Diplodus vulgaris | Variada

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos ovalat i comprimit lateralment de color platejat
• Té 2 barres negres: una al clatell, l’altra a la base de l’aleta caudal
• Franges grogues horitzontals al cos

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Diplodus vulgaris, Geoffroy Saint-Hilaire (1817)
Nom comú: Variada, verada, sarg (CA), Sargo, Mojarra(ES), Sar, Veirada(FR), Two banded sea bream (BG), Sarago comune, Sarago fasciato (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Cap en particular
Fondària: Fins als 50m
Mides:  Fins a 40 cm
Distribució geogràfica: En tot el Mediterrani, Mar negre i Atlàntic oriental (Canàries, Cap Verd, Golf de Biscaia)

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa catalana. La trobem entre la línia de roques i la de sorra fins a una profunditat de 50m. Tot i que s’ha trobat excepcionalment fins als 100m, normalment viu a les zones superficials. Perelló de Mar, Ametlla de Mar, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Punta de la Mora, Torredembarra, Cunit, Vilanova i la Geltrú, Sitges, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, Sa Riera, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Martí d’Empúries, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El Sard adult generalment té una llargada entre 15 i 30 cm. El més gran pot arribar als 45 cm. El seu cos és ovalat i comprès lateralment. És de color plata.
Està marcat per dues bandes negres: una a la part posterior del cap que baixa fins a la meitat del flanc, l’altra cobreix el peduncle caudal fins a la base del dors de l’aleta dorsal. La intensitat d’aquestes bandes varia segons el biòtop i l’estat d’ànim del peix.
Té unes quinze franges grogues horitzontals al cos. Les aletes pèlviques són negres.
El cap és més aviat punxegut, amb una boca petita de llavis gruixuts.

El Diplodus vulgaris s’alimenta de cucs, crustacis, mol·luscs i fins i tot, eriçons de mar. Té molars forts capaços de trencar petxines i closques.

Aconsegueix la maduresa sexual als 2 anys (17 cm).
Experimenta un canvi de sexe, els mascles després es transformen en femelles (és un hermafrodita protàndros).
La reproducció té lloc a la tardor, a l’oest. Passa una mica més tard a la Mediterrània oriental (fins al gener).

La seva fecundació, com en la majoria dels peixos, és externa i es basa en l’alliberació a l’aigua tant de l’esperma com dels òvuls on es donarà la fecundació.
Els ous i les larves són pelàgiques i romandran al plàncton durant aproximadament un mes. Les larves arriben a la costa durant l’hivern.

Com tots els peixos, pot ser parasitat pel poll de mar (Anilocra, Leach 1818).

És un peix gregari, només es veu molt rarament sola. Els individus grans solen formar bancs amb altres individus grans, no necessàriament de la mateixa espècie, de vegades amb Diplodus Sargus o Sarpa Salpes.

ESPECIES SIMILARS

No hi ha possible confusió, gràcies a les seves dues bandes negres.
Tanmateix, hi ha altres quatre sards que es troben sovint:

El sard comú, Diplodus sargus. Idèntic en grandària al Sard amb cap negre, només té una taca negra arrodonida al peduncle caudal, que no s’estén fins a la vora inferior.

L’Esparrall, Diplodus annularis: més petita que el Sard, en general, no supera els 20 cm. Té una taca negra en forma d’anell al peduncle caudal.

El Sarg Imperial, Diplodus cervinus. Més gran que el Diplodus Annularis, té de 5 a 6 bandes transversals marrons amples.

El Sarg Morrut, Diplodus puntazzo. També més gran que el Diplodus Annularis. Té una única taca negra en forma d’anell al peduncle caudal. El seu musell i els llavis són punxeguts.

TAXONOMIA

animalia (REGNE), chordatA (PHYLUM), gnathostomata (infrafílum), actinopterygii (classe), perciformes (ordre), sparidae (FAMÍLIA), DIPLODUS VULGARIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere