Holothuria tubulosa | Cogombre de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color marró, de vegades amb reflexos violacis
• Tegument amb nombroses papil·les de color fosc (mai blanques)
• Amb les punxes (papil.les) molt marcades
• Viu en llits sedimentaris o en herbes marines. Necessita la sorra per alimentar-se
• Sense òrgans de Couvier
• Pot tenir el ventre de color més clar

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Holothuria tubulosa (Gmelin, 1790)
Nom comú: Cogombre de mar, pixota terrosa, botifarra de mar (CA), pepino de mar pardo, carajo de mar, cohombro de mar pardo (ES), common sea cucumber (GB), bruine zeekomkommer (D), holothurie tubuleuse (FR)
Grup: Cogombres
Tipus paisatge: Immersió poc fonda, immersió en sorra. Holothuria tubulosa viu en fons sorrencs o en fons durs molt rics en sediments. Es troba freqüentment entre els fons d’herbes marines, on viuen individus joves. Els individus més grans descendeixen a les profunditats i, per tant, tendeixen a viure sobre la sorra. L’espècie es troba des de la superfície fins a més de 100 m de profunditat.
Fondària: Fins als 80m
Mides: Fins a 30cm de llarg i 6cm d’ample
Distribució geogràfica: Molt abundant al Mediterrani

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa Tarragonina i Calafat, Ametlla de Mar,… També estàn confirmats a Barcelona, Mataró, Arenys de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Palamós, Llafranc, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Cadaqués i Colera.

DESCRIPCIÓ

Holothuria tubulosa, un representant típic dels Holothuridae, és l’espècie de cogombre de mar més comuna a la Mediterrània occidental. La seva morfologia és característica: té un cos allargat i cilíndric que pot arribar als 40 cm de llarg i un diàmetre de fins a 6 cm. El cos és de color marró clar, amb reflexos vermellosos o violacis, i està cobert de grans papil·les visibles, que li donen una textura punxeguda.

Característiques Físiques i Alimentació

La superfície ventral del cos presenta tres files de peus ambulacrals que permeten el desplaçament. L’anus es troba a la part terminal i la boca és ventral. L’animal secreta un moc protector que cobreix el seu cos, ajudant-lo a defensar-se dels depredadors. Holothuria tubulosa és una espècie filtradora que s’alimenta de fragments orgànics en sediments, ingerint grans quantitats de sorra i després excretant-la en forma d’excrements allargats. Els individus grans tenen més activitat alimentària a la nit durant l’estiu, mentre que els més petits ho fan de manera més constant durant tot l’any.

Reproducció

La reproducció de Holothuria tubulosa ocorre a l’estiu, amb els gàmetes alliberats a l’aigua en una postura erecta que facilita la dispersió dels mateixos. Els individus són de sexes separats i la seva reproducció es produeix durant la lluna nova, amb una durada aproximada de mitja hora per a l’emissió de semen.

Relació amb el Paràsit Carapus acus

Holothuria tubulosa pot ser l’amfitrió involuntari del peix Carapus acus (la Pixota de llangut), que viu a l’intestí del cogombre de mar. Aquest peix entra per l’anus de l’animal i hi viu, tot i que no s’alimenta de les seves vísceres, sinó que surt a alimentar-se de petits crustacis durant la nit.

Capacitat de Defensa

Holothuria tubulosa té una defensa química molt potent gràcies a la producció d’holoturina. Aquesta substància té propietats hemolítiques i impedeix que molts depredadors consumixin l’animal. Si és atacat, el cogombre de mar pot autotomitzar-se, és a dir, tallar-se en dos per escapar de l’amenaça, alliberant al mateix temps una gran quantitat d’holoturina.

Importància Ecològica

Aquesta espècie juga un paper essencial en els ecosistemes marins, en particular en la descomposició de la posidònia. Holothuria tubulosa recicla matèria orgànica dels sediments, ajudant en el manteniment de l’equilibri ecològic. Les poblacions de Holothuria tubulosa són responsables del tractament de grans quantitats de sediment anualment, fet que garanteix un reciclatge òptim de la matèria orgànica.

Usos Humans

A Turquia, l’holotúria tubulosa es consumeix com a part de la cuina tradicional asiàtica, on es prepara mitjançant evisceració, escaldat i després assecat o fumat. Aquesta preparació elimina l’holoturina, que és soluble i es fa sortir durant l’escaldat. A més, les medicines tradicionals asiàtiques utilitzen els cogombres de mar, anomenats trepang, per a diversos fins terapèutics com la millora de la immunitat, l’augment de la potència muscular, el tractament de l’artrosi i altres dolències com la hipertensió.

Impacte Ambiental

L’espècie ha tingut un impacte negatiu en la fauna local de zones com el Mar Negre, on l’ús de l’aigua de cocció del cogombre de mar va provocar efectes devastadors en les pesqueries locals. La seva capacitat d’autodefensa i les propietats tòxiques de l’holoturina continuen sent un repte per als depredadors naturals.

ESPECIES SIMILARS

Holothuria tubulosa pot ser fàcilment confosa amb altres espècies de cogombres de mar que es troben a la Mediterrània. Algunes d’aquestes espècies comparteixen característiques similars en la seva morfologia i hàbitat. A continuació, es descriuen algunes espècies que poden ser confuses amb Holothuria tubulosa:

1. Holothuria forskali (delle Chiaje, 1841)

• Característiques distintives: A diferència de Holothuria tubulosa, Holothuria forskali té una capa de papil·les menys espinosa i les papil·les solen ser blanques. Aquesta espècie també es defensa mitjançant l’emissió dels tubs de Cuvier, uns filaments tòxics que l’animal pot alliberar per defensar-se quan se sent amenaçat. Aquesta característica no es presenta en Holothuria tubulosa, la qual no produeix aquests filaments.
• Diferència clau: La presència dels tubs de Cuvier com a mecanisme de defensa és una característica distintiva de Holothuria forskali, mentre que Holothuria tubulosa no en disposa.

2. Holothuria polii (delle Chiaje, 1823)

• Característiques distintives: Holothuria polii és una espècie que s’assembla molt a Holothuria tubulosa i sovint es troba en els mateixos hàbitats. La seva principal diferència radica en les papil·les gustatives i els peus ambulacrals que són de color blanc. A més, les papil·les d’Holothuria polii són menys prominents que les de Holothuria tubulosa.
• Diferència clau: Les papil·les blanques de Holothuria polii i la seva morfologia més suau són característiques que la diferencien de Holothuria tubulosa, que presenta papil·les més prominents i de colors més variats.

Conclusió:

Tot i que Holothuria tubulosa pot ser confosa amb altres espècies com Holothuria forskali i Holothuria polii, les diferències clau com les papil·les espinoses i les característiques de defensa ajuden a identificar aquesta espècie. Holothuria forskali es reconeix fàcilment per la seva capa menys espinosa i els tubs de Cuvier, mentre que Holothuria polii es distingeix per les seves papil·les i peus blancs.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), HOLOTHUROIDEA (CLASSE), ASPIDOCHIROTIDA (ORDRE), HOLOTHURIIDAE (FAMÍLIA), HOLOTHURIA TUBULOSA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere