Mullus surmuletus | Moll de roca

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat
• Escates grans
• Dos barbells
• Línia lateral fosca
• Primera dorsal estriada

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Mullus surmuletus (Linnaeus, 1758) 
Nom comú: Moll de roca, roger, moll borratxo (CA), Salmonete de roca (ES), Surmulet, Rouget de roche (FR), Mull, Koning van de poon (D), Surmullet, Striped red mullet (GB), Triglia di scogliu, Treggia de rocca (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió en sorra. Immersió en praderia. El Mullus surmuletus es troba amb més freqüència en fons tous: prats de sorra, grava, anguila o posidònia. Tanmateix, no dubta a aventurar-se a les rodalies de les roques, buscant menjar mitjançant els seus dos barbells característics. Sovint el veiem descansant sobre els fons, en bancs nombrosos. Remou el substrat amb les barbes per cercar cucs i petits crustacis dels que s’alimenta.
Fondària: Fins als 80 m
Mides: Fins a 40 cm
Distribució geogràfica: Es troba des de l’oest de Noruega fins al sud del Marroc, les Illes Canàries, la Mediterrània i el Mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Pel Delta de l’Ebre, Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Salou, Punta de la Mora, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Portlligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El cos és prim, cilíndric, comprimit lateralment, amb grans escates. Dues aletes dorsals, la primera de les quals té 8 espines i està marcada amb bandes marrons i grogues.

El cap és força gran, amb un perfil allargat i té dos barbells per barbeta. Sovint es pot veure des de lluny pel núvol de sediments que la seva activitat de “buldòzer” no deixa d’augmentar. Després del seu pas, queden visibles grans “pedreres” de forma vagament el·líptica.

La boca es troba en una posició subterminal i de mida petita, lleugerament protràctil. L’aleta caudal és clarament còncava i de color groc. Sota l’aigua, el color general és de color beix rosat amb una línia lateral més fosca (de dia), més clarament vermella i amb taques fosques, també quan els peixos estan a la roca mare. Els juvenils, pelàgics, són blavosos.

Aquest peix pot assolir una mida màxima propera als 40 cm per un pes d’uns 1 kg. De mitjana, a la zona freqüentada per bussejadors, els peixos de 15 a 25 cm són els més abundants, els grans individus més aviat freqüenten la fondària de 80 a 100 m.

Els individus adults s’alimenten de cucs, crustacis i mol·luscs que expulsen al sediment, les cries amb copèpodes, amfípodes i petits crustacis. Les larves , pelàgiques, del zooplàncton  (copèpodes i larves de crustacis).

D’abril a juny a la Mediterrània i al golf de Biscaia, els ous són pelàgics, l’eclosió es produeix de 3 a 8 dies després segons la temperatura. La vida planctònica de les larves dura uns cinc mesos.

A la seva arribada a la costa (setembre-octubre a la Mediterrània, agost a l’Atlàntic) els joves perden el color blau que els va permetre passar relativament desapercebuts al plàncton per adoptar la livrea de color beige-rosa de l’adult.

És freqüent trobar associacions, més o menys permanents, entre molls, labrides, espàrids i peixos plans.

El treball d’excavador realitzat pel salmonet arrossega una sèrie d’invertebrats massa petits o massa ràpids per interessar-los, però si que en treuren profit tots els altres peixos que els acompanyen.

Aquest tipus d’associació es troba en pràcticament totes les espècies de mullids, tropicals o no, el comportament alimentari dels quals és gairebé idèntic.

La vida útil estimada és de 10/11 anys, la maduresa sexual uns 2/3 anys. Els principals depredadors (a part dels humans!) són els peixos carnívors: barracudes , congres , taurons,…

El salmonet és una espècie d’alt valor comercial , molt buscada. És capturat per una xarxa d’arrossegament i, sobretot, per una xarxa branquial, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic.

ESPÈCIES SIMILARS

Mullus barbatus, el moret vermell, té un perfil més recte que el seu cosí “roca” i té tres petites escates sota l’ull (només 2 a M. surmuletus ). La seva primera aleta dorsal és incolora (marcada amb bandes grogues i marrons) a M. surmuletus ) Els bussos gairebé mai la troben (viu en fons fangosos a la zona de 100/200 m)

Pseudupeneus prayensis, el salmonet africà occidental, pot conviure amb Mullus surmuletus a les Canàries, a les costes marroquines i al mar d’Alboran. Es troba freqüentment a les parades de peixateries europees, on es comercialitza amb el nom de “Senegal mullet”. El seu primer dors és de color uniforme, té una petita taca negra darrere de l’ull i de 6 a 8 petites escates sota l’ull.

Altres dos “barbus” translessèpsics (originaris del mar Roig) freqüenten ara la conca oriental de la Mediterrània, pertanyents al gènere Upeneus.

Upeneus pori, barbeta de cua ratllada i Upeneus moluccensis, la barbeta de banda daurada, bastant fàcil de distingir dels mullids per la seva aleta caudal estriada i les seves dorsals marcades amb punts o ratlles.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), MULLIFORMES (ORDRE), MULLIDAE (FAMÍLIA), MULLUS SURMULETUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere