Mnemiopsis leidyi | Nou de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Ctenòfor pelàgic ovalat i transparent de 3 a 12 cm de llargada
• 6 lòbuls, 2 grans visibles, 4 petits menys visibles
• 1 gran lòbul altern amb 2 petits
• 2 files de paletes ciliades als grans lòbuls i 1 a cada petit
• Espècie particularment reflectant, com linies de leds

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Mnemiopsis leidyi (A. Agassiz, 1865)
Nom comú: Nou de mar (CA), Mnémiopsis (FR), Sea Wallnut (GB)
Grup: Ctenòfors
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. Immersió en aigües obertes.
Fondària: Fins als 5 m
Mides:  Fins a 10 cm
Distribució geogràfica: Originària de les costes Atlàntiques d’Amèrica (Carib i Estats Units), va envair a finals dels vuitanta el mar de Azoy, mar de Màrmara, mar Caspi i el Nord de l’Egeu, des d’on es va produir una ràpida dispersió per les costes de Síria i Turquia. Actualment ja està present a tota la conca Mediterrània.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Delericte la Dragonera, a Tarragona. Al port de Sant Carles de la Ràpita, a l’Ametlla de Mar i a Torredembarra.

DESCRIPCIÓ

Té un cos lobulat amb certa forma ovalada, de color transparent. Amb quatre fileres de pintes ciliades al llarg del cos, en vertical. Quan són molestats, aquestes pintes ciliades produeixen una brillantor d’un color blau-verdós, com una mena de leds, que és un fenomen de bioluminescència. Tenen varis lòbuls per a l’alimentació.

Igual que les meduses, pertanyen al anomenat plàncton gelatinós. El seu desplaçament es basa en un conjunt de cèl·lules disposades en fileres que formen les paletes natatòries.

Solen viure a la superfície de l’aigua, en mars oberts, tot i que quan hi ha tempesta, per fugir de les fortes corrents, es desplacen nedant cap a baix, a considerable profunditat de fins a 5 m.

És una espècie carnívora, amb una dieta basada principalment en animals del plàncton: zooplàncton (plàncton que s’alimenta de matèria orgànica ja elaborada) i d’ictioplàncton (ous i larves de peixos).

S’alimenten mitjançant uns tentacles retràctils als que es queden enganxats els aliments.

Els ctenòfors són hermafrodites, és a dir, disposen tant de les gònades masculines com femenines. Tenen capacitat d’autofertilització. Els òvuls i l’esperma són alliberats a la columna d’aigua, on s’hi produeix la fecundació. Per tant, tenen fecundació externa.

La seva reproducció és molt ràpida; comença als 13 dies de vida i cada individu pon entre 3000 i  7000 ous diàriament.

És capaç d’adaptar-se a les diferents condicions ambientals (el que s’anomena plasticitat fisiològica) com la temperatura, la salinitat i la concentració d’oxigen, poden viure quasi en qualsevol ambient.

Posseeix un alt potencial de regeneració que afavoreix la seva supervivència davant els depredadors.

Produeixen fenòmens com l’iridescència (fenomen òptic que es produeix sobre una superfície depenent en quin angle incideix el feix de llum) o bioluminescència (fenomen lluminós que es produeix per la pròpia producció de llum de part de l’individu), que utilitzen per a atreure les preses i camuflar-se.

És molt semblant a les meduses (Cnidaris), però a diferencia d’aquestes, els ctenòfors no piquen, ja que no tenen cnidocists, que són les cèl·lules urticants de les meduses.

Totes aquestes característiques fan que aquesta espècie sigui capaç d’envair els diferents mars del món, i la seva presència ha tingut un important impacte negatiu en els ecosistemes d’algunes de les zones envaïdes.

És una espècie invasora que s’ha assentat al Delta de l’Ebre i ha arribat a Tarragona.

A principis de la dècada dels 80, aquest ctenòfor va ser accidentalment introduït al Mar Negre a través de l’aigua de llast dels vaixells russos que transportaven oli cap a la costa est d’Estats Units (Vinogradov, et al. 1989). En els últims 30 anys, aquesta espècie s’ha expandit a quasi tots els mars d’Europa; el Mar de Azoy, el Mar de Màrmara, el Mar Caspi, el Mar del Nord, el Mar Bàltic i el Mar Mediterrani oriental i occidental. En el Mar Mediterrani comença a ser descrita en diverses àrees de la conca oriental a principis dels 90, mentrestant que a l’àrea occidental no comença a registrar-se fins l’any 2004. El 2009 es documenta per primera vegada la seva presència a la costa d’Espanya amb registres provinents de la costa de Catalunya, Alacant, Valencia i Illes Balears.

És considerada com una de les bioinvasions més dramàtiques dels últims temps, ja que l’absència de depredadors, al menys els primers anys, combinat amb una situació evident de sobrepesca crònica, i efectes ambientals com l’eutrofització de les aigües, van ajudar a promoure el seu establiment i un ràpid creixement poblacional de l’espècie en el seu nou ambient.

Les altes densitats poblacionals agafades al Mar Negre van coincidir amb dràstiques disminucions de la biomassa del zooplàncton, amb canvis evidents en la seva composició i diversitat, i amb el col·lapse de les pesqueries comercials com va ser el cas de l’anxova, pel que s’ha considerat a aquest invasor com un dels principals factors causants d’aquesta disminució.

Per estar més informat, avui en dia disposem de molts recursos que ens poden ajudar. Entre ells, una aplicació de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) anomenada MEDMIS, on es realitza un seguiment de les especies invasores i qualsevol usuari pot reportar la presència d’espècies invasores: fa falta la foto de l’espècie i coordenades d’on va ser vist.

App per informar la localització d’espècies invasores

Guia i plataforma d’albiraments per a les Àrees Marines Protegides (AMP) de la Mediterrània.
Les espècies invasores són una de les majord amenaces per a la biodiversitat de les Àrees Marines Protegides de Mar Mediterrani, però si es detecten a temps, hi ha la possibilitat d’aturar o limitar el seu potencial impacte.La UICN ha creat MedMIS, un sistema d’informació online per al seguiment d’espècies exòtiques invasores en àrees marines protegides (AMPs). És també una plataforma de ciència ciutadana destinada a tota aquella persona observadora (bussejador amateur o professional, tècnic marí, gestor d’una AMP o científic) que desitgi estar informat sobre les espècies invasores en aquests hàbitats i donar suport als esfoços de conservació registrant les espècies potencialment invasores que trobi. 

Es pot fer a través de la pàgina web o d’aplicacions per Smartphone gratuïtes. Tota la informació facilitada pels usuaris es mostren en mapes un cop verificada pels experts.
MedMIS proporciona fitxes d’identificació de les espècies marines invasores més importants. Conté informació sobre les vies protegides, i actuacions que es pot posar en marxa per prevenir el seu assentament i diespersió en les àrees marines protegides (AMPs).
Totes les dades recollides al portal MedMIS estan a disposicó del públic.

https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/pag-web/medmis.aspx

http://www.iucn-medmis.org/?c=Map/show

ESPECIES SIMILARS

Es pot confondre amb Bolinopsis infundibulum, però el cos d’aquest té forma de pera, envers del M. Leidyi que el té ovalat.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CTENOPHORA (PHYLUM), TENTACULATA (CLASSE), LOBATA (ORDRE), BOLINOPSIDAE (FAMÍLIA), MNEMIOPSIS LEIDYI (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere