Holothuria tubulosa | Cogombre de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color marró, de vegades amb reflexos violacis
• Tegument amb nombroses papil·les de color fosc (mai blanques)
• Amb les punxes (papil.les) molt marcades
• Viu en llits sedimentaris o en herbes marines. Necessita la sorra per alimentar-se
• Sense òrgans de Couvier
• Pot tenir el ventre de color més clar

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Holothuria tubulosa (Gmelin, 1790)
Nom comú: Cogombre de mar, pixota terrosa, botifarra de mar (CA), pepino de mar pardo, carajo de mar, cohombro de mar pardo (ES), common sea cucumber (GB), bruine zeekomkommer (D), holothurie tubuleuse (FR)
Grup: Cogombres
Tipus paisatge: Immersió poc fonda, immersió en sorra. Holothuria tubulosa viu en fons sorrencs o en fons durs molt rics en sediments. Es troba freqüentment entre els fons d’herbes marines, on viuen individus joves. Els individus més grans descendeixen a les profunditats i, per tant, tendeixen a viure sobre la sorra. L’espècie es troba des de la superfície fins a més de 100 m de profunditat.
Fondària: Fins als 80m
Mides: Fins a 30cm de llarg i 6cm d’ample
Distribució geogràfica: Molt abundant al Mediterrani

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa Tarragonina i Calafat, Ametlla de Mar,… També estàn confirmats a Barcelona, Mataró, Arenys de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Palamós, Llafranc, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Cadaqués i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’holothuria tubulosa és un representant típic dels Holothuridae i és l’espècie més freqüent a la Mediterrània occidental.

El seu cos, allargat i cilíndric, mesura fins a 40 cm de llarg. El diàmetre pot ser de fins a 6 cm. El cos, de color marró clar, de vegades amb reflexos vermellosos o violacis, està cobert de grans papil·les  molt visibles, més o menys punxegudes, que permeten identificar amb facilitat aquesta espècie. La superfície ventral de l’animal té tres files de peus ambulacrals, que li permeten moure’s. Els peus i les papil·les gustatives no són blanques.

L’anus és terminal i la boca ventral. L’epidermis de l’animal segrega un moc protector que pot cobrir tot el cos.

Holothuria tubulosa s’alimenta de fragments orgànics que recull ingerint grans quantitats de sediment. Els sediments no s’ingereixen completament a l’atzar i ara sabem que Holothuria tubulosa , com molts altres cogombres de mar , selecciona elements rics en matèria orgànica abans de la ingestió. La sorra, despullada dels seus elements orgànics, és rebutjada per l’anus en forma d’excrements allargats que es reconeixen fàcilment . La boca d’ Holothuria tubulosa té tentacles bucals curts i aplanats que l’ajuden a ingerir el sediment.

Els individus grans tenen més activitat alimentària a la nit durant el període estival, mentre que aquesta activitat és contínua a l’hivern i durant tot l’any en individus més petits.

Els individus més grans poden ingerir fins a vint quilos de sediment a l’any.

Holothuria tubulosa es reprodueix a l’estiu, generalment a l’agost. Els sexes estan separats. L’emissió de gàmetes masculins i femenins  té lloc a l’aigua, els individus adopten en aquesta ocasió una postura erecta molt característica, l’obertura genital es troba a la part anterior dels individus. Aquesta posició garanteix una millor distribució dels gàmetes. Alguns autors indiquen que la reproducció tindria lloc al voltant de la lluna nova (de dos dies abans a quatre dies després). L’emissió de semen dura aproximadament mitja hora. Es creu que el contacte amb els gàmetes masculins és el que fa que les femelles rebutgin els seus gàmetes.

Holothuria tubulosa pot ser l’amfitrió involuntari i desafortunat de la Pixota de llanguet, Carapus acus (Brünnich 1768) (l’antic nom del gènere és Fierasfer ). Aquest peix viu a l’intestí del cogombre de mar i hi entra per l’anus, viu més endavant quan és petit, cap enrere quan és més gran. En estat salvatge, Parastichopus regalis és molt més infestat per Carapus acus que Holothuria tubulosa . Quan aquestes dues espècies es barregen en un aquari, queda clar que la Pixota de llanguet prefereix la privadesa de l’Holothuria tubulosa .

Al contrari del que s’ha escrit en el passat, la Pixota de llanguet no s’alimenta de les vísceres del seu hoste, sinó que surt a alimentar-se a la nit.

Els anàlisis van demostrar que Holothuria tubulosa posseïa saponines (holoturina A i B) que presentaven una forta activitat hemolítica, cosa que les feia inadequades per al consum de la majoria dels seus possibles depredadors. L’espècie té la capacitat de tallar-se en dos (autotomia) en cas d’atac d’un agressor, alliberant així immediatament la seva holoturina (concentrada principalment a la pell de l’animal).

El paper ecològic dels cogombres de mar és considerable, i en particular en la cadena de descomposició de la posidònia, gràcies a la seva capacitat de reciclar la matèria orgànica. La literatura indica que, a 6 m, una població d’ Holothuria tubulosa tracta 12,9 kg de sediment per m2 i per any (basat en 3,77 individus / m2 a l’estació observada) i 5,9 kg / m2 / any a 30 m (on el nombre d’individus baixa fins als 0,34 individus per m2). Sabent que els cogombres de mar només ingereixen un petit gruix de sediment, veiem que els sediments són tractats diverses vegades a l’any pels cogombres de mar, cosa que garanteix un reciclatge òptim de la matèria orgànica.

L’holotúria tubulosa es menja a Turquia, segons el mètode tradicional de preparació asiàtic: evisceració de l’animal, escaldat, després assecat o fumat. L’escaldat elimina l’holoturina que, soluble, surt amb l’aigua del bany. Investigadors australians han destacat el fet que l’abocament incontrolat d’aigua de cocció del cogombre de mar va tenir conseqüències dramàtiques sobre la fauna piscícola local (l’holoturina continua tenint el seu efecte).

La médecine traditionnelle chinoise, ou plus généralement asiatique, prête de nombreuses vertus aux holothuries (appelées trepang). On trouve en Asie de nombreux médicaments à base d’holothuries. Internet permet également de trouver des médicaments à base d’holothurie, censés doper les capacités d’immunisation du corps, d’améliorer la puissance musculaire et de lutter contre l’arthrose et les douleurs diverses, ainsi que l’hypertension artérielle.

ESPECIES SIMILARS

Aquesta espècie es pot confondre amb altres espècies de cogombres de mar que es troben a la Mediterrània.

Holothuria forskali delle Chiaje 1841 té una capa de llavors menys espinosa * i les papil·les solen ser blanques. Aquesta espècie desprèn els tubs de Cuvier per defensar-se quan s’intrudeix, cosa que no passa amb Holothuria tubulosa .Holothuria polii delle Chiaje 1823 s’assembla més a Holothuria tubulosa i freqüenta els mateixos entorns. Les seves papil·les gustatives i podia són blanques.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), HOLOTHUROIDEA (CLASSE), ASPIDOCHIROTIDA (ORDRE), HOLOTHURIIDAE (FAMÍLIA), HOLOTHURIA TUBULOSA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere