Ircinia oros

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma massissa i irregular. Sol tenir una forma arrodonida o lobulada, com una massa compacta amb relleus irregulars. No és plana ni ramificada.
• Superfície rugosa i fibrosa. La pell té un aspecte aspre o vellutat, sovint amb petites rugositats. Si la mires de prop sembla fibrosa, no llisa.
• Color marró fosc a marró grisós. El color habitual és marró fosc, marró gris o marró verdós. El to pot variar segons la llum i les algues o sediments que hi creixin.
• Osculs grans i visibles. Presenta pocs osculs però força grans (els forats per on surt l’aigua), normalment rodons i ben marcats a la part superior de la massa.
• Marges dels osculs lleugerament elevats. Els osculs acostumen a tenir una petita vora elevada, cosa que fa que destaquin clarament sobre la superfície.
• Aspecte compacte i robust. És una esponja gruixuda i resistent, amb un cos dens. No sembla fràgil ni gelatinosa.
• Habitat en fons rocosos mediterranis. Es troba fixada sobre roques, parets o blocs del Mediterrani, habitualment entre pocs metres i uns 40 m de profunditat.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Ircinia oros (Schmidt, 1864)
Nom comú:  (CA), (ES), ircinie sombre (FR), grey leather sponge, stinker sponge (GB), ircinia (I), Grauer Lederschwamm, Stinkschwamm (D)
Grup: Esponges
Tipus paisatge: Habita principalment paisatges submarins de substrat rocós consolidat, on pot fixar-se fermament sobre superfícies dures. Forma part de comunitats bentòniques pròpies dels fons rocosos, sovint sobre blocs, parets, relleixos o petites cavitats de la roca, en ambients estructuralment variats que afavoreixen la circulació d’aigua. En aquests biòtops conviu amb altres esponges, algues i diversos invertebrats sessils, integrant-se en l’estructura del paisatge submarí.
Fondària: Entre 0 i 60 m de fondària, tot i que es pot trobar més a prop de la superfície.
Mides: Entre 10 i 30 cm.
Distribució geogràfica: L’Ircinia oros es distribueix principalment pel Mediterranean Sea, on és una espècie relativament comuna en fons rocosos. També s’ha registrat a l’Eastern Atlantic Ocean proper, especialment a les zones costaneres de la Iberian Peninsula i al llarg de la costa nord-occidental d’Africa. En conjunt, la seva distribució es concentra en aigües temperades del Mediterrani i en sectors adjacents de l’Atlàntic oriental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, St. Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués i Portlligat.

DESCRIPCIÓ

L’Ircinia oros és una esponja massissa amb una forma irregular o lobulada que forma masses compactes adherides al substrat. Presenta una superfície rugosa i fibrosa, sovint amb un aspecte vellutat o lleugerament aspre. El color acostuma a ser marró fosc, marró grisós o marró verdós, tot i que pot variar segons la llum i els organismes que hi creixin al damunt. A la seva superfície s’observen diversos osculs relativament grans i rodons —les obertures per on expulsa l’aigua filtrada— que solen tenir una vora lleugerament elevada i destaquen sobre la resta del cos. L’estructura general és robusta i consistent, amb una textura densa característica de moltes esponges del gènere Ircinia.

HÀBITAT

Habita principalment fons rocosos consolidats, on pot fixar-se sobre roques, blocs, parets o relleixos del substrat. Forma part de comunitats bentòniques pròpies dels paisatges rocosos submarins i sovint conviu amb altres esponges, algues i invertebrats sessils que comparteixen aquest tipus d’ambient.

ALIMENTACIÓ

Com totes les esponges, s’alimenta per filtració. Aspira l’aigua a través de nombrosos porus microscòpics del seu cos i en reté partícules orgàniques, bacteris i microorganismes planctònics. L’aigua filtrada és expulsada després pels osculs visibles a la superfície.

REPRODUCCIÓ

Pot reproduir-se sexualment i asexualment. En la reproducció sexual allibera gàmetes a l’aigua, que donen lloc a larves microscòpiques capaces de nedar durant un temps abans de fixar-se al substrat i desenvolupar una nova esponja. També pot reproduir-se asexualment mitjançant fragmentació o gemmació, quan una part del cos es desprèn i és capaç de regenerar un nou individu.

ESPECIES SIMILARS

Les esponges del gènere Ircinia poden ser confoses entre si per la seva textura i forma massissa. Algunes espècies similars a Ircinia oros són:

• Ircinia variabilis: forma masses lobulades o arrodonides amb superfície rugosa; sovint més clara que I. oros i amb osculs menys prominents.
• Ircinia fasciculata: presenta masses grans i irregulars amb textura fibrosa, però tendeix a tenir una coloració més verdosa o grisenca i osculs més petits i distribuïts irregularment.
• Ircinia strobilina: esponja robusta amb superfície aspre i fibrosa; els osculs solen estar agrupats i destaca per un color més fosc o negresc.
• Ircinia campana: de forma generalment més cilíndrica o campanulada, amb superfície rugosa i ossculs petits i distribuïts uniformement; pot confondre’s per la textura, però la forma és més definida que en I. oros.

✔️ Consell de busseig: Fixar-se en la combinació de color marró fosc, superfície vellutada i osculs grans amb vora elevada ajuda a distingir Ircinia oros de les altres espècies del mateix gènere.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), PORIFERA (PHYLUM), DEMOSPONGIAE (CLASSE), DICTYOCERALIDA (ORDRE), IRCINIIDAE (FAMÍLIA), IRCINIA OROS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere