Muraena helena | Morena

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos serpentiforme comprimit lateralment
• Boca gran amb mandíbules potents
• Orificis nasals tubulars
• Absència d’aletes pectorals, aleta dorsal contínua
• Pell sense escates, color marró porpra amb taques blanques i grogues

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Muraena helena (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Morena (CA), Morena (ES), Murène commune (FR), Mediterranean moray, moray eel (GB), Murena (I), Mittelmeermuräne (D)
Grup: Vertebrats – Peixos ossis
Tipus paisatge: La morena viu als penya-segats costaners amb nombroses escletxes. Viu amagat en escletxes, falles o fins i tot dins d’àmfores. Es troba des de la superfície fins a un centenar de metres de profunditat.
Fondària: 0 – 100 m
Mides: 1,5 m
Distribució geogràfica: Es troba a tota la conca mediterrània, així com a les costes atlàntiques orientals des de les illes Britàniques fins al Senegal.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Mataró, Malgrat de mar, Blanes, Lloret de mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, s’Agaró, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La morena té un cos llarg amb forma de serp que pot arribar als 1,50 m, Robust i lleugerament comprimit lateralment, sobretot a la seva part posterior. El cap és curt i té un perfil arrodonit. La boca s’obre tot darrere dels globus oculars i té unes mandíbules poderoses que li donen un aspecte amenaçador i hostil. Les mandíbules tenen una fila davantera de dents llargues i, més enrere, petites dents còniques i punxegudes.
La morena no té aletes pectorals ni ventrals. Les aletes anal i dorsal es fusionen en una aleta caudal arrodonida que s’estén contínuament des de les obertures branquials fins a l’extrem posterior del cos.
La seva pell és llisa, gruixuda i sense escates però coberta d’una mucositat protectora que facilita el moviment. En adults, hi ha una zona de pell “arrugada” per sobre dels ulls.
La morena és generalment de color marró fosc, de vegades tenyit de violeta i marbrejada de blanc i groc (que poden tenir un paper de camuflatge).
Les seves fosses nasals tubulars que sobresurten del musell són clarament visibles i equipades amb cilis vibrants que asseguren la circulació de l’aigua a les terminacions nervioses olfactives. Les seves cobertes suaus i extensibles revelen petits orificis branquials.

La morena és un depredador nocturn i territorial que roman amagat durant el dia. Pobre nedador, generalment caça mentre està a l’aguait al seu cau mentre espera que les preses passin a prop. Li agrada especialment el pop, el calamar i la sípia, però també consumeix peix, crustacis i possiblement carronya.
Les seves fosses nasals, dotades de papil·les gustatives molt sensibles, li donen un olfacte molt desenvolupat. La morena, en ser gairebé cega, utilitza aquest olfacte infal·lible per detectar les seves preses i les seves dents afilades per capturar-les i ingerir-les.
La morena ha desenvolupat una tècnica original per poder ingerir preses massa grans: gira el seu cos per formar un nus prop de la cua que després llisca cap al cap. Quan la presa està col·locada i subjectada correctament, tira el cap enrere i així la pot trencar a trossos.

Les condicions de reproducció de les morenes encara són poc conegudes fins avui a causa dels seus hàbits nocturns. Es reprodueixen a l’estiu (de juliol a setembre) dipositant ous d’uns 5 mm de diàmetre que produeixen larves leptocephalus, aplanades, translúcides i de forma ovalada allargada. Les larves suren i van a la deriva amb els corrents durant aproximadament un any, després la morena baixa a la profunditat i es converteix en un depredador actiu.

La morena es veu sovint en companyia de Lysmata seticaudata, la gamba barber de la mediterrània, amb la qual manté una relació comensal. Aquest petit crustaci s’alimenta de paràsits presents a la pell, als orificis respiratoris i a la cavitat bucal de la morena i li ofereix així una autèntica neteja.

Muraena helena és una espècie territorial que viu aïllada. Malgrat la seva mala reputació, no és agressiva. Més aviat poruca, només atacarà per defensar-se si se sent amenaçada. Per tant, heu d’evitar molestar-lo i posar les mans a prop d’una escletxa sense haver comprovat la naturalesa dels seus ocupants.
La mossegada pot ser perillosa, perquè la saliva conté secrecions amb acció digestiva, hemolítica i neurotòxica. A més, hi ha una superinfecció a causa de la contaminació d’aliments interdentals podrits que retarda la curació.

Es tracta d’una espècie pròpia dels fons rocosos, que no gaudeix de cap estatus legal de protecció però que cada cop és més rara, segons els submarinistes. La seva carn, considerada fina per alguns, la converteix en una espècie molt buscada pels caçadors des de l’antiguitat.

Sovint trobem un origen fantasiós del seu nom referint-se a un ric romà, Licinius Murena , que es diu que posseïa immenses basses en les quals vivien les morenes domesticades que venien a menjar de la seva mà. Segons aquesta llegenda, hi va llançar esclaus no obedients, d’aquí la reputació poc atractiva de l’animal. Devien ser més aviat anguiles que els romans guardaven en dipòsits de peixos (aigua dolça).

ESPECIES SIMILARS

Muraena helena es pot confondre amb Gymnothorax unicolor (morena de xocolata). Malgrat un aspecte i una constitució de l’aleta semblants, aquesta última és, en general, de mida més modesta (fins a 80 cm) i té el cap més arrodonit. La morena bruna, com el seu nom indica, té un cos de color marró uniforme amb el cap més fosc.

Una espècie molt propera es limita als arxipèlags de les Canàries, les Açores o Madeira: Muraena augusti (Kaup, 1856). El seu cap fosc té ulls blancs contrastats.

A vegades també es confon Muraena helena amb el congre, Conger conger, que es troba als mateixos biòtops però que, tanmateix, és molt diferent. El congre és de color grisenc i té el cap molt més allargat així com una mandíbula amb llavis gruixuts característics.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), ANGUILLIFORMES (ORDRE), MURAENIDAE (FAMÍLIA), MURAENA HELENA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere