Discomedusa lobata | Discomedusa - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Paraigua discoide, aplanat i translúcid
Diametre de la umbrel.la fins a 10-15 cm
4 gònades en un anell blanc visible per transparència al voltant de l’estómac
Molt sovint de 24 a 48 tentacles marginals molt fins.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Discomedusa lobata, Claus(1877)
Nom comú: Discomedusa (CA), Discomedusa (ES), Discoméduse (FR), Disc jellyfish (GB)
Grup: Cnidaris – Meduses
Tipus paisatge: La discomedusa és una medusa que es troba principalment en alta mar i se sap que s’apropa a les costes més aviat al maig.
Fondària: Fins als 50 m.
Mides: Fins a 18 cm.
Distribució geogràfica: Al Mediterrani era considerada una espècie rara, però des de l’any 2013 es bastant abundant en certes zones de la costa de Catalunya. Així doncs aquesta medusa és present a la Mediterrània i a l’Atlàntic oriental des del Canal de la Mànega fins a les costes occidentals d’Àfrica.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de Tarragona, a la columna d’aigua durant la parada a 5 metres a la Dragonera. Un altra avistament confirmat és a Cadaqués.

DESCRIPCIÓ

El paraigua d’aquesta medusa té forma de disc força aplanat i arriba a fer uns 15 cm de diàmetre. Les vores d’aquest paraigua es tallen en 8 lòbuls principals, ells mateixos subdividits en lòbuls secundaris. En total, podem comptar, doncs, 32 lòbuls. A la perifèria d’aquest paraigua es disposen de 24 a 48 tentacles marginals.
Aquests tentacles es divideixen en dos tipus:

De 8 a 16 tentacles més llargs que els altres, disposats de forma adradial
D’altres 16 a 32, més curts, disposats a la part inferior de les osques interradials.
El nombre de tentacles augmenta durant el creixement de les meduses.

A la vora d’aquest paraigua també es disposen, en posició adradiària, les rhopàlia, òrgans sensorials de la medusa. Normalment hi ha 8 rhopàlias, de vegades 9. Sota les vores del paraigua pengen expansions de mesoglea (16 normalment i en forma de triangles) desproveïdes de canals.
Es pot endevinar per transparència, envoltat per l’anell de gònades blanques, l’estómac discoide que ocupa el centre de la medusa arribant en vista dorsal a la meitat de la seva superfície.
Un canal circular i marginal està format pels extrems dels 16 canals gastrovasculars (estén l’estómac) que travessen el paraigua mentre es ramifiquen.
A la perifèria de l’estómac, un anell blanc ben visible està format per les quatre gònades unint-se per les seves vores. En una visió més propera, es pot notar que aquestes, destacades sota el paraigua, semblen cintes molt doblegades sobre elles mateixes.
Sota el paraigua pengen quatre braços carnosos i de boca ampla, molt festonejats a les seves vores.

Com que és una espècie offshore, se’n sap poc, sobretot de la seva dieta. Podem suposar que és un micròfag, com Aurelia aurita.

Se suposa que la reproducció és del mateix tipus que la de la seva espècie germana: Aurelia aurita.

Aquestes meduses tenen sexes diferents. Emeten els seus espermatozoides a l’entorn. La reunió d’espermatozoides i òvuls té lloc a les gònades de la femella i cada cop dóna un ou que migrarà cap a les butxaques situades als braços de la seva boca. Abans hi havia producció d’una hormona per part de les gònades que transforma la part interna dels braços en butxaques. És la primera hormona coneguda en el regne animal ja que les meduses són molt primitives. En aquestes butxaques té lloc una incubació d’uns dies.
Una larva planula s’escaparà per portar una existència pelàgica molt breu abans d’assentar-se sobre un suport rígid. Després es converteix en un pòlip. Als pòlips poden aparèixer diversos tipus de brotes que els permetran la reproducció asexual. Cada pòlip petit, amb tentacles llargs, passarà l’hivern d’aquesta forma, després patirà una sèrie d’estrangulacions que el faran semblar un munt de plaques, llavors s’anomena escifopòlip.
Finalment, es produeix l’estrobilització (o estrobilització): cadascuna de les petites “plaques” se separa del pòlip i dóna una medusa molt jove anomenada efírule. La part inferior d’aquestes meduses joves porta una columna formada pels braços de la boca fusionats. Després es convertiran en escifomeduses adultes.

Aquesta és una medusa molt rarament observada i fotografiada.

ESPECIES SIMILARS

La Discomedusa lobata es sol confondre amb l’Aurelia Aurita, però la característica que permet diferenciar-les fàcilment és la forma de les gònades. A la Discomedusa lobata ocupen tot el perímetre de la umbrel·la formant un únic cordó, mentre que l’Aurelia Aurita presenten forma de herradura al centre de la umbrel·la.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), SCYPHOZOA (CLASSE), SEMAEOSTOMEAE (ORDRE), ULMARIDAE (FAMÍLIA), DISCOMEDUSA LOBATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil Poisson Flotté a Flickr

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Discomedusa lobata? Fixa’t en la forma de paraigua de la medusa, que és discoide, aplanat i translúcid, amb un diàmetre que pot arribar fins als 15 cm. Observa que el paraigua té vòres tallades en 8 lòbuls principals, dividits a la seva vegada en lòbuls secundaris, amb un total de 32 lòbuls. A la perifèria, hi ha entre 24 i 48 tentacles marginals, dividits en tentacles més llargs i curts distribuïts en diferents zones. A més, l’estómac discoide és visible per transparència, envoltat per un anell blanc de gònades. Aquesta medusa, que es troba principalment en alta mar, és coneguda per la seva translucidesa i la disposició única dels tentacles i gònades, que la fan fàcilment identificable.