COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
DESCRIPCIÓ
El sard comú és un peix de 15 a 30 cm de longitud comuna , que pot arribar als 45 cm. Com tots els Sparidae, només té una aleta dorsal. El cos és ovalat, alt i comprimit lateralment. els llavis gruixuts i amples. Té 8 incisius i diverses fileres de molars a cada mandíbula.
La coloració dominant és de color gris platejat, amb un dors beix grisenc i una coloració gris fosc a l’espai interorbital i al musell. Trobem uns fines línies transversals fosques al llarg de tot el cos (entre 7 i 9) i una petita taca tant a la base de la cua com a la cara. Aquestes bandes transversals es fan més difícils de veure en individus adults. Les aletes pèlviques són fosques amb la vora anterior blanca . La part posterior de l’aleta caudal és de color fosc. L’aleta dorsal és espinosa.
Els individus joves tenen 8-9 ratlles verticals fosques a la part superior de l’esquena, que poden desaparèixer en adults (a partir de 20 cm de longitud a la subespècie mediterrània Diplodus sargus sargus ).
La pell del sard comú mediterrani ( Diplodus sargus sargus) varia segons el lloc on es troben els peixos: en hàbitats molt clars (sorra), els individus també seran molt clars, les ratllades i les taques tendeixen a desaparèixer fins i tot en individus joves. En canvi, a les zones de roques fosques, els sards seran més foscos i les ratlles seran més aviat visibles. Les ratlles també solen aparèixer com un enfosquiment general quan el peix és estressat per un depredador o un congènere o similars. Durant la fase de son de la nit, el sard comú adopta un vestit bastant fosc que revela les seves ratlles.
A l’estiu, el sard comú es troba sovint en grups reduïts molt a prop del substrat, als prats de posidònia o als fons rocosos poc profunds. A l’hivern, torna a aigües més profundes amb una temperatura estable. Aquest peix és particularment aficionat als dics portuaris, a les parets rocoses i als esculls artificials poc profunds on troba el seu menjar preferit, els musclos. Si està preocupat, es refugia a les cavitats sota les roques. Els joves són eurihalina (però no admeten grans dessalinitzacions com els llobarros o l’orada)) i van a aigües salobres i llacunes a la primavera i tornen al mar a la tardor. Els joves arriben a les zones de llacunes o estuaris a l’estat larvari al juny a la Mediterrània. Hi passaran l’estiu per créixer. Tan bon punt es noten les primeres baixades de temperatura, surten de les llacunes per trobar un entorn més estable (el mar) per continuar la seva vida.
Fins i tot si el sard comú viu preferentment en zones rocoses, no és estrany creuar-te’l en zones de sorra, ja siguin individus petits o grans. En aquest cas, els individus petits tendeixen a integrar petits bancs de mabres ( Lithognathus mormyrus ).
Existeixen diverses subespècies de color lleugerament diferent (diferències principalment en les estries dorsals):
- la subespècie Diplodus sargus sargus es troba al Mediterrani i al Mar Negre,
- a l’Atlàntic es troba Diplodus sargus cadenati (de Bretanya a l’Àfrica tropical), tingueu en compte que no es reconeix la subespècie cadenati . Els individus bretons generalment no presenten negre a la vora de l’opercle.
- Diplodus sargus lineatus només es troba a Cap Verd.
S’anomenen altres subespècies del sud de l’Oceà Índic, del Golf i del Mar Aràbia.
Els juvenils són omnívors i els adults carnívors. S’alimenten de cucs, crustacis, mol·luscs i equinoderms, els seus forts molars els permeten trencar closques.
Més precisament, aquest peix consumeix durant el seu primer any petits crustacis (isòpodes), petits cucs i totes les altres preses que pot empassar. Fins a 1 any, és molt voraç. Havent assolit la mida d’uns 15 cm (1 a 2 anys), es dirigirà cap a una dieta basada en particular en mol·luscs bivalves (musclos en particular), eriçons de mar i, per cert, crustacis (gambes, crancs). És una espècie clau en els ecosistemes rocosos i litorals ja que controla les poblacions de garotes.
Els sexes estan separats. La maduresa sexual s’assoleix a l’edat de 2 anys (aproximadament 17 cm). L’espècie és hermafrodita, primer mascle, després femella, el canvi de sexe té lloc aproximadament als 5 anys. Tot i que la majoria dels individus canvien de sexe, alguns no (> 5%), es diu que el sard comú és un protandre no estricte.
La reproducció es produeix de març a juny a la Mediterrània occidental, de gener a març a la Mediterrània oriental. Després de la reproducció, les larves passen un mes al plàncton a mar obert, abans d’arribar a colonitzar la costa a principis de juny en zones rocoses de no més d’1 m de profunditat. A partir d’aquí, parlem de juvenils, que passaran l’estiu alimentant-se i intentant fugir de la depredació forta (peixos lleó, llops, sípies, calamars, gobis cabró …). A partir del mes de juny, no és estrany observar grans quantitats de joves sards als ports, cosa que fa la delícia dels pescadors en potència.
Aquesta espècie és molt comuna i poc tímida, sobretot a les reserves marines.
És bastant difícil de mantenir en un aquari amb altres peixos per la seva gran territorialitat.
Aquest peix és comestible i està sotmès a la pesca semi-industrial, artesanal o esportiva. Es descriu com a difícil pels pescadors, perquè no es deixa enganyar fàcilment, sobretot per individus de més de 30 cm. Es ven fresc als mercats de molts països mediterranis. A Sicília i Xipre s’estan realitzant proves d’aqüicultura, tot i que la seva gran tendència a esdevenir fortament territorial en captivitat ha afavorit altres Diplodus per a l’aqüicultura ( D. cervinus i D. puntazzo ).
ESPECIES SIMILARS
El sard comú es pot confondre amb Diplodus annularis , les aletes pèlviques de les quals són grogues, i sobretot amb Diplodus puntazzo , que té un musell més punxegut i unes ratlles més verticals. La taca del peduncle caudal de D. annularis i D. puntazzo forma un anell complet, a diferència del de Diplodus sargus sargus que no arriba a la vora inferior.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SPARIDAE (FAMÍLIA), DIPLODUS SARGUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar el Diplodus Sargus? El llom gerenalment està vorejat de color negre, te una taca a l’inici de la cua i te de 8 a 9 franges verticals fosques, fines. A més, el morro és arrodonit, que fa que es pugui diferenciar bé de la Morruda (Diplodus puntazzo).
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España