Felimare picta | Doris gegant

Tornar enrere

Com la podem identificar

• Mida gran, generalment de 10 a 15 cm
• Capa curta amb vora ondulada i rinòfors blaus
• Ploma branquial clara i tacada de groc
• Tot el cos està esquitxat de taques grogues

Característiques

Nom científic: Felimare picta
(Schultz in Philippi, 1836)
Nom comú: Doris Gegant
Grup: Nudibranquis
Tipus paisatge: Immersió per costa i fonda. Viu en fons rocosos i freqüentment sobre l’esponja Dysidea fragilis de la que s’ha vist alimentant-se.
Fondària: Fins a 50 m
Mides: Fins a 20 cm
Distribució geogràfica: El podem trobar a les costes orientals de l’Oceà Atlàntic, des de la Península Ibèrica fins a les costes tropicals africanes, i també a les costes occidentals, entre Florida i Brasil, incloent-hi el Mar Carib.

Distribució a la nostra costa

Entre 2 i 4 metres de profunditat a Calavidre, a l’Ametlla de Mar i a Calafat, Tarragona. També se l’ha vist a Barcelona, Tossa de Mar, Palamós, Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

Descripció

És l’espècie de doridiaci més gran del Mediterrani. Pot assolir els 20 centímetres de llarg. El color principal del cos és verdós, grisós o blau (aquest últim és el més comú), de tons pastel o blau fosc, sobre el que es veuen unes taques petites de color groc que poden arribar a fer una mena de fileres longitudinals trencades. El mantell té una forma sinuosa i disposa d’un marge groguenc. Presenta una corona de 10-12 brànquies retràctils, de color més aviat violeta i sense taques grogues. Els adults tenen una beina al rinòfor i una mena d’anell a la base de les brànquies, de color groc, que les envolta. Les línies laterals dels juvenils no arriben a envoltar els rinòfors. Els tentacles orals són curts i gruixuts.

El podem trobar a les costes orientals de l’Oceà Atlàntic, des de la Península Ibèrica fins a les costes tropicals africanes, i també a les costes occidentals, entre Florida i Brasil, incloent-hi el Mar Carib. Prefereix fons rocosos, durs, des dels 3 fins als 50 metres de profunditat aproximadament.

S’alimenta d’esponges dels gèneres Ircina o Dysidea (sobretot d’aquesta última), de les quals emmagatzema metabòlits secundaris per a la seva pròpia defensa, resultant tòxics per als seus possibles predadors i avisant-los amb la seva coloració característica.

Són organismes hermafrodites, que alhora es comporten com a mascle i femella, igual que la resta del gènere Hypselodoris. La posta d’ous queda adherida al fons amb forma de corona circular.

Rep diferents noms considerats sinònims: Doris elegans (o Hypselodoris elegans), Polycera webbi (o Hypselodoris webbi), Doris scacchi, Doris nardi, Doris calcarae, Doris valenciennesi (o Hypselodoris valenciennesi), Chromodoris cantraini, Glossodoris edenticulata (o Hypselodoris edenticulata) o Hypselodoris tema. Algunes d’aquestes espècies han esdevingut subespècies de Felimare picta.

La retracció de les brànquies a dins del cos es duu a terme quan se sent molestat donada la seva lenta capacitat de locomoció, a diferència de Felimare villafranca, que és més ràpida.

El gènere Felimare és força nou. De fet abans tots aquests nudibranquis se’ls coneixia com a Hypselodoris.

La coloració del fons més usual en els exemplars de més grandària és d’un to violaci més o menys clar, i sobre ells es distribueixen gran quantitat de taques grogues. A banda, l’equip de “El litoral de Granada”, han observat altres dos coloracions, encara en menor nombre. En una d’elles el color de fons és blau fosc, sobre el que destaquen perfectament tres línies grogues que poden estar fragmentades i a l’altra el color de fons, incloses també les brànquies, és quasi blanc.

Espècies similars

Es pot confondre amb Felimare villafranca, però és fàcil diferenciar-les (veure fitxa d’Felimare villafranca, mateix apartat).

Taxonomia

Animalia (Regne), MOLLUSCA (Phylum), Gastropoda (Classe), Nudibranquia (Ordre), Chromodorididae (Família), Felimare picta (Espècie).

---

Distribució geogràfica

 
Vídeos

Fotografies

Tornar enrere