COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos allargat i fusiforme, molt estilitzat i hidrodinàmic.
- Dues aletes laterals grans en forma de rombe a la part posterior del mantell.
- Ulls molt grans i prominents, ben visibles al cap.
- Vuit braços curts amb ventoses al voltant de la boca.
- Dos tentacles més llargs que solen estar recollits i que utilitza per capturar preses.
- Coloració clara (blanquinosa o rosada) amb taques marronoses o violàcies.
- Canvis ràpids de color i patrons a la pell gràcies als cromatòfors, especialment quan està alerta o interactua amb altres individus.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Loligo vulgaris (Lamarck, 1798)
Nom comú: calamar comú (CA), calamar común (ES), calmar commun (FR), European squid / common squid (GB), calamaro comune (I), Gemeiner Kalmar / Europäischer Kalmar (D)
Grup: Cefalòpodes
Tipus paisatge: Habita principalment paisatges marins oberts i costaners, especialment zones amb fons sorrencs o fangosos on pot desplaçar-se amb facilitat i trobar aliment. És habitual en aigües relativament clares i ben oxigenades, sovint prop de praderies marines o estructures naturals del fons que concentren petits peixos i crustacis. Tot i ser una espècie activa que es mou constantment, acostuma a formar petits grups o bancs que neden a certa distància del fons però dins d’aquests ambients costaners, utilitzant l’espai obert per caçar i desplaçar-se amb rapidesa.
Fondària: Entre 0 i 500 m de fondària, tot i que és molt més habitual trobar-la en aigües relativament poc profundes, especialment dins del rang aproximat de 10 a 100 m, que és on es concentra bona part de la seva activitat i on sovint la poden observar els bussejadors.
Mides: Entre 20 i 40 cm de longitud total.
Distribució geogràfica: Es distribueix àmpliament per l’oceà Atlàntic oriental i el mar Mediterrani. La seva presència s’estén al llarg de les costes europees i del nord-oest d’Àfrica, i és una espècie relativament comuna en moltes zones marines temperades d’aquestes regions. També és habitual en aigües costaneres i plataformes continentals, on les condicions ambientals afavoreixen la presència de les seves preses i el desenvolupament del seu cicle vital.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
St. Carles de la Ràpita, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Calafat, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de mar, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Escala, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
El Loligo vulgaris presenta un cos allargat, fusiforme i molt hidrodinàmic, adaptat per nedar amb rapidesa. El cos està format per un mantell musculós que pot arribar aproximadament als 20–40 cm de longitud, amb dues aletes laterals en forma de rombe situades a la part posterior, que li permeten estabilitzar el moviment mentre neda. El cap és ben diferenciat i té dos ulls grans i prominents, molt desenvolupats. Al voltant de la boca hi ha vuit braços curts amb ventoses i dos tentacles més llargs especialitzats en la captura de preses. La coloració sol ser blanquinosa o rosada amb taques marronoses o violàcies, i pot canviar ràpidament de color i de patrons gràcies als cromatòfors, que utilitza tant per camuflar-se com per comunicar-se.
HÀBITAT
Habita principalment zones marines costaneres i de plataforma continental, sovint associada a fons sorrencs o fangosos on pot trobar aliment amb facilitat. Tot i que pot desplaçar-se per la columna d’aigua, acostuma a moure’s prop d’aquests ambients i sovint forma petits bancs o grups.
ALIMENTACIÓ
És un depredador actiu que s’alimenta sobretot de petits peixos, crustacis i altres invertebrats marins. Captura les preses amb els dos tentacles llargs, que projecten ràpidament per atrapar-les, i després les immobilitza amb els braços abans de portar-les a la boca.+
REPRODUCCIÓ
La reproducció es produeix mitjançant fecundació interna. El mascle transfereix els espermatòfors a la femella, que posteriorment diposita capses d’ous gelatinoses adherides al fons o a estructures del substrat. Aquestes postes sovint apareixen agrupades en masses formades per molts ous, que es desenvolupen fins que emergeixen els petits calamars ja amb una forma similar a la dels adults.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani hi ha diverses espècies de cefalòpodes que poden confondre’s amb la Loligo vulgaris durant el busseig recreatiu, sobretot si només s’observen breument o a certa distància. Les principals són:
- Loligo forbesii – Molt semblant per la forma allargada i les aletes laterals, però acostuma a tenir un color més rosat i aletes proporcionalment més petites.
- Alloteuthis media i Alloteuthis subulata – Són calamars petits i esvelts, amb aletes més curtes i cos més translúcid, fàcilment confusibles amb exemplars joves de Loligo vulgaris.
- Sepiola atlantica i altres sepietes del gènere Sepiola – Més petites i amb cos més arrodonit, però poden confondre’s si es veuen ràpidament entre roques o sorra.
- Todarodes sagittatus – Encara que és més gran i oceànic, juvenils poden aparèixer en zones costaneres i tenir semblances en els braços i tentacles, sobretot pel moviment ràpid.
En general, els trets clau per diferenciar la Loligo vulgaris són el cos fusiforme, les aletes en forma de rombe que recorren gran part del mantell, els dos tentacles llargs i la seva coloració variable amb cromatòfors. La combinació d’aquests elements ajuda a identificar-la encara que hi hagi espècies similars.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), mollusca (PHYLUM), CEPHALOPODA (CLASSE), MYOPSIDA (ORDRE), LOLIGINIDAE (FAMÍLIA), LOLIGO VULGARIS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES





PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Loligo vulgaris? Fixa’t en el seu cos allargat i fusiforme, molt hidrodinàmic, adaptat per nedar amb agilitat. Té un mantell musculós que pot arribar aproximadament als 20–40 cm de longitud, amb dues aletes laterals en forma de rombe situades a la part posterior del cos, que li permeten estabilitzar-se mentre neda. El cap és ben diferenciat i presenta dos ulls grans i prominents, molt desenvolupats, adaptats a la visió en ambients marins. Al voltant de la boca té vuit braços curts amb ventoses i dos tentacles més llargs, que utilitza per capturar les preses amb rapidesa. La coloració és habitualment blanquinosa o rosada amb taques marronoses o violàcies, i pot canviar lleugerament de color gràcies a cèl·lules pigmentàries anomenades cromatòfors, que li serveixen per camuflar-se o comunicar-se amb altres individus.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España