Mullus surmuletus | Moll de roca

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat
• Escates grans
• Dos barbells
• Línia lateral fosca
• Primera dorsal estriada

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Mullus surmuletus (Linnaeus, 1758) 
Nom comú: Moll de roca, roger, moll borratxo (CA), Salmonete de roca (ES), Surmulet, Rouget de roche (FR), Mull, Koning van de poon (D), Surmullet, Striped red mullet (GB), Triglia di scogliu, Treggia de rocca (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió en sorra. Immersió en praderia. El Mullus surmuletus es troba amb més freqüència en fons tous: prats de sorra, grava, anguila o posidònia. Tanmateix, no dubta a aventurar-se a les rodalies de les roques, buscant menjar mitjançant els seus dos barbells característics. Sovint el veiem descansant sobre els fons, en bancs nombrosos. Remou el substrat amb les barbes per cercar cucs i petits crustacis dels que s’alimenta.
Fondària: Fins als 80 m
Mides: Fins a 40 cm
Distribució geogràfica: Es troba des de l’oest de Noruega fins al sud del Marroc, les Illes Canàries, la Mediterrània i el Mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Pel Delta de l’Ebre, Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Salou, Punta de la Mora, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Portlligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Aquest peix, conegut com el salmonet (de la família Mullidae), té un cos allargat i comprimit lateralment, amb grans escates. Es caracteritza per tenir dues aletes dorsals, amb la primera aleta que presenta 8 espines i una coloració en bandes marrons i grogues. El cap és relativament gran, allargat, amb dos barbells sota la barbeta, que li serveixen per detectar preses amagades al sediment. Aquesta espècie sol deixar un rastre de sediment suspès quan excava el fons per trobar aliment, la qual cosa facilita la seva identificació des de la distància, acompanyada de grans àrees amb “pedreres” de forma el·líptica que deixa al seu pas.

Característiques físiques i comportament: La boca, de mida petita i lleugerament protràctil, està situada en posició subterminal. L’aleta caudal és de color groc, amb una forma clarament còncava. El color del salmonet varia segons l’entorn i la llum: habitualment és beix rosat amb una línia lateral fosca durant el dia, i en altres situacions pot adquirir una tonalitat vermella amb taques fosques. Els individus juvenils són de color blavós, un color de camuflatge pelàgic que els permet passar desapercebuts al plàncton fins que migren cap a la costa, on adquireixen el color beix-rosat de l’adult.

Alimentació i associacions: Els adults s’alimenten de cucs, crustacis i mol·luscs que remouen del sediment, mentre que les cries consumeixen copèpodes, amfípodes i petits crustacis. El salmonet sovint forma associacions amb altres espècies de peixos, com labrides, espàrids i peixos plans, que aprofiten les preses més petites o ràpides que queden desplaçades per l’activitat d’excavació del salmonet.

Reproducció i cicle de vida: Durant la temporada de reproducció, d’abril a juny a la Mediterrània i al golf de Biscaia, els seus ous són pelàgics, amb una eclosió entre 3 i 8 dies després de la posta, depenent de la temperatura de l’aigua. Les larves passen uns cinc mesos en el plàncton abans de migrar a la costa a la tardor, on adopten la coloració característica de l’adult. La seva vida útil és d’uns 10 a 11 anys, i la maduresa sexual s’assoleix als 2 o 3 anys. Entre els depredadors naturals del salmonet hi ha peixos carnívors com barracudes, congres i taurons.

Pesca i valor comercial: El salmonet té un alt valor comercial i és molt buscat tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic, especialment per a la pesca amb xarxa d’arrossegament i xarxa branquial.

ESPÈCIES SIMILARS

Mullus barbatus, el moll de fang, té un perfil més recte que el seu cosí “roca” i té tres petites escates sota l’ull (només 2 a M. surmuletus ). La seva primera aleta dorsal és incolora (marcada amb bandes grogues i marrons) a M. surmuletus ) Els bussos gairebé mai la troben (viu en fons fangosos a la zona de 100/200 m)

Pseudupeneus prayensis, el salmonet africà occidental, pot conviure amb Mullus surmuletus a les Canàries, a les costes marroquines i al mar d’Alboran. Es troba freqüentment a les parades de peixateries europees, on es comercialitza amb el nom de “Senegal mullet”. El seu primer dors és de color uniforme, té una petita taca negra darrere de l’ull i de 6 a 8 petites escates sota l’ull.

Altres dos “barbus” translessèpsics (originaris del mar Roig) freqüenten ara la conca oriental de la Mediterrània, pertanyents al gènere Upeneus.

Upeneus pori, mollet de cua ratllada i Upeneus moluccensis, mollet de banda daurada, bastant fàcil de distingir dels mullids per la seva aleta caudal estriada i les seves dorsals marcades amb punts o ratlles.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), MULLIFORMES (ORDRE), MULLIDAE (FAMÍLIA), MULLUS SURMULETUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere