Espècies Marines del Mediterrani

Ichthyaetus audouinii | Gavina corsa

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Té el bec d’un vermell fosc i les potes gris fosc.
  • Ales estretes i de color gris clar amb la punta negre
  • Cos de color gris clar i cap blanc
  • Ulls foscos

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Ichthyaetus audouinii (Payraudeau, 1826)
Nom comú: Gavina corsa (CA), gaviota de Audouin (ES), Goéland d’Audouin, Goéland d’Audouin (FR), audouin’s Gull (GB), Gabbiano corso (I), Korallenmöwe (D)
Grup: Aus marines
Tipus paisatge: Molt lligada a les costes, aquesta au nidifica a illes i illots rocosos situats preferentment en zones tranquil·les i allunyades de les àrees humanitzades, malgrat això, la seva principal colònia reproductora es troba localitzada al delta de l’Ebre, on es poden trobar nius en dics o en illots enmig de salines i aiguamolls. En tot cas, sembla que la ubicació de les colònies depèn en gran mesura de l’abundància de recursos alimentaris.
Longitud: 48-52 cm
Envergadura: 127-138 cm
Distribució geogràfica: La gavina corsa és una espècie endèmica de la conca del Mediterrani, on cria exclusivament a Espanya, el Marroc, Turquia, Xipre i el Líban. Compta, a més, amb una petita colònia al sud de Portugal, on s’ha establert recentment. Durant l’hivern també s’estén per les costes del nord-oest d’Àfrica, fins al Senegal i Gàmbia.

Fins als anys seixanta del segle passat, aquesta gavina només criava a les illes Chafarinas i, de manera molt escassa, a les Balears. A principis dels anys vuitanta, en què va colonitzar el delta de l’Ebre, es va produir un considerable increment tant del nombre d’efectius com de les àrees ocupades, que actualment són: el delta de l’Ebre, les illes Columbretes, l’albufera de València , l’illa de Grosa, l’illa d’Alborán, les illes Chafarinas i les illes Balears. Al nord d’Àfrica ha nidificat a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Des del Delta de l’Ebre fins a Portbou, se n’han avistat en quasi totes les poblacions. Nidificant localitzat al delta de l’Ebre, on existeix una important colònia de diversos milers d’exemplars. A la resta del territori és present de forma regular tant a les migracions com al període estival, cada vegada de forma més nombrosa, en paral·lel amb l’increment de la colònia del delta. Hivernant molt escàs, amb algunes desenes d’exs. al delta de l’Ebre, i altres exs. més irregularment disseminats pel litoral. Accidental a l’interior.

DESCRIPCIÓ

La gavina corsa és de mida relativament gran i forma estilitzada. En els adults, en plomatge nupcial, presenten les zones dorsals de color gris clar, mentre que les ventrals, el cap i el coll són completament blancs. El bec, de colors vermell, negre i groc, resulta en conjunt força fosc i constitueix un caràcter clarament distintiu respecte a altres gavines.

Les potes són olivàcies i l’anell coular vermell. No hi ha diferències significatives en el plomatge dels adults durant el període hivernal en comparació de l’estival.

En vol es poden observar els extrems negres de les primàries, que ressalten vivament sobre la resta, molt clar. En els joves, que triguen quatre anys a adquirir la llibrea definitiva, predominen els tons pards molt tacats.

Viuen sobre uns 32 anys.

En finalitzar el període reproductor, aquesta espècie realitza migracions de curt abast que la porten a través de l’estret de Gibraltar cap a les costes atlàntiques del Marroc, Mauritània i Senegal, tot i que un bon nombre d’exemplars romanen a les costes mediterrànies espanyoles, especialment als voltants de les colònies de cria.

La Llista Roja Europea d’Aus 2021 estima una població europea de 31.000-42.000 exemplars, amb tendència decreixent.

A Espanya nidifica a l’àrea mediterrània entre Barcelona i Múrcia, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. També existeixen colònies insulars a illots de Balears, Columbretes, Alborán, Alhucemas i Chafarinas. A nivell nacional, el III Atles d’Aus Reproductores parla d’una mitjana d’unes 14.000 parelles reproductores els darrers anys. La dinàmica poblacional actual d’aquesta espècie és peculiar, ja que després de colonitzar el delta de l’Ebre el 1981 la població va experimentar un augment considerable fins a arribar a les 15.396 parelles, aproximadament el 70% de la població mundial. Des d’aleshores, aquest nucli va entrar en una regressió, fins que el 2017 el delta només albergava el 3% d’aquesta població, alhora que l’espècie ha anat incrementant el nombre de colònies de cria. Això es comprova segons la comparació dels resultats obtinguts al II i III Atles d’aus reproductores, on es va observar un augment important de l’àrea de distribució d’aquesta espècie, a causa de la reducció i la dispersió de la població de les colònies del delta de l’Ebre vers molts d’aquests nous enclavaments.

Tot i així, s’estima que la població espanyola ha mostrat en el període 2006-2015 una reducció anual del 5%.

ALIMENTACIÓ

La gavina d’Audouin consumeix bàsicament peixos pelàgics, amb predomini de sardines i seitons, encara que no descarta tota mena d’invertebrats, tant terrestres com marins (insectes, mol·luscs, crustacis). En menor mesura, consumeix petits passeriformes. Resulta freqüent que segueixi els vaixells per aprofitar els descarsts, de vegades associada a altres aus marines quan aquest recurs resulta particularment abundant.

REPRODUCCIÓ

Especialment durant l’època reproductora, la gavina d’Audouin mostra un caràcter força gregari en nidificar en petites colònies (encara que també es pot reproduir en solitari). Els nius es mantenen separats els uns dels altres entre 1 i 4 metres, espai que és defensat pels adults davant de qualsevol intrús. Normalment se situen en costes rocoses, directament sobre el terra al costat d’algun arbust, i consisteixen en petites excavacions del terreny entapissades amb algues i altres restes vegetals. Al delta de l’Ebre també hi emplacen els nius a platges sorrenques i en dics i illots a salines i terreny marismeño. Les colònies solen ser monoespecífiques, però de vegades es barregen amb gavines argentats i altres làrids, xatracs i limícoles.

Entre finals d’abril i principis de maig té lloc la posta, que consta de dos o tres ous lleugerament brillants i de color oliva clar escassament clapejats. Tots dos adults es fan càrrec de la incubació per un període de 28 o 29 dies, al cap dels quals neixen uns pollastres força precoços, que al cap de poc temps ja són capaços de desplaçar-se pels voltants del niu, encara que sempre protegits pels seus progenitors. Amb una mica més d’un mes de vida completen el seu desenvolupament, si bé són atesos pels adults encara durant tres o quatre mesos més.

CANT

Emet un reclam feble i roc, semblant a un gui-ok.

CONSERVACIÓ I AMENACES

L’espècie es troba inclosa al Llibre Roig de les Aus d’Espanya 2021 a la categoria de VU – Vulnerable i apareix al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades també com a VU – Vulnerable.

Com a principals amenaces que planen sobre l’espècie cal destacar el deteriorament de l’hàbitat de nidificació atès que és una espècie que tendeix a habitar zones antropitzades, la reducció de recursos tròfics com a conseqüència de la sobrepesca, les captures accidentals en nombroses arts de pesca i la mortalitat per xoc amb aerogeneradors o per atropellaments.

La gavina d’Audouin va experimentar un important increment poblacional a finals del segle XX. Tot i això, sembla que aquest procés s’ha estabilitzat en les dues últimes dècades. Arribant a reflectir els darrers estudis un descens del 4.6% anual des del 2006. Possiblement aquest descens es degui a una expansió a la seva àrea de distribució natural.

Des de finals dels anys vuitanta s’estan duent a terme importants plans de conservació, centrats sobretot en el seguiment de les colònies de cria i en estudis sobre la biologia de l’espècie i el control dels predadors, especialment el gavià argentat i les rates. En tot cas, caldria tenir en compte per al futur mesures encaminades a controlar la mortalitat per arts de pesca i, especialment, a promoure una política pesquera sostenible.

ESPECIES SIMILARS

Per aspecte físic, s’hi assembla la gavina capnegra (Larus melanocephalus)

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), CARADRIFORMES (ORDRE), LARIDAE (FAMÍLIA), ICHTHYAETUS AUDOUINII (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta per Mario Finkel a Badalona (Feb-24) i publicada a GBIF
Fotografia feta al Delta de l’Ebre aquest febrer’24 i publicada a GBIF
Fotografia feta per Wagner Florentino a Barcelona (Abr-23) i publicada a GBIF
PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Gavina Corsa? fixa’t en les següents característiques: el seu bec és de vermell fosc amb una punta negra i el coll i el cap són de color blanc, mentre que el cos és de gris clar. Les ales són estretes, de gris clar amb la punta negra, i les potas tenen un to gris fosc. Els adults en plomatge reproductor tenen un caràcter distintiu pel bec fosc i la presència d’un anell coular vermell. Els joves tenen un plomatge més tapat amb tons pards. A l’aire, destaca la visibilitat dels extrems negres de les ales. Aquesta espècie, amb una envergadura de 127-138 cm i una longitud de 48-52 cm, és una gavina que sol habitar costes rocoses i illots, i és coneguda per la seva distribució limitada al Mediterrani i la seva tendència a nidificar en petites colònies, sovint separades per metres.

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF