Halocynthia papillosa | Ascidi roig

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Tunicat solitari, erecte i de panxa finament granulada
• Color vermell a taronja brillant
• Dos sifons amb una corona de seda
• Capaç de plegar-se fortament sobre si mateix

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Halocynthia papillosa (Linnaeus, 1767)
Nom comú: Ascidi roig (CA), Nacra (ES)
Grup: Tunicats
Tipus paisatge: Cap en particular
Fondària: De 5 a 50m
Mides: Fins a 25cm
Distribució geogràfica: És comuna i relativament fàcil de trobar a tot el Mediterrani a partir dels 5 o 10 m de profunditat i fins a aigües profundes (50 m).

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La trobem a tot el litoral català. Des de l’Ametlla de Mar, Calafat, Tarragona, Salou, Cambrils, Barcelona, Mataró, Sant Feliu de guixols, Palamós, Palafrugell, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués i Llançà.

DESCRIPCIÓ

De coloració vermella o ataronjada, que pot ser groc clar en un entorn ombrívol. Sol viure aïllada, mai forma colònies. Presenta un cos cilíndric en forma de sac, d’aspecte rugós, aspre i coriaci, amb dos orificis (sifons) molt visibles, amb els marges recoberts de pèls (setes) i disposats perpendicularment. La seva mida màxima ronda els 15 cm de longitud aproximadament.

La trobem fixada als fons rocosos o a praderies de Posidonia oceanica ((L.) Delile, 1813), normalment en llocs poc il·luminats, com per exemple parets, coves i esquerdes, protegida de les fortes corrents marines. És comuna i relativament fàcil de trobar a tot el Mediterrani a partir dels 5 o 10 m de profunditat i fins a aigües profundes (50 m).

Són organismes filtradors. Aquest procés comença quan l’aigua entra pel sifó inhalant on una faringe perforada s’encarrega de filtrar-la. Una capa mucosa, que recobreix aquesta faringe, aglutina el plàncton i la matèria orgànica en suspensió per portar-los, amb l’ajut de cèl·lules ciliades, cap a l’esòfag. L’aparell digestiu en forma de “U” serà l’encarregat de processar tots aquests nutrients, mentre que l’aigua ja filtrada surt pel sifó exhalant. 

Pel que fa a la reproducció, cal dir que són espècies hermafrodites, amb un testicle i un ovari, i que presenten fecundació creuada. L’esperma és abocat a l’exterior pel sifó exhalant per tal de fecundar l’ou a l’aigua o a l’interior del cos d’un altre ascidi. Fruit d’això es desenvoluparà una larva de vida lliure que nedarà cap a la superfície i, que al cap de poc temps (36 hores o menys), tornarà al fons a buscar un bon lloc per fixar-se. Allà patirà una metamorfosis que li convertirà en un petit ascidi.

Sembla ser que segrega substàncies que impedeixen a altres organismes que es fixin a sobre seu.

Degut a la túnica i al seu cos tou els ascidis van ser considerats mol·luscs. No va ser fins a meitat del segle XIX que van ser determinats com a cordats. 

El sistema circulatori dels ascidis és únic ja que inverteix periòdicament (cada 2 o 3 minuts) el bombeig cardíac, fent que canviï de direcció el flux sanguini. 

Tenen un sistema nerviós senzill centralitzat en un gangli cerebroide d’on parteixen un seguit de nervis. A més cèl·lules sensorial repartides per tot el cos seran les encarregades de percebre els estímuls procedents del medi.

ESPECIES SIMILARS

Aquesta és l’única espècie del gènere que hi ha al Mediterrani.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ASCIDIACEA (CLASSE), STOLIDOBRANCHIA (ORDRE), PYURIDAE (FAMÍLIA), HALOCYNTHIA PAPILLOSA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOTOGRAFIES

Tornar enrere