Hydrobates pelagicus | Noneta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mida molt petita: És l’ocell marí més petit d’Europa. Té la mida aproximada d’una oreneta o un pardal (uns 14-18 cm de longitud), cosa que el fa inconfusible respecte a altres aus marines més grans.
• Plomatge fosc amb carpó blanc: El seu cos és d’un color negre sutge o marró molt fosc, que contrasta fortament amb una taca blanca pura molt visible a la part superior de la cua (el carpó).
• Banda blanca sota les ales: Si el veus des de sota o quan aixeca les ales, presenta una franja blanca característica a la part inferior (revers) de l’ala.
• Cua quadrada: A diferència d’altres petrells que tenen la cua forcada, l’ocell de tempesta té la cua amb un tall recte o quadrat, un detall clau per a la identificació.
• Vol “de ratpenat”: El seu vol és erràtic, amb batecs d’ales ràpids i constants que recorden el moviment d’un ratpenat, alternant amb planejos molt curts a ras de l’aigua.
• Caminar sobre l’aigua: És molt habitual veure’l “patejant” o caminant sobre la superfície del mar amb les potes penjant mentre s’alimenta, mantenint les ales obertes per equilibrar-se.
• Busseig superficial: Tot i que és una au, pot arribar a submergir-se fins a uns 5 metres de profunditat (especialment la subespècie mediterrània) per capturar petits peixos o crustacis, nedant sota l’aigua amb l’ajuda de les seves ales.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Hydrobates pelagicus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Noneta, Ocell de tempesta (CA), Paíño común (ES), Océanite tempête (FR), European Storm-petrel (GB), Uccello delle tempeste (I), Sturmschwalbe (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: Habita principalment en ambients marins oberts de l’oceà i del mar, especialment a l’Atlàntic nord-est i al Mediterrani. El seu biòtop és el medi pelàgic, és a dir, aigües obertes lluny de la costa, on passa gairebé tota la seva vida volant a baixa alçada sobre la superfície del mar mentre s’alimenta de petits crustacis, plàncton i peixos diminuts. Només s’acosta a terra durant l’època de reproducció, quan utilitza illes rocoses, penya-segats i esquerdes protegides de zones costaneres per fer el niu, normalment en llocs foscos i difícils d’accedir per evitar depredadors.
Fondària: No es submergeix. Captura l’aliment a la capa més superficial de l’aigua.
Mides: Sol assolir una longitud del cos de 14 a 18 centímetres. Envergadura de les ales entre 36 i 39 cm.
Distribució geogràfica: La Hydrobates pelagicus es distribueix principalment pel nord-est de l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Les seves principals zones de cria es troben en illes i costes rocoses de països com Iceland, United Kingdom, Ireland, Norway, Spain i Portugal, així com en diverses illes del Mediterranean Sea.

Fora de l’època de reproducció és una espècie altament pelàgica, que passa la major part del temps mar endins. Durant l’hivern molts individus es desplacen cap a aigües més càlides de l’Atlantic Ocean, especialment cap a zones de l’Atlàntic central i meridional, tot i que continuen vivint sempre en mar obert.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ampolla, Ametlla de Mar, Calafat, Tarragona, la Mora, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Garraf, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port Lligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Hydrobates pelagicus és un ocell marí molt petit i lleuger, amb una longitud d’uns 14–18 cm i una envergadura d’ales d’uns 36–39 cm. Presenta un plomatge generalment fosc, gairebé negre, amb una característica taca blanca al carpó (part superior de la cua) que destaca quan vola. Té ales llargues i estretes, adaptades per al vol àgil sobre la superfície del mar, i una cua lleugerament forcada. Les potes són relativament llargues en proporció al cos, cosa que li permet tocar l’aigua mentre vola, donant la sensació que “camina” sobre la superfície.

Hàbitat

Habita principalment en aigües obertes del mar, és a dir, en el medi pelàgic, on passa la major part de la seva vida volant a baixa alçada sobre la superfície. Només s’acosta a terra durant l’època de reproducció, quan utilitza illes rocoses, penya-segats i esquerdes protegides per fer el niu, sovint en llocs foscos i difícils d’accedir per evitar depredadors.

Alimentació

S’alimenta sobretot de petits crustacis, plàncton, larves marines i peixos molt petits que es troben a la superfície de l’aigua. Normalment captura l’aliment mentre vola, picotejant la superfície o fent immersions molt superficials, rarament de més d’un metre de profunditat.

Reproducció

La reproducció té lloc en colònies situades en illes o zones costaneres rocoses. Fa el niu en forats naturals, esquerdes de roques o caus. La femella sol pondre un sol ou, que és incubat pels dos adults durant aproximadament 40–45 dies. Tant el mascle com la femella alimenten el pollet amb menjar regurgitat fins que és capaç d’abandonar el niu i començar la vida al mar.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterranean Sea, la Hydrobates pelagicus es pot confondre amb altres ocells marins petits i foscos que també volen molt a prop de la superfície de l’aigua. Les espècies que més poden portar a confusió són:

Hydrobates melitensis: És l’espècie més semblant i durant molts anys es va considerar una subespècie de Hydrobates pelagicus. És pràcticament idèntica en aspecte: petita, fosca i amb carpó blanc. Les diferències són sobretot genètiques, de vocalització i de distribució, i és l’espècie pròpia de cria al Mediterrani. En observació visual al mar és molt difícil de distingir.

Oceanodroma leucorhoa: També és un ocell pelàgic fosc amb carpó blanc, però sol ser una mica més gran, amb ales més llargues i cua més marcada en forma de forca. És molt més habitual a l’Atlàntic, però ocasionalment pot aparèixer al Mediterrani, sobretot durant migracions o temporals.

Puffinus yelkouan (quan es veu de lluny): Tot i que és més gran, a distància o amb mala visibilitat pot generar confusió perquè també és fosc i vola molt arran de l’aigua. Però té un vol diferent (més planer i amb batudes llargues) i no presenta carpó blanc.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), aves (CLASSE), procellariiformes (ORDRE), hydrobatidae (FAMÍLIA), hydrobates PELAGICUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere