COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Fins a 6 cm de longitud
- De 10 a 12 parells diferents de brànquies en forma de floc distribuïts al llarg del mantell
- Els seus colors varien: groc, taronja, vermell o fins i tot marró fosc
- Els juvenils de blanc a violeta.
- Taques blanques
- Aspecte berrugós
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Marionia blainvillea (Risso, 1918)
Nom comú: Marionia (CA), Marionia (ES), Marionia, marionia de Blainville (FR), Marionia (GB), Lucama a rete (I), Marionia (D)
Grup: Mol.luscs – Bavoses marines
Tipus paisatge: Viu en aigües poc profundes i circalitorals de 0 a 50 m, aquest nudibranqui es troba en fons rocosos o baixants on pot trobar el seu aliment compost per alcionis i gorgònies.
Fondària: De 0 a 50 m
Mides: 6 cm
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es considerava endèmica a la Mediterrània, però s’han observat individus a la costa basca francesa (Hendaia), a Portugal, a Madeira (Wirtz, 1999), a les Açores (Ávila et al., 1998) i fins a Angola. (Gofas et al., 1985).
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Illes Medes i Portbou
DESCRIPCIÓ
Amb el cos estirat, M. blainvillea pot arribar als 60 mm de llargada. El seu cap està amagat per un vel bucal molt desenvolupat. Els rinòfors estan ramificats amb caixes curts en forma de trompeta. Als costats, la vora del mantell té de 10 a 12 parells de brànquies en petits flocs plomosos. Aquestes brànquies es distribueixen de manera força uniforme al llarg del cos, darrere dels rinòfors.
Els seus colors varien: groc, taronja, vermell o fins i tot marró fosc. El cos està esquitxat de taques blanques irregulars i té un aspecte lleugerament berrugós.
Els joves semblen molt més prims en comparació. Són de color blanc a violeta amb tons translúcids amb un aspecte suau.
Animal carnívor que utilitza la seva ràdula composta per nombroses dents muntades sobre un múscul flexible per atacar diverses espècies de cnidaris entre les quals destaquen els alcionis ( Alcyonium acaule i Alcyonium palmatum ), la gorgona groga ( Eunicella cavolinii ), la gorgona blanca ( Eunicella singularis ) i la vermella. gorgònia ( Paramuricea clavata ). Com altres nudibranquis, aquesta espècie viu prop del seu aliment, dels cnidaris que consumeix.
El canvi de color de blanc translúcid a groc, taronja, vermell o fins i tot marró fosc correspon probablement a l’absorció de pigments dels alcionis i gorgònies ingerits.
És hermafrodita. Reproducció sexual.
ESPECIES SIMILARS
Diverses espècies són semblants pel que fa a la coloració a la juvenil o adulta de la marionia de Blainville:
Marionia gemmi Almon, Perez & Caballer, 2018. Molt propera a M. blainvillea, difereix en grandària (fins a 200 mm vs. 60 mm) i en color. , bàsicament crema amb taques morades i blanques escampades. M. gemmi mai té les bandes dorsals de color vermell brillant o taronja així com les poques bandes transversals blanquinoses que té M. blainvillea. Els seus rinòfors són completament beix.
Duvauicelia lineata (possiblement amb juvenils de M. blainvillea ). De color blanc lletós a rosat, no supera els 35 mm de longitud. Les línies blanques connecten els 6 parells de brànquies primes i una mica plomoses. Els tentacles davanters són clarament visibles i sense ramificacions. Els seus rinòfors són proporcionalment més llargs que els de Marionia blainvillea. Viu a l’Atlàntic en costes rocoses, i és poc freqüent al Mediterrani. Tanmateix, es pot confondre amb un juvenil de Marionia blainvillea que és menys “ramificat” que el seu major.
Tritonia hombergi (possiblement amb juvenils de M. blainvillea ). Els joves són blancs o incolors, els adults estan tenyits de marró i ratllats de blanc. Poden arribar als 200 mm de longitud. L’adult massiu apareix el doble de gran en proporció que un jove o una Marionia blainvillea. Més d’una dotzena de parells de brànquies més o menys diferents a les dues vores del mantell. Els rinòfors són més curts en proporció que els de Marionia blainvillea. Viu a les costes rocoses. Només un jove es pot confondre amb una Marionia blainvillea de color groc pàl·lid.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), NUDIBRANCHIA (ORDRE), TRITONIIDAE (FAMÍLIA), MARIONIA BLAINVILLEA (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/mapa-localitzacio-Marionia-blainvillea.jpg)
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/marionia-blainvillea-1.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/blainvillea-rosa.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/marionia-taronja-1024x665.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/marionia-blainvillea-1024x768.jpg)
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Marionia Blainvillea? És una anèmona molt gran i elegant. De dia està tancada compactada en forma de boletes i de nit s’expandeix en vertical amb un tronc que pot arribar als 40 cm, translúcid amb els bulbs escampats pel tronc i els tentacles llargs i translúcids.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España