Eriphia Verrucosa | Cranc Pelut

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Closca aplanada amb presència de tubercles, “verruguetes”
• Quelípedes forts
• Presència de circells a les potes.
• Va del color marró vermellós a marró verdós.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Eriphia Verrucosa (Forskål, 1775) 
Nom comú: Cranc pelut (CA), Cangrejo moruno, Cangrejo verrucoso, Peluda (ES), Crabe verruqueux (FR), Gelbe Krabbe (D), Warty xanthid crab (GB), Favollo (IT)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: El cranc pelut viu sobre fons rocosos coberts d’algues, preferentment en escletxes del nivell mig litoral.
Fondària: Fins a 6 m de profunditat.
Mides: De 6 a 9 cm.
Distribució geogràfica: Li agrada la temperatura càlida. Es troba al Mediterrani, a les costes de l’Atlàntic nord-est, des de la Bretanya fins a Mauritània.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa catalana. A Cala Vidre, Ametlla de Mar. Sant Carles de la Ràpita, Cambrils, Salou, Pineda, Tarragona, Torredembarra, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Blanes, Barcelona, Sant Feliu de Guixols, La Fosca, Calella de Palafrugell, LLafranc, Tamariu, Fornells, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Portlligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

La closca d’aquest cranc és aplanada i de forma més aviat hexagonal. El front està dividit en dos lòbuls per una profunda escotadura mitjana. Cada lòbul està armat amb 4 a 6 tubercles o espines amb, darrere del carapace, diverses fileres de tubercles. Les vores anterolaterals són més curtes que les posterolaterals i armades amb 6 espines, algunes d’elles bífides. Els quelipeds són forts, desiguals, amb nombrosos tubercles. Les cames ambulatòries estan abundantment cobertes de truges. El color és marró vermellós a marró verdós amb taques groguenques; els dits de les urpes són de color marró fosc. L’amplada del carapace és de mitjana de 7 a 9 cm.

Aquest cranc és omnívor. S’alimenta principalment de preses mortes o vives que pertanyen a la majoria dels phyla. Més aviat territorial, la seva activitat és essencialment crepuscular o nocturna.

La reproducció es produeix sexualment amb la còpula. L’aparellament té lloc just després de la muda. Com la majoria dels crustacis, la femella manté els ous sota el seu abdomen, units als pleòpodes (potes nadadores). Així els protegeix durant tota la durada de la incubació (unes setmanes, segons la temperatura). Al final de la incubació, la femella allibera larves planctònices nedant (larves anomenades “zoe”, després “metazoe” després de la metamorfosi) que són planctonòfagues o detritívores. Després d’una metamorfosi final, els petits crancs (uns quants mil·límetres) cauen al fons i continuen el seu desenvolupament fins a l’etapa adulta. Les femelles són ovígeres de març a agost a partir d’una amplada de caparazón de 28 mm. El creixement adult seria lent (una muda per any) i la longevitat seria significativa.

El cranc pelut pot estar infectat pel crustaci cirríped paràsit Sacculina eriphiae (una sacculina) que apareix com un simple sac enganxat a l’abdomen del cranc. La larva d’aquest crustaci penetra el tegument del cranc i s’hi desenvolupa. Envia branques al cos del seu hoste que hi bombegen nutrients. Els crancs parasititzats ja no muden i ja no tenen la capacitat de reproduir-se.

També se sap que un altre crustaci isòpode, un entoniscià, infesta aquest cranc.

ESPÈCIES SIMILARS

Pilumnus hirtellus i Pilumnus spinifer : aquests últims són significativament més petits (caparaçat de 2 a 3 cm d’ample) i només els crancs berrugosos joves poden assemblar-s’hi.

Xantho hydrophilus : de mida més petita (4 cm), la seva closca és sense espines. Les seves potes són sense truges i el seu color és marró groguenc. També viu a més profunditat (fins a 100 m).

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), ERIPHIIDAE (FAMÍLIA), ERIPHIA VERRUCOSA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere