Gnathophyllum elegans | Gambeta arlequí - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Cos oblong amb forma de closca llisa de 2 a 4 cm de llarg
Cos de color marró fosc a negre, completament puntejat de groc
El caparró és blanc
Els dos primers parells de potes son de color blanc i porten pinces
D’antenes llargues i potes morades i blavoses

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Gnathopyllum elegans (Risso, 1816)
Nom comú: Gambeta arlequí (CA), drimo, gamba abejorro, camarón de lunares (ES), crevette drimo, crevette arlequin (FR), Spotted bumblebee shrimp (GB), gambero vinaio (I), gepunktete harlekingarneche, gepunktete hummelgarnele, gepunktete garnele mittelmeer (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: La gamba arlequí viu entre la superfície i els quaranta metres de fondària, sota pedres, sobre parets de roca i substrats durs (coral·ligens), més rarament a les herbes marines. També es troba molt sovint a les coves submarines.
Fondària: Fins a 40 m
Mides: 3 cm
Distribució geogràfica: Espècie que es troba a tot el Mediterrani. A l’Atlàntic oriental, l’espècie també s’esmenta a les costes del Marroc, Madeira, les Açores, les Canàries i les illes de Cap Verd.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Sant Jordi d’Alfama, Torredembarra, Barcelona, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pol de mar, Cala Pedrosa, Palamós, Calella de Palafrugell, Tamariu, Sa Tuna, Sa Riera, Illes Medes, l’Escala, Roses, Portlligat i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Gnathophyllum elegans és una gamba que pot assolir una mida màxima de 40 mm (27 mm per als mascles i 40 mm per a les femelles). El seu cos oblong té un aspecte molt particular en forma de closca. La closca és llisa. El color general del cos gira al voltant de tons de marró carmelita puntuats amb nombrosos petits punts grocs daurats. El cefalotòrax està acabat per davant per un petit rostre blanc ben visible, curt i estret. Aquest té cinc dents superiors i una dent inferior (sota la tribuna).
Les quatre antenes de la gambeta, espinoses a la seva base, són de color violeta translúcid. La seva longitud correspon a la longitud del cos de la gamba. La tija dels ulls és més aviat groga i els ulls bonics són blaus.
L’animal té deu potes. Les pinces són portades per les dues primeres potes blanques. El primer parell de potes està molt menys desenvolupat que el segon, més gran. Els altres parells de potes, esveltes i destinades a la locomoció (els pereiòpodes), presenten un tint blau a violeta. El darrer segment de l’abdomen, just abans del Telson, és morat. Darrere d’aquest anell morat, les parts nedant de la cua són arrodonides, blanques i ciliades.

La gamba arlequí s’alimenta de cucs i petits mol·luscs. Caza de nit i durant el dia es manté a recer sota les roques.

La gambeta arlequí de vegades desenvolupa una associació de tipus comensal amb eriçons de mar o cogombres de mar. L’hem observat amb la holothuria sanctori, però, ara mateix, cap hipòtesi ens permet explicar aquest comportament.

La reproducció de Gnathophyllum elegans, una espècie gonocòrica, és sexual. L’espècie presenta dismorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles. El període de posta és entre juliol i setembre. Com en molts artròpodes, és la femella qui porta els ous. Aquests són de color marró porpra, de color vi.

ESPECIES SIMILARS

Donada la forma i el color, tots dos molt particulars, de l’animal, és molt poc probable que es confongui Gnathophyllum elegans amb una altra espècie de la seva àrea de distribució.

Tanmateix, podem citar una espècie propera, la gamba borinot Gnathophyllum americanum Guérin-Méneville, 1855, la presència cosmopolita del qual -Atlàntic occidental, Pacífic (Polinèsia Francesa), Indo-Pacífic, oceà Índic (illa de la Reunió)…- ha estat també vist a l’arxipèlag de les Canàries on freqüenta la gamba drimo. Molt semblant en forma a Gnathophyllum elegans, el vestit de la gamba borinot és groc amb ratlles negres i aquesta diferència visual per si sola ajuda a eliminar qualsevol dubte. Es coneixen diverses altres espècies del gènere Gnathophyllum a l’Indo-Pacífic però no freqüenten les mateixes aigües que la nostra gambeta arlequí.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), PALAEMONIDAE (FAMÍLIA), GNATHOPHYLLUM ELEGANS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil de Alfiero Brisotto a Flickr

Fotografia feta per Jan als Banys del Fòrum a Barcelona (Març-24) i publicada a MINKA

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Gambeta arlequí? Fixa’t en les següents característiques: presenta un cos oblong amb una closca llisa de color marró fosc a negre, completament puntejat de groc. El caparró és blanc, i les antennes llargues tenen un color violeta translúcid. Els dos primers parells de potes són de color blanc i porten pinces, sent el segon parell més gran que el primer. Les potes destinades a la locomoció tenen un tint blau a violeta i l’últim segment de l’abdomen és de color morat. A més, l’animal es distingeix per la seva bona visibilitat de les dents en el caparró i els ulls de color blau. Aquesta espècie és molt activa a la nit, caçant cucs i petits mol·luscs, i sovint s’amaga sota les roques durant el dia. A la costa, la gamba arlequí es distribueix des de la superfície fins als 40 metres de fondària, i es pot observar a zones amb substrats durs, parets de roca i coves submarines.