Holothuria polii | Butifarra - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Color del fons gris o marró fosc
Fa sobre uns 25 cm d’allargada i 5 d’ample
Està cobert per tubercles discrets
Només es retrau
Acostuma a estar cobert de sorra i no s’amaga de la llum solar

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Holothuria poli (Delle Chiaje, 1824)
Nom comú: Butifarra (CA), cohombro de mar (ES), cogombre de mer ensablé, concombre de mer à points blancs (FR), sea-cucumber, white spot cucumber (GB), cetrolo di mare (I), seegurke (D)
Grup: Equinoderms | Cogombres de mar
Tipus paisatge: Viu sobre fons mixtes, roques i herbes marines, principalment en aigües superficials i fins a vint metres de profunditat. No obstant això, s’ha informat davant de la costa de Tunísia en fons fangosos entre 80 i 250 m.
És sedentari i li agraden especialment les superfícies cobertes de fanerògames o caulerpes. També freqüenta prats de cymodocea.
Fondària: Fins a 20 m de profunditat
Mides: Sobre els 25 cm i 5 cm d’ample
Distribució geogràfica: És present al Mediterrani i a l’Atlàntic (entre el Golf de Biscaia i les Canàries). També està present al mar Roig i se suposa que hi va entrar, en estat larvari, pel canal de Suez.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Mataró, Blanes, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La botifarra és un tipus de cogombre de mar amb forma de cilindre allargat, lleugerament aplanat, d’aproximadament 25 cm de llargada i 5 cm de diàmetre. En un extrem, té una boca envoltada per una vintena de curts tentacles retràctils, acabats en estrella, i una obertura cloacal a l’altre extrem.

La seva pell és gruixuda i molt rugosa, amb una superfície dorsal tacada de negre, sobre un fons variat de color marró, gris o marró clar. Tot i que sovint es descriu com a negre, el cogombre de mar només es contrau. La superfície dorsal està coberta de tubercles cònics, irregulars, poc destacats, i rematats per petites papil·les blanques. La distribució d’aquests tubercles és irregular.

Els seus peus ambulacrals o pòdies, de color blanc i equipats amb ventoses, serveixen per moure’s o localitzar els aliments, però la locomoció també es fa per contracció de tot el cos. Els peus segreguen mocs enganxosos que permeten a l’animal cobrir-se amb una fina pel·lícula de sorra o diverses restes orgàniques (com fragments de fulles mortes de posidònia). El costat ventral, de color marró grisenc, té nombrosos peus de tub no alineats. La diferència de color entre la part superior i inferior és petita, a diferència de l’Holothuria tubulosa. Aquesta espècie no té trompa de Cuvier.

L’endoesquelet està format per plaques calcàries, les esclerites, disperses per tota la pell.

Per alimentar-se, els tentacles es despleguen al voltant de la boca, a la superfície del sediment, per buscar i portar aliments compostos per detritus orgànics i petits animals: l’espècie és limnívora. Així, el cogombre de mar s’empassa el substrat solt i classifica les partícules orgàniques en una cavitat abdominal. Prefereix sediment gruixut o fi i rebutja la sorra, barrejada amb moc, en forma de fil de grànuls, a través de l’orifici anal. En un ambient superficial (a 3-5 m de profunditat), s’ha mesurat que prop de 20 kg de pes sec de sediment són ingerits per any i per metre quadrat per la població de cogombres de mar.

La reproducció és sexual. La fecundació es fa un cop a l’any, entre novembre i gener, per emissió lliure a l’aigua. Cadascun dels animals s’erigeix en forma de “L” per emetre òvuls o espermatozoides en un núvol blanc. Sembla que hi ha un sincronisme en l’emissió de gàmetes en aigües obertes, similar a altres equinoderms, el que augmenta les possibilitats de fecundació en el medi extern. La larva passa per una llarga fase planctònica en aigües obertes. La primera fase larvària característica dels cogombres de mar s’anomena fase auricularia. Després, les successives metamorfosis donaran larves de doliolària (en forma de barril), després pentàctules (aparició de tentacles) i finalment adults.

El peix blau, Carapus acus, pot penetrar l’anus de certs cogombres de mar, deixant només el cap sobresortint. És per això que aquest peix també es coneix com a “peix termòmetre”, pixota de llonguet. Generalment, aquest peix s’instal·la al cos del cogombre de mar i es beneficia de la seva protecció, tot i que en ocasions aquesta associació arriba fins al parasitisme, quan l’aurina pica l’aparell digestiu del cogombre. Tanmateix, fins ara, aquest peix només s’ha observat en associació amb un altre cogombre de mar de cos trapezoïdal en secció, el Parastichopus regalis.

El gasteròpode Entoconcha mirabilis és un dels paràsits coneguts dels cogombres de mar.

A poca profunditat, prop d’un prat de posidònia, els dos cogombres de mar més comuns són H. poli i H. tubulosa. Durant el període de forta llum solar, només H. poli freqüenta zones despejades de vegetació, mentre que H. tubulosa té una major tendència a romandre a prop de l’ombra. La seva coloració més fosca i la seva capacitat d’estar cobert de sorra podrien explicar aquesta capacitat per resistir la llum forta.

Els depredadors naturals dels cogombres de mar són pocs, gràcies als avançats mitjans de defensa que posseeixen els cogombres: un enduriment important dels teguments i la presència d’espícules al tegument.

ESPECIES SIMILARS

Molts errors d’identificació persisteixen a la Xarxa i a les guies submarines sobre cogombres de mar del gènere Holothuria , aquí teniu les principals espècies veïnes observades fent immersió a les nostres costes:

Holothuria forskali, la pixota de mar negre, mesura de 15 a 40 cm. Es troba en fons sorrencs-fangosos. És de color negre, de vegades groguenc a la sola, amb papil·les blanques i un punt negre a l’àpex. A diferència dels altres cogombres de mar esmentats aquí, H. forskali es contracta rarament o amb dificultat. Aquest cogombre de mar té tubs de Cuvier blancs, emesos tan bon punt es manipula.

Holothuria tubulosa, el cogombre de mar, mesura de 20 a 50 cm (individu no contractat) i viu sobre les algues i les herbes marines. És de color marró a vermellós, amb nombroses papil·les fosques. La diferència de coloració entre la superfície superior i la inferior és més marcada que en H. poli. A diferència de H. poli, aquesta espècie mai està coberta de sediments o sorra.

Holothuria sanctori, la pixota de taques blanques mesura 30 cm (individu no contractat) i viu sobre fons rocosos. És de color marró fosc i pot tenir cercles groguencs a la base de les papil·les que són marrons. Aquesta espècie té tubs de Cuvier (generalment marrons). Es diferencia de l’espècie anterior al tacte: el seu tegument és rugós. Aquesta particularitat es deu als nombrosos esclerites presents a la superfície del tegument. Aquesta espècie es troba més al sud que les altres i pot estar absent de les zones més fredes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), HOLOTHUROIDEA (CLASSE), HOLOTHURIIDA (ORDRE), HOLOTHURIIDAE (FAMÍLIA), HOLOTHURIA POLI (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil de Colin Pavitt a Flickr

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Holothuria poli? Fixa’t en les següents característiques: és un cogombre de mar de forma cilíndrica i allargada, amb una longitud d’uns 25 cm i un diàmetre de 5 cm. El seu cos està cobert per tubercles discrets, petits i irregulars, que li donen una textura rugosa. La seva pell és gris o marró fosc a la part superior, i sovint està coberta de sorra o restes orgàniques. A un extrem, té una boca envoltada per tentacles retràctils i, a l’altre extrem, una obertura cloacal. La seva capacitat de retracció i de cobrir-se de sorra li permet mantenir-se protegit sota el fons marí. Aquest animal és sedentari i sovint el trobaràs a fons mixtos o coberts de fanerògames, fins a una profunditat de 20 metres.