Marthasterias glacialis | Estrella verda

Tornar enrere

Com la podem identificar

• Estrella de mar gran (30 a 40 cm, de vegades 80cm)
• 5 braços ben diferenciats, robusts i rígids, arrodonits i esvelts, morat, rosa…
• Una zona rosa fotosensible a l’extrem de cada braç
• Enganxat verticalment al sediment

Característiques

Nom científic: Marthasterias glacialis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Estrella de mar verda (CA), Estrella de mar común (ES)
Grup: Estrelles de mar
Tipus paisatge: Immersió fonda. Viu en ambients poc il·luminats en substrats rocosos, sorrencs i inclús fangosos.
Fondària: Dels primers metres fins als 170 metres
Mides: Fins a 80 cm
Distribució geogràfica: La distribució de l’estrella verda és molt àmplia, des de les costes noruegues fins a Sud-àfrica, passant per Cap Verd, les illes Canàries i les Açores. Aquesta espècie també és molt present a tota la conca mediterrània, des de les costes francoespanyoles fins a Turquia, així com a tota la costa nord-africana. Curiosament, sembla absent (o extremadament rar) al Canal de la Mànega i al mar del Nord…

Distribució a la nostra costa

L’hem trobat en immersions a la Costa Brava i aquest estiu de 2023 a Tarragona, per primera vegada, al derelicte Dragonera. A Mataró, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

Descripció

Marthasterias glacialis, coneguda com l’estrella de mar verda, és una espècie de gran dimensió habitual a les costes de la Mediterrània i l’Atlàntic nord. Aquesta estrella de mar pot mesurar entre 30 i 40 cm, tot i que en alguns casos excepcionals pot arribar als 80 cm de diàmetre. La seva coloració és molt variable i depèn de diversos factors com la mida de l’individu i la seva ubicació geogràfica. Els individus petits tendeixen a mostrar tonalitats de marró fosc, grisenc, verd oliva o blau brut, mentre que els individus més grans poden presentar colors com violeta, rosa, taronja, marró-vermell, blanquinós o fins i tot patrons més complexos amb tons de groguenc gris. Aquesta gran variabilitat de colors també pot incloure una barreja de tonalitats en un mateix individu.

La distribució de les varietats de coloració també es veu influenciada per la profunditat en què es troben els individus. Segons l’estudi de Kœhler, les estrelles de mar verda de la zona costanera, més petites, són normalment de colors més foscos (marró a verd oliva fosc), mentre que les que viuen en profunditats superiors a 50 metres presenten colors més brillants com rosa, vermell, caoba i fins i tot blanc.

Dorsalment, el disc central de l’animal és lleugerament arrodonit i està travessat per una única placa marepòrica de color clar, lleugerament desplaçada.

El cos de Marthasterias glacialis té una forma pentaradiada clara, amb 5 braços rígids, ben diferenciats i progressivament afilant-se cap a l’extrem. Tot i això, en alguns casos, especialment en l’Arxipèlag Canari, es poden observar individus amb fins a 6 braços.

Els braços de l’estrella de mar verda (Marthasterias glacialis), també anomenats radii, estan distribuïts regularment al voltant del disc central de l’animal. A la cara dorsal d’aquests braços, es poden veure nombroses plomes còniques, que són gruixudes i punxegudes o romes, depenent de l’individu. Aquestes plomes es distribueixen en 3 línies equidistants al llarg de cada braç, formant una estructura ordenada i visible. Les plomes semblen sorgir de petits flocs carnosos, que són grups densos de pedicel·làries creuades, un tipus d’òrgan que s’assembla a petites pinces i forma una perla al voltant de la columna vertebral de l’animal. Els grups de pedicel·làries poden aparèixer més clars o més foscos, depenent de la coloració de la base de l’animal.

A més de les plomes, es poden observar petites vesícules arrodonides (en forma de dits de guant) que es distribueixen entre les línies d’espines. Aquestes vesícules solen ser de color taronges i són els anomenats pàpules respiratòries, que ajuden a la respiració de l’animal.

A banda d’aquestes, també s’hi poden veure altres pedicel·làries rectes, en forma de pinça, sovint de color blanc, que es distribueixen entre les pàpules respiratòries.

A l’interior dels braços, els solcs ambulacrals (són 7 en total) es veuen vorejats per una filera de plomes més petites i pedicel·làries rectes. Aquests solcs són els canals que acullen els peus ambulacrals de l’estrella de mar. Aquests peus són gruixuts i estan equipats amb petites ventoses, que ajuden a l’animal a desplaçar-se i agafar-se al substrat. En alguns casos, aquests peus poden ocultar la boca central de l’animal.

A l’extrem de cada braç, al mig de podia més fina i especialitzada, es pot distingir una zona rosa brillant(, envoltada de petites plomes protectores: les zones oculars fotosensibles (8).

Alimentació

La Marthasterias glacialis, també coneguda com l’estrella de mar glacial, és un carnívor voraç i un gran depredador d’invertebrats, tot i que en ocasions també es pot alimentar de carronya. El seu aliment principal consisteix en mol·luscs bivalves com ostres, musclos i vieires. Gràcies a la força dels seus braços, l’estrella de mar és capaç d’obrir les closques d’aquests mol·luscs. Utilitzant els seus peus ambulacrals (amb ventoses), exerceix una pressió molt forta per separar les vàlvules de la closca, obligant la presa a obrir-se. Després, devagina el seu estómac dins del bivalve per alliberar els sucs digestius, dissolent els teixits de la presa i absorbeixent-los en forma semilíquida.

A més de mol·luscs, l’estrella de mar també caça eriçons de mar, crustacis, gasteròpodes i peixos ferits, especialment aquells que no estan fermament ancorats a la roca.

Reproducció

La reproducció sexual de la Marthasterias glacialis és separada per sexes: els individus poden ser masculins o femenins. La femella pot alliberar fins a 2 milions d’ous, i el mascle escampa els seus espermatozoides al medi. La fecundació és externa i ocorre a l’aigua, on els gàmetes es troben lliurement. Els gònades de l’estrella de mar es localitzen a cada braç de l’animal.

El resultat de la fecundació és una larva de simetria bilateral anomenada dipleurula, que passa per diversos estadis larvaris, com bipinnària i després braquiolària. Si la larva sobreviu als depredadors i arriba al fons marí, es transforma en una jove estrella de mar amb la simetria pentaradiada característica dels astèrids.

A més de la reproducció sexual, Marthasterias glacialis també pot reproduir-se asexuadament mitjançant regeneració. Si l’animal perd una part del seu cos, pot recrear aquesta part i fins i tot generar braços addicionals. És per això que es poden trobar estrelles de mar amb 4 o 6 braços, en lloc dels 5 típics.

Relacions amb altres espècies

A la Mediterrània, és habitual trobar gambes drimo (Gnathophyllum elegans) a les estrelles de mar glacials o prop d’elles, tot i que el motiu exacte d’aquesta associació no és completament conegut. Podria tractar-se d’un comensalisme, on la gamba neteja l’estrella de mar, o potser és simplement una associació fortuïta.

Impacte econòmic

Degut a les seves habilitats depredadores molt assertives, la Marthasterias glacialis és temuda pels cultivadors d’ostres i musclos. Aquesta estrella de mar pot causar greus danys a les granges d’ostres i musclos, ja que és capaç d’obrir les closques i devorar els bivalves. Per controlar aquest problema, la indústria del marisc utilitza diversos mètodes, com trampes especials per capturar les estrelles de mar, utilització de grans teles de malla on les plomes de les estrelles s’enganxen i es poden extreure de l’aigua, o fins i tot la destrucció de les estrelles de mar amb cal viva.

Capacitats en captivitat i investigació

La Marthasterias glacialis s’adapta bé a la vida en captivitat i sovint es pot veure en aquaris públics. A més, aquesta espècie ha estat objecte de recerca en laboratoris científics, com els de la Station Biologique de Roscoff, on es va identificar una molècula, la roscovotina, que té la capacitat de bloquejar cèl·lules canceroses. Aquesta molècula, fins aleshores sintètica, va ser extreta de l’estrella de mar l’any 2018.

Especies similars

Les estrelles de mar joves o molt petites de Marthasterias glacialis poden ser confoses amb l’estrella de mar espinosa blava (Coscinasterias tenuispina), una espècie que també presenta una epidermis dorsal eritzada d’espines envoltades de “tufs” de pedicel·lària. No obstant això, hi ha diverses diferències que ajuden a identificar-les:

1. Mida i forma: La Coscinasterias tenuispina, fins i tot com a adulta, és molt més petita que Marthasterias glacialis, amb una mida que normalment no supera els 10 cm, mentre que l’estrella de mar glacial pot arribar fins a 80 cm. Aquesta diferència de mida és un criteri clar de distinció.
2. Nombre de braços: Un dels criteris més importants és la morfologia de les dues espècies. Marthasterias glacialis sempre té 5 braços, mentre que Coscinasterias tenuispina té més de 5 braços, sovint entre 7 i 10. Aquesta característica ajuda a diferenciar les dues espècies de manera clara.
3. Hàbitats preferits: Les dues espècies també es diferencien pel seu hàbitat. Coscinasterias tenuispina prefereix substrats més vegetals, mentre que Marthasterias glacialis es troba més sovint en fons rocosos i àrees més profundes.

A més d’aquestes diferències, una altra espècie que es pot confondre en certa mesura és l’Asterias rubens, una estrella de mar més petita, de 12-15 cm, que és més habitual a la costa atlàntica, però molt rara a la Mediterrània. Aquesta espècie es distingeix pel seu color vermell ataronjat i per la seva cara dorsal menys punxeguda en comparació amb l’estrella de mar glacial. Les espines de Asterias rubens són petites i disposades en una única fila contínua al centre de cada braç, mentre que les espines de Marthasterias glacialis són molt més grans i punxegudes, amb una distribució més eritzada.

En resum, la diferència més clara entre aquestes espècies és el nombre de braços, amb Marthasterias glacialis sempre tenint 5 braços i les altres dues espècies, com Coscinasterias tenuispina i Asterias rubens, tenint un nombre de braços diferent, més de 5. També la mida i el color són factors determinants en la identificació.

Taxonomia

Animalia (Regne), ECHINORDERMATA (Phylum), ASTEROIDEA (CLASSE), FORCIPULATA (Ordre), ASTERIIDAE (Família), MARTHASTERIAS GLACIALIS (Espècie).

Distribució geogràfica

Vídeos

Fototografies

Tornar enrere