Com la podem identificar
Característiques
Distribució a la nostra costa
Descripció
Estrella de mar de grans dimensions, habitualment de 30 a 40 cm però que excepcionalment pot arribar als 80 cm, l’estrella de mar verda pot presentar colors variables en funció de la seva ubicació però també de la seva mida. Sovint en tons marró fosc, grisenc, verd oliva o blau brut per a individus petits, també pot mostrar tons de violeta a rosa, taronja a marró-vermell, blanquinós o fins i tot patrons de groc gris per a individus més grans. Inclús aquests colors es poden barrejar. Sobre aquestes grans varietats de coloració en M. glacialis, Kœhler dóna una distribució basada principalment en la localització dels individus: individus de la costa, més petits, sempre molt foscos, marró a verd oliva fosc / individus més profunds (> 50 m), més grans i de color més brillant: rosa, vermell, caoba , blanc…
Dorsalmente, el disc central de l’animal, sovint lleugerament arrodonit, està travessat per una única placa marepòrica de color clar i lleugerament desplaçada.
Amb una estructura clarament pentaradiada, Marthasterias glacialis sempre té 5 braços rígids (encara que la literatura que tracta de l’arxipèlag canari n’atribueix a vegades un 6è), arrodonits, molt ben diferenciats i afilant-se progressivament.
Aquests braços (també anomenats “radi”), distribuïts regularment al voltant del disc central, són erizats, a la seva cara dorsal, amb nombroses plomes còniques, ben visibles, gruixudes i més o menys punxegudes o romes. Aquestes estan ben alineats als braços en 3 línies equidistants. Aquestes plomes semblen sorgir d’uns flocs carnosos. Es tracta de petits rams densos de pedicel·lària creuats que formen una perla al voltant de la columna vertebral. Aquests grups de pedicel·lària poden semblar clars o foscos segons el color de base de l’animal.
Entre les 3 línies d’espinas es veuen petites vesícules arrodonides, en forma de dits de guant, sovint en grups taronges: pàpules respiratòries. Distribuïdes entre aquestes pàpules també són visibles altres pedicel·laris rectes i en forma de pinça, sovint blanques.
Als braços, els solcs ambulacrals (7) estan vorejats a banda i banda per una filera de plomes més petites i pedicel·lària recta. Aquests solcs acomoden 4 fileres de peus ambulacrals gruixuts i equipats amb petites ventoses, i que poden ocultar la boca central.
A l’extrem de cada braç, al mig de podia més fina i especialitzada, es pot distingir una zona rosa brillant(, envoltada de petites plomes protectores: les zones oculars fotosensibles (8).
Alimentació
Carnívor voraç, gran depredador d’invertebrats, carronyera en ocasions, Marthasterias glacialis s’alimenta principalment de mol·luscs bivalves (ostres, musclos, vieires, etc.) les closques dels quals és capaç d’obrir gràcies a la força dels seus braços. Apoyant-se a l’animal gràcies als seus podia amb ventoses, exerceix una (des)pressió molt forta per estendre les vàlvules, obligant la presa a obrir-se. A continuació, devagina el seu estómac dins del bivalve per alliberar sucs digestius. Els teixits de la presa seran absorbits en forma semilíquida per l’estómac de l’estrella de mar.
L’estrella de mar glacial també menja eriçons de mar que, si no estan fermament ancorats a la roca del llit, seran girats i devorats. També ataca crustacis, gasteròpodes, peixos ferits…
Reproducció | Multiplicació
Reproducció sexual: Els sexes estan separats: els individus són masculins o femenins.
La femella, sovint “dempeus” sobre els seus 5 braços, pot alliberar fins a 2 milions d’ous. El mascle també difondrà els seus espermatozoides al medi.
Com en tots els astèrids, a cada braç de l’animal hi ha un parell de gònades.
Per tant, l’emissió dels respectius gàmetes té lloc en aigües obertes així com la fecundació.
El resultat d’aquesta fecundació és una larva de simetria bilateral (la dipleurula) que tindrà vida planctònica, passant per altres estadis larvaris (bipinnària, després braquiolària). Aleshores, si escapa de depredadors de tota mena i arriba al fons, la larva es transformarà en una jove estrella de mar glacial adoptant definitivament la simetria estelada pentaradiada característica dels astèrids.
Reproducció asexual: com la majoria dels equinoderms,Marthasterias glacialis també es pot reproduir asexualment recreant una part que se n’ha arrencat.
És durant aquests processos de regeneració que finalment podem trobar estrelles de mar que tenen més o menys braços que la seva forma prototípica. Per exemple, 4 o 6 braços a Marthasterias glacialis.
A la Mediterrània, la gamba drimo Gnathophyllum elegans es troba sovint a les estrelles de mar glacials o a prop, sense que se’n conegui el motiu exacte. Neteja? Comensalisme ocasional?
Tenint en compte els hàbits depredadors molt assertius del nostre animal, Marthasterias glacialis és temut pels cultivadors d’ostres i musclos! De fet, és capaç de fer estralls a les granges d’ostres i musclos!!
La indústria del marisc utilitza diferents mètodes per intentar controlar el problema de les estrelles de mar voraces a les granges. De vegades s’utilitzen trampes especials per capturar estrelles de mar i després destruir-les. També s’utilitzen fregons, grans peces de tela de malla penjades sota una barra horitzontal, i arrossegades o col·locades prop de les granges. Les plomes d’estrelles de mar s’enganxen a les teles i els animals es poden treure de l’aigua. Finalment, les estrelles de mar de vegades es destrueixen amb cal viva…
Aquesta espècie s’aclimata molt bé en captivitat i es presenta freqüentment en aquaris públics.
De l’estrella de mar s’ha extret una molècula capaç de bloquejar les cèl·lules canceroses, la roscovotina Marthasterias glacialis pels laboratoris de la Station Biologique de Roscoff l’any 2018. Fins aleshores era una molècula sintètica.
Especies similars
Només els joves i els individus molt petits de Marthasterias glacialis es poden confondre possiblement amb l’estrella de mar espinosa blava Coscinasterias tenuispina (Lamarck, 1816), que també té una epidermis dorsal erizada d’espines envoltades de “tufs” de pedicel·lària. Però C. tenuispina , fins i tot adult, és molt més petit que M. glacialis ja que normalment no supera els 10 cm. A més de la diferent mida i els llocs de trobada ( C. tenuispina més aviat aficionat als substrats més vegetals), la morfologia de les dues espècies és un criteri preponderant. De fet, Marthasterias glacialis sempre té 5 braços mentre que Coscinasterias tenuispina sempre en té més de 5 (sovint de 7 a 10)!
Una estrella de mar molt més petita (12-15 cm), un important criteri de distinció, Asterias rubens Linnaeus, 1758 és molt freqüent a tota la costa atlàntica. Però és extremadament rar al Mediterrani. Més aviat de color vermell ataronjat, la seva cara dorsal no té l’aspecte fortament punxegut de l’estrella de mar glacial i només mostra una única fila “verdadera” de petites espines blanques, en una línia contínua al centre de cada braç. Les altres plomes són disperses i de mida petita.
Taxonomia
Animalia (Regne), ECHINORDERMATA (Phylum), ASTEROIDEA (CLASSE), FORCIPULATA (Ordre), ASTERIIDAE (Família), MARTHASTERIAS GLACIALIS (Espècie).
Distribució geogràfica
Vídeos
Fototografies
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Marthasterias Glacialis? Estem acostumats a l’estrella vermella i en comparació aquesta és molt més gran. Té 5 braços ple de punxes i el seu color pot ser molt variat. tons marró fosc, grisenc, verd oliva o blau brut per a individus petits, també pot mostrar tons de violeta a rosa, taronja a marró-vermell, blanquinós o fins i tot patrons de groc gris per a individus més grans. Inclús aquests colors es poden barrejar.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Prácticas invertebrados no artrópodos
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España