Gobius paganellus | Calacabot

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total
• El cos és allargat i cilíndric
• El cap és una mica aplanat
• La boca es troba inclinada
• Els orificis nasals poden presentar petits tentacles
• Les dues aletes dorsals es troben una a continuació de l’altra. Les pectorals tenen els primers radis lliures, són llargues i grosses i arriben fins a la segona dorsal. Les pèlviques s’han modificat en forma de ventosa. L’anal és quasi tan llarga com la segona dorsal.
• És de color marró amb tons verdosos i taques vermelles tant en el cos com a les dorsals

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Gobius paganellus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cabot comú, gobi de fang, bobi, burret, burro, burro de fang, cabot, ruc, cabot de fang, calacabot, gòbit, gòmbit, gòmit o ruc de fang (CA), Bobi(ES), gobie paganel, (FR), rock goby (GB), ghiozzo, ghiozzo paganello, buatta, cheggione, cicineje, cuggione mingiarule, cugione, guato, gudo, sassarolo (I), Paganellgrundel, Felsendrundel (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: El calacabot és una espècie que viu en aigües poc profundes (màxim -10 m). Es troba preferentment sota les pedres i en tocs d’algues però també sobre fons fangosos. Per tant, és molt comú trobar-lo als bassals a la vora de les platges així com entre les roques herbades, a les zones de marea. També li agraden els llocs foscos com les escletxes i les roques. Passa que encara es troba als ports. Fins i tot aconsegueix penetrar temporalment en zones d’aigua dolça salobre, per tant suporta variacions significatives de salinitat.
Fondària: 10 m
Mides: 12 cm
Distribució geogràfica: El Gobius paganellus és present al Mediterrani, al mar Negre, a l’Atlàntic oriental (des del Senegal fins a Escòcia, Irlanda, Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores) i fins i tot al Canal de la Mànega.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Delta de l’ebre, l’Ampolla, El Perelló, Ametlla de Mar, l’Almadrava, la Mora, Torredembarra, El Creixell, Comarruga, Calafell, Cunit, Cubellers, Sitges, Barcelona, Badalona, Mataró, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, La Fosca, S’Alguer, Calella de Palafrugell, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port LLigat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El Calacabot és un peix amb un cap massís i un cos fort i cilíndric que pot arribar als dotze centímetres de llargada. La coloració del cos pot ser molt variable, des del marró clar fins al marró molt fosc, de vegades marbret, de vegades tacat, segons l’entorn i l’estat d’ànim de l’individu.

Característiques facials i corporals

Els ulls són força grans i prominents, una característica general dels gobi. Al Gobius paganellus, se li pot veure, a vegades, una barra blanca obliqua sota l’ull. Els llavis són gruixuts, orientats cap avall com en la majoria de Gobiidae. El clatell està cobert d’escates.

Aletes

Les aletes pectorals tenen quatre (de vegades tres) espines lliures a la part superior en filaments filamentosos. Gobius paganellus té dues aletes dorsals molt diferents entre si. Posseint sis raigs durs, el primer dorsal és arrodonit i a la mateixa alçada que el segon. L’àpex de la primera aleta dorsal es destaca per una banda de color groc a taronja de diferents tonalitats segons el sexe (clar en la femella i més brillant en el mascle) i el pelatge de l’individu.

Disc ventral

El gobi paganel utilitza les seves aletes pèlviques (fusionades en un disc ventral que actua com a ventosa) per aterrar al fons. Els joves mostren una taca blava-negra a la part posterior de la seva primera aleta dorsal. Els mascles reproductors són de color violeta a gairebé negre i les seves aletes tenen una vora pàl·lida.

Alimentació

El calacabot, com la majoria dels seus congèneres, és carnívor. Molt voraç, s’alimenta principalment de preses vives. En funció de la seva edat, constitueixen petits crustacis bentònics (amfípodes, isòpodes, crancs petits) o planctònics (mísids), larves de dípters, picnogònids, cucs poliquets com els nereis, i fins i tot alguns equinoderms com petites estrelles trencadisses o fins i tot peixos petits.

Reproducció

És una espècie ovípara. El període de reproducció s’estén de gener a juny al Mediterrani, i d’abril a juny al canal de la Mànega. La femella pon milers d’ous en forma de fus fixats sota una escletxa de roca, a la closca d’un bivalve buit, un tub de poliquet o una túnica ascídia. El mascle, de color molt fosc, cuida els ous fins a l’eclosió (uns vint dies). Les larves (de 4 a 5 mm) són planctòniques i, en arribar a un centímetre, els juvenils tornen al substrat fins a adoptar el comportament dels adults. La maduresa sexual de Gobius paganellus es produeix al voltant dels dos o tres anys d’edat.

Diferències sexuals

El mascle reproductor, negre, es distingeix de la femella pel color molt més brillant de la banda groga situada a la primera aleta dorsal.

Particularitats i distribució

Una particularitat específica dels Gobiidae és la forma de les aletes pèlviques, que estan soldades en forma de ventosa, permetent que el gobi paganel s’adhereixi al substrat. És un criteri important per a la discriminació entre les nombroses espècies de gobis. Gobius paganellus pot viure fins a deu anys en el medi natural.

Comportament i hàbitat

El gobi paganel és una espècie molt comuna, inofensiva i poc tímida. És freqüent veure’l compartint territori amb altres espècies de gobis (Gobius luteus, Gobius auratus, etc.). Tot i així, és força territorial i defensa el seu territori contra altres individus de la mateixa espècie.

Curiositat sobre la seva distribució geogràfica

Sembla que Gobius paganellus va arribar al nord del mar Roig i al golf d’Àqaba (Vigot) a través del canal de Suez.

ESPECIES SIMILARS

• Gobius niger (Linnaeus, 1758) (Gobi negre): Es diferencia principalment per la seva mida (15 a 20 cm) i per la seva primera aleta dorsal molt desenvolupada. Colorant marbret. El mascle reproductor és molt fosc. G. niger viu principalment en aigües salobres i contaminades com estuaris, ports, canals o llacunes.
• Gobius cobitis (Pallas, 1811) (Cabot de roca): Mateixa distribució i mateixos hàbitats que G. p aganellus . Pot arribar als 25 a 30 cm. La seva primera dorsal no té una banda groga. El seu color és més aviat gris-beix, marbrejat des del marró molt fosc fins al negre o fins i tot groguenc o caramel segons la zona geogràfica. El mascle reproductor té una lliurea negra.
• Gobius ater (Bellotti, 1888) (Gobi de Bellotti): Espècie mediterrània força poc comuna que mostra una fina vora clara a la primera aleta dorsal; No supera els 7 cm i tendeix a freqüentar llacunes i prats marines.
• Gobius incognitus (Kovacis & Sanda, 2016) (Gobi de les anèmones): És un peix petit, de 10 cm màxim. La seva lliurea és força clara, de color beix a gris al dors i lleugerament groguenc a la part inferior dels flancs; tot el cos està tacat de negre. Això pot fer que es confongui amb certes lliures lleugeres del gobi paganel, però Gobius incognitus no té una banda de color groc a taronja a la primera aleta dorsal. D’altra banda, les línies fosques “travessen” cada ull i es troben al musell per formar una “V” característica.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), GOBIIFORMES (ORDRE), GOBIIDAE (FAMÍLIA), GOBIUS PAGanellus (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere