Gobius niger | Cabot de fang

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• La talla màxima és de 15 cm.
• Cos allargat i de secció cilíndrica.
• El cap és gros.
• Els ulls són grossos i es troben a la part superior del cap.
• Els tentacles que surten dels orificis nasals es troben poc desenvolupats.
• Les aletes dorsals i l’anal són llargues.
• La primera dorsal és molt alta en els mascles.
• Els radis lliures de les pectorals es troben poc desenvolupats.
• El disc pelvià és rodó.
• Presenta quasi la mateixa coloració que Gobius geniporus, però és més fosc.
• Té una taca negra a la part anterior de la primera dorsal.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Gobius niger (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Gòbit negre, cabot de fang, gobi d’alga, cabot d’alga, cabot mocós, gobi negrós, gòbit, gòmbit, gòmit, peix del diable o ruc d’alga (CA), chaparrudo, gobio robusto, gobio negro (ES), gobie noir, boulerot (FR), black goby (GB), ghizzo nero (I), grondel, schwarzgrundel (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: El gobi negre prefereix ambients salobres (estuaris, llacunes), però també es pot observar en ambients marins, descansant sobre sorra o fang, en prats marins o sobre algues. Freqüenta preferentment zones superficials (fins a 10-15 m de profunditat) i excepcionalment s’ha observat a major profunditat (fins a 75 m de profunditat). També apareix a praderies de Posidonia oceanica i Caulerpa prolifera. És molt freqüent a l’interior de ports.
Fondària: Entre 10 i 15 m. Pot arribar fins als 75 m
Mides: De 18 a 20 cm
Distribució geogràfica: El gobi negre és present al Mediterrani, al mar Negre i a l’Atlàntic oriental, des de Mauritània fins al sud de Noruega, incloent les illes Canàries però amb l’excepció de les Açores i Madeira.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Delta de l’ebre, Ametlla de Mar, Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Mataró, Sant Pol de Mar, Blanes, Palamós, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Un dels gobis més grans. Els mascles poden assolir una mida de 18 a 20 cm. La coloració és variable: de marbre en la femella a negre fosc, o fins i tot molt fosc en el mascle reproductor. Les cries tenen una coloració molt habitual que els fa difícils de distingir de determinades altres espècies de Gobiidae.

Aletes i estructura corporal

En els mascles, la primera aleta dorsal és punxeguda i s’estén en un “raig” molt llarg. Les femelles també tenen una aleta punxeguda mentre que és arrodonida a les cries. Tots els individus tenen una taca negra a la primera aleta dorsal. Els ulls estan junts i “surten” del cap formant ulls saltants. El clatell (entre els ulls i l’inici de la primera aleta dorsal) està cobert.

Patró de porus i canals

Els porus i els canals mucosos situats al cap i al voltant dels ulls dibuixen un patró característic de l’espècie. L’estudi d’aquests porus sota una lupa binocular és l’únic criteri reconegut pels especialistes per identificar positivament l’espècie. Amb poques excepcions, aquests porus i canals rarament es poden distingir sota l’aigua, però es poden distingir en part en certes fotografies de primer pla especialment clares.

Dieta

El gobi negre s’alimenta principalment de crustacis (amfípodes, isòpodes, gambes, mísids, crancs petits), bivalves, gasteròpodes, poliquets, larves de quironòmids (ambients salobres) i de vegades petits peixos.

Reproducció

El gobi negre madura al voltant dels dos anys i es reprodueix de març a setembre. Hi ha tres tipus de mascles reproductors:

• Els mascles de tipus I són petits, sense aleta dorsal allargada. Aquests mascles adopten una tàctica reproductiva parasitària.
• Els mascles de tipus III són grans i tenen una aleta dorsal molt estesa. Es comporten com a pares.
• Els mascles de tipus II són de tipus intermedi. La seva mida, així com la mida de l’aleta dorsal, són intermèdies als mascles de tipus I i III. Es comporten com a mascles paràsits o com a mascles parentals en funció de la disponibilitat de nius i de la competència amb altres mascles.

El mascle construeix un niu excavant una cavitat sota diferents substrats durs naturals (pedres, petxines buides, etc.) o artificials (maons, llaunes, peces de plàstic o metall, etc.). Fa sons per atraure les femelles. Com tots els Gobiidae, els gobi negres desoven a l’esquena, amb els ous generalment units al sostre del niu. Les femelles ponen ous de 6 a 8 vegades l’any. Els ous, de forma allargada, s’agrupen i es posen en una sola capa. El mascle guarda l’embragatge. Cada posta conté entre 4.000 i 35.000 ous, almenys a la Mediterrània. La mida dels ous oscil·la entre 1,39 i 2,11 mm. Les larves eclouen quan aconsegueixen una longitud total de 2,3-4 mm (uns 5-6 dies). Les larves, atretes per la llum, després neden cap a la superfície per començar la seva vida planctònica. Quan aconsegueixen la mida de 9 mm, comencen la seva vida com a peix bentònic. Aquesta fase s’anomena reclutament.

Paràsits

Gobius niger és un hoste paratènic (hoste passiu que permet l’acumulació i el transport del paràsit però sense evolució) del nematode paràsit: Anguillicola crassus. També és l’hoste de les metacercàries d’un petit trematode: Cainocreadium labracis, l’hoste definitiu del qual serà el llobarro (Dicentrarchus labrax).

Diferències sexuals

La papil·la genital del mascle és llarga, punxeguda i fosca mentre que la de la femella és cilíndrica i clara.

Comportament territorial

El gobi negre és territorial. Protegeix una àrea d’1 m de diàmetre contra intrusos. El mascle la neteja, portant pedres, petxines i fins i tot crancs ermitans amb la boca, i dipositant-les més lluny.

Comportament reproductiu durant l’època de cria

Durant l’època de reproducció, els mascles de gobi negres s’intimiden mútuament, amb el cap aixecat i la coberta estesa, i s’enfronten mossegant-se la boca i emetent grunyits, que fins i tot poden escoltar els bussejadors. Aquest so seria produït per la fricció de les dents faríngies i maxil·lars.

ESPECIES SIMILARS

Gobius paganellus : la 1a aleta està vorejada per una banda taronja a groguenca. Sovint notem la presència d’una barra blanca sota l’ull. La presència de la banda clara a la D1 és un bon criteri d’identificació a l’hora de bussejar.
Gobius roulettei : més petit que el gobi negre (8 cm), la primera aleta dorsal del gobi Roule no té taca negra. És impossible diferenciar aquesta espècie sense examinar els porus i els canals mucosos sota un microscopi binocular.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), GOBIIFORMES (ORDRE), GOBIIDAE (FAMÍLIA), GOBIUS NIGER (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere