Els mol·luscs comprenen més de 52.500 espècies conegudes i es distribueixen en diversos grans grups principals, com els Bivalves, els Cefalòpodes, els Gasteròpodes i els Poliplactòfors.
En cada secció trobaràs els grups d’espècies corresponents, amb les seves característiques principals i adaptacions al seu hàbitat.
BIVALVES
Els bivalves, o lamel·libranquis, són mol·luscs amb el cos protegit per una carcassa formada per dues vàlvules articulades. Aquest grup inclou, entre altres, els musclos, les ostres, les cloïsses i les cloïsses gegants.
cefalòpodes
Els cefalòpodes (Cephalopoda) són una classe d’invertebrats marins dins dels mol·luscs. Hi ha més de 800 espècies actuals, incloent pops, calamars, sípies i nàutilus. Tots pertanyen a la subclasse Coleoidea, excepte el nàutilus, que forma part de la subclasse Nautilina.
CARGOLS
Els caragols (o cargols) de mar són gastròpodes marins de moviments lents i amb closca. Les espècies vivents tenen una mida que va des d’1 mm fins als 91 cm de Syrinx aruanus. La solidesa de la closca fa que siguin un grup ben representat en el registre fòssil.
POLIPLACTÒFORS
Els poliplacòfors (Polyplacophora) són una classe de mol·luscs marins primitius, amb unes 1.028 espècies actuals conegudes. El seu principal tret característic és la conquilla formada per vuit plaques articulades. No tenen cap i el peu té forma de sola reptant. Mesuren entre 3 mm i gairebé 50 cm, tot i que la majoria assoleixen només uns pocs centímetres. Viuen principalment a la zona litoral, tot i que algunes espècies arriben a fondàries considerables. Són herbívors brostejadors i es desplacen lentament sobre les roques alimentant-se d’algues. Quan se senten molestats, poden enrotllar-se formant una bola.
BAVOSES MARINES
Les bavoses marines són gasteròpodes marins sense closca externa o amb una closca molt reduïda, caracteritzades per tenir un cos tou i allargat, sovint amb colors vius i patrons cridaners que actuen com a advertència als depredadors. Habiten principalment en zones rocoses, escletxes i praderies marines, on es desplacen lentament sobre el substrat buscant algues, espores i petits organismes per alimentar-se. Moltes espècies tenen apèndixs externs o cerates que augmenten la superfície del cos i serveixen tant per a la respiració com per a la defensa química. Són molt apreciades per la seva diversitat de formes i colors i sovint són estudiades en ecologia marina i biologia evolutiva.
Escaphopodes
Els escafòpodes, o petxines ullal, són una classe de mol·luscs amb simetria bilateral i cos allargat dorsoventralment, envoltat per un mantell que segrega una petxina tubulosa, oberta per ambdós extrems, lleugerament corbada i cònica, coneguda vulgarment com a petxines “ullal d’elefant”, “petxines dents” o “canins”. S’estima que hi ha aproximadament 900 espècies vives a nivell mundial.