Labrus merula | Tord negre

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Aletes amb la vora blava. Semblen de color blau fosc
• Fugissers
• Mides de 30 a 50 cm
• Llavis carnosos

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Labrus merula (Linnaeus, 1758) 
Nom comú: Tord negre (CA), Merlo (ES), Labre merle (FR), Brown wrasse, cuckoo wrasse (GB), Brauner lippfisch (D), Merlo marino, tordo merlo (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Aquest peix es troba a poca profunditat (sobretot per a individus joves) però també fins a 20 – 25 m per a exemplars més grans, sempre per sobre de la termoclina, com la que trobem al Dragonera. Al tord negre li agraden especialment els prats de posidònia i les esquerdes rocoses on es pot amagar.
Fondària: Fins a 50m
Mides:  Fins a 50cm
Distribució geogràfica: S’observa al Mediterrani, al nord d’Espanya i també en algunes zones del Sud de Gran Bretanya.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la Costa Tarragonina, de mida petita (30 cm), Ametlla de Mar, Cambrils, Punta de la Mora, Torredembarra, Calafell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’estartit, Illes Medes, l’Escala, Empúries, Roses, Cadaqués i Portlligat,

DESCRIPCIÓ

Labrus merula és un peix de 30 a 40 cm, que pot arribar als 50 cm. El seu cos és massís, amb els llavis força plens. Les aletes dorsal, caudal i anal estan vorejades per una vora blava. La part posterior de l’aleta dorsal és més llarga que alta. El color sol ser verd oliva, però els mascles reproductors presenten una livrea de color blau fosc amb punts puntuals de color blau clar.

El tord negre té una mandíbula molt forta que li permet alimentar-se de mol·luscs, crustacis, equinoderms i cucs de poliquets.

Els individus maduren al voltant de 2 anys (15-20 cm). Primera femella (protogina), es converteixen en mascles al voltant dels 4 anys. La cria té lloc de febrer a maig a la Mediterrània occidental. No hi ha diferències notables de color entre els individus masculins i femenins, però durant la temporada de reproducció els mascles grans tenen una livrea de color blau fosc decorada amb punts de color blau clar.

Quan la femella passa al territori d’un mascle, aquest comença una exhibició de festeig, resultant en una emissió simultània d’espermatozoides i òvuls. No hi ha cura dels ous que romandran dipositats en una cavitat fins que facin eclosió.

És força freqüent trobar-se amb un tord (especialment individus grans) en companyia d’una o més Llampregues de neteja de Centrolabrus melanocercus.

El Tord negre és força comú, és el tord gran que més sovint es troba amb els bussejadors mediterranis.

ESPECIES SIMILARS

El tord negre, quan la seva pell és de color marbre, es pot confondre amb el gran Labrus bergylta, tot i que la vora blava que voreja les aletes permetrà una identificació bastant fàcil.

Els joves poden tenir una pell verda amb una línia blanca, cosa que els pot confondre amb la Tord verd, Labrus viridis. En aquest cas, l’observació del morrió permetrà diferenciar les dues espècies, el Tord negre té un musell curt i ocupat mentre que el Tord verd té un morrió més allargat a més de llavis més prims.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), LABRUS MERULA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere