Echinocardium cordatum | Ratolí de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma de cor. El seu cos té una silueta clarament cordiforme (en forma de cor), vista des de dalt.
• Simetria bilateral (no radial típica). Tot i ser un equinoderm, presenta simetria bilateral marcada, adaptada a la vida enterrada.
• Espines fines i curtes. Té espines petites, suaus i molt denses que li donen un aspecte vellutat.
• Coloració clara. Generalment de color beix, groguenc o gris clar.
• Viu enterrat en sediments tous. Habita en fons sorrencs o fangosos, on excava galeries sota la superfície.
• Petits forats a la sorra. La seva presència es detecta sovint per petits orificis o depressions a la sorra causats per la seva activitat.
• Aparell ambulacral en forma de pètals. A la part superior es poden observar dibuixos en forma de pètals (zones ambulacrals), característics dels equinoïdeus irregulars.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Echinocardium cordatum (Pennant, 1777)
Nom comú: Ratolí de mar (CA), erizo corazón (ES), oursin coeur (FR), common heart urchin (GB), riccio cuore (I), herzseeigel (D)
Grup: Equinoderms
Tipus paisatge: Viu en fons sorrencs o sorrenc-fangosos de zones costaneres temperades. Habita enterrat sota la sorra, des de poca profunditat fins a la plataforma continental, en aigües tranquil.les on s’alimenta de matèria orgànica del sediment.
Fondària: Entre 5 i 30 m.
Mides: Entre 4 i 9 cm
Distribució geogràfica: Present a tot el mar Mediterrani, especialment en zones amb fons sorrencs. Es distribueix per l’Atlàntic nord-oriental, des de les costes d’Escandinàvia fins a la Península Ibèrica, i és molt comú al mar del Nord i al mar Bàltic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses i El Port de la Selva.

DESCRIPCIÓ

Equinoïdeu irregular amb forma de cor i simetria bilateral marcada. El cos és lleugerament aplanat, fa habitualment 4–9 cm (fins a uns 10 cm), i està cobert d’espines fines i curtes que li donen un tacte vellutat. Presenta zones ambulacrals en forma de pètals a la part dorsal. La coloració és generalment beix, groguenca o gris clara.

Hàbitat

Viu enterrat en fons sorrencs o sorrenc-fangosos de zones costaneres temperades, des de pocs metres fins a desenes de metres de profunditat. Prefereix aigües tranquil·les de badies i plataformes continentals, on excava galeries sota la superfície del sediment.

Alimentació

És detritívor: ingereix sorra i sediment i n’extreu matèria orgànica, microorganismes i partícules nutritives. S’alimenta mentre es desplaça lentament sota la sorra.

Reproducció

Té reproducció sexual amb sexes separats. Allibera gàmetes a l’aigua (fecundació externa). El desenvolupament inclou una fase larvària planctònica, que posteriorment es metamorfosa i s’estableix al fons marí.

ESPECIES SIMILARS

Algunes espècies amb les quals Echinocardium cordatum es podria confondre són:

1. Echinocardium flavescens – També un eriçó de cor, amb forma semblant però generalment més petit i de color més groguenc. Molt rara o pràcticament absent del Mediterrani; es troba sobretot a l’Atlàntic nord-oriental.
2. Spatangus purpureus – Eriçó irregular amb forma allargada i espines més llargues, de color violaci, viu també enterrat en sediments tous. És present en zones mediterrànies amb fons sorrencs, sobretot a l’infralitoral.
3. Brissopsis lyrifera – Forma de cor més ampla i espines molt fines, pot compartir hàbitat sorrenc però amb diferent patró dorsal. Es troba ocasionalment al Mediterrani, però és més habitual en aigües més fredes de l’Atlàntic nord.
4. Maretia planulata – Eriçó de fons sorrenc, més petit i amb forma menys definida en cor, sovint localitzat en zones tropicals però ocasionalment reportat al Mediterrani. És tropical i subtropical, gairebé no apareix al Mediterrani; les cites són molt escasses o discutibles.

Els trets clau per diferenciar Echinocardium cordatum són la forma de cor clara, la simetria bilateral marcada, espines curtes i vellutades, i els “pètals” ambulacrals ben visibles a la superfície dorsal.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), ECHINOIDEA (CLASSE), SPATANGOIDA (ORDRE), LOVENIIDAE (FAMÍLIA), ECHINOCARDIUM CORDATUM (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere