Hoplangia durotrix | Corall nan

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Corall dur colonial petit
• De color brillant o marró clar
• Tentacles llargs.
• Esquelet petit, cilíndric
• Ciàfil

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Hoplangia durotrix (Gosse, 1860)
Nom comú: Corall nan (CA), Coral enano (ES), Corail nain (FR), Weymouth carpet coral (GB), Corallo nano (I), Zwergkoralle (D)
Grup: Hexacoralls – Madrèpores
Tipus paisatge: Sempre fixada sobre un suport dur, aquesta espècie es troba a l’ombra (sciàfil) sobretot sota voladissos, falles i el sostre a l’entrada de les coves, de vegades en companyia de corall vermell (Corallium rubrum) i corall groc solitari (Leptopsammia pruvoti), sovint entre 15 i 35 m (màxim 50 m) al Mediterrani i entre 0 i 25 m al canal de la Mànega.
Fondària: Entre 15 i 35 m
Mides: 10 i 50 mm
Distribució geogràfica: A l’Atlàntic, és present des de les Canàries fins a les costes del Pas-de-Calais i el sud de Gran Bretanya. Freqüent a totes les costes sud i oest d’Europa i comú a la Mediterrània on sens dubte és present a tot arreu.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

A l’Estartit, a les Illes Medes, a Roses i Cadaqués.

DESCRIPCIÓ

Espècie colonial. Les colònies mesuren entre 10 i 50 mm. Estan formats per 10 a més de 200 pòlips. El diàmetre dels esquelets de pedra calcària és d’uns pocs mil·límetres (excepcionalment 6 mm). Sempre de forma cilíndrica, la seva alçada pot arribar als 30 mm. Els pòlips són de color brillant o marró clar i translúcids i els seus tentacles són relativament llargs. Els septes estan lliures a l’extrem i no connectats per una columèl·la central (detall visible de prop).

Els cnidaris són animals que s’alimenten per filtre. El seu aliment és portat pels corrents (formes de pòlips). Les preses paralitzades pel verí dels cnidoblasts (cèl·lules urticants presents als pòlips) són digerides a la cavitat central mitjançant enzims.

Tingueu en compte que entre els antozous la forma de medusa no existeix (o és molt reduïda). La reproducció asexual es produeix per brotació de petits pòlips. Els pòlips germans no es separen, romanen connectats entre ells, construint una nova colònia. En la reproducció sexual, un òvul fecundat es transforma en una larva capaç de nedar. Si no és devorada i aconsegueix instal·lar-se en un lloc adequat i dur, aquesta larva planctònica pot donar lloc a un nou individu d’Hoplangia durotrix.

Com tot l’ordre de les madrèpores (amb algunes excepcions), aquestes colònies viuen en associació amb algues simbiòtiques que els donen aquest color marró.

ESPECIES SIMILARS

Es distingeix de Caryophyllaceae spp. ( C. inornata , C. smithii ,…) que són més grans: diàmetre de l’esquelet al voltant de 10/12 mm.
S’assembla a Polycyathus muellerae, però les colònies i calzes del qual (diàmetre 6 mm, excepcionalment 12 mm) són més grans i els tentacles més llargs.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (CLASSE), SCLERACTINIA (ORDRE), CARYPHYLLIIDAE (FAMÍLIA), HOPLANGIA DUROTRIX (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tor