amb Mycteroperca fusca en aquestes zones.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tarragona, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Illes Medes, l’Estartit, Cadaqués i Llançà

DESCRIPCIÓ

El mero rosat (Mycteroperca rubra) és un peix de forma allargada i robusta, amb el cos comprimit lateralment. La seva mida mitjana és d’uns 50 cm, però pot arribar fins als 80 cm. La seva coloració varia entre el brun i el vermell fosc, sovint marbrada amb tons més clars. Els flancs solen tenir línies fosques irregulars, i els juvenils es poden distingir per les barres diagonals fosques a l’opercle i un punt negre al peduncle caudal.

Aquest peix té una característica mandíbula inferior molt pronunciada i una caputxa punxeguda. Les seves aletes són distintives: la dorsal es divideix en dues parts, amb els radis més alts a la part posterior, mentre que l’aleta anal és llarga i densa. La caudal és pràcticament recta. El mero rosat té també una mandíbula amb dues fileres de dents i un ull petit, amb l’opercle provist de tres espines.

Hàbitat i distribució

Aquest peix és sedentari i solitari, preferint fons rocosos i l’orla de praderies submarines. Tot i que pot viure en fons sorrencs, es troba amb més freqüència a una profunditat d’uns 50 metres, encara que pot arribar fins als 100 metres. S’adapta a diferents tipus de fons, preferint aquells amb cobertura rocoso o vegetació marina.

Alimentació

El mero rosat és un predador voraz que caça a l’afluix en el seu propi territori. La seva dieta es compon principalment de petits peixos i cefalòpodes com polpes i calamars. Caça per emboscada, aprofitant-se del seu entorn rocoso o de les praderies submarines per sorprendre les seves preses.

Reproducció

El mero rosat és hermafrodita protogyne, és a dir, comença la seva vida com a femella i pot canviar de sexe quan arriba a la maduresa. Aquest canvi de sexe sol ocórrer cap als 9 anys, quan l’individu supera els 50 cm de llargada. En Mediterrània, la reproducció té lloc al final de la primavera, quan es produeix el frai. Els individus arriben a la maduresa sexual al voltant dels 4-5 anys i 40 cm de longitud.

Comportament

És un peix solitari i territorial. Sol caçar al seu propi territori, on passa la major part de la seva vida. No és una espècie molt comuna, però, a pesar de ser relativament rara, es pot trobar en diverses zones costaneres de l’Atlàntic Est.

Conservació i estat de perill

El mero rosat està classificat com a Least Concern (LC) en la Llista Roja de la UICN, la qual cosa indica que no es considera una espècie en perill immediat. A Europa, la pesca d’aquesta espècie està regulada, i la captura és permesa només si l’individu mesura almenys 45 cm. A algunes regions, com la P.A.C.A. i Còrsega, hi ha restriccions per protegir aquesta espècie.

ESPÈCIES SIMILARS

Hi ha diverses espècies que poden portar a confusió amb el mero rosat (Mycteroperca rubra), especialment degut a semblances en la morfologia i la coloració. Algunes d’aquestes espècies similars són:

1. Mero ratllat (Epinephelus costae)
   • Té una coloració més clara, generalment brun-beige, amb 4-5 línies fosques a la part superior del cos.
   • La seva distribució és similar a la del mero rosat, però és més comú en zones de l’Atlàntic est.
2. Mero dèntol (Epinephelus caninus)
   • Presenta una coloració argentada o bruna, amb bandes verticals fosques i línies diagonals que van de l’ull a l’opercle.
   • Tot i que comparteix una distribució geogràfica semblant, el mero gris tendeix a viure en aigües més superficials i no puja tan al nord com el mero rosat.
3. Anfós fosc (Mycteroperca fusca)
   • Aquesta espècie és molt similar al mero rosat i ha estat llargament confosa amb ell.
   • La principal diferència és la seva distribució geogràfica, ja que l’anfós fosc només es troba a l’Atlàntic tropical, al voltant de les illes de l’Atlàntic Est com Cap Verd o les Açores. Per distingir-los, cal fer una anàlisi interna.

Aquestes espècies poden ser difícils de diferenciar a simple vista, però les diferències en el color, la morfologia i, sobretot, la distribució geogràfica, poden ajudar a identificar-les.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMIS (ORDRE), epinephelidae (FAMÍLIA), MYCTEROPERCA RUBRA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere