Diplodus sargus | Sard

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Llom generalment vorejat de color negre
• Taca del peduncle caudal enforma de sella
• De 8 a 9 franges verticals fosques a la part posterior per individus de menys de 15 cm
• Aletes pèlviques fosques amb vora anterior blanca
• Caudal vorejat de negre a la part posterior

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic:  Diplodus sargus Linnaeus (1758)
Nom comú: Sard, sarg (CA), Sargo (ES), Sar commun du Maroc (FR), White seabream (GB), Sarago maggiore (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Cap en particular. No manca mai a les ones rocoses poc profundes on ésu n dels seus habitants més remarcables. Aquesta espècie viu normalment a la costa, allà on trenquen les onades (fins a 50m). Els trobem en zones de roca principalment però també en prats de Posidonia oceanica ((L.) Delile, 1813). Excepcionalment la podem trobar fins als 200 metres. La seva distribució geogràfica va des del Cantàbric fins al sud d’Àfrica.
Fondària: Fins als 50m
Mides:  Fins a 30 cm
Distribució geogràfica: Es troba al Mediterrani, a l’Atlàntic oriental des de Bretanya. Existeixen diverses subespècies de color lleugerament diferent.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa catalana. Ametlla de mar, Sant Jordi d’Alfama, Port de l’Estany, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Premià de Mar, Arenys de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El sard comú és un peix de 15 a 30 cm de longitud comuna, que pot arribar als 45 cm. Com tots els Sparidae, només té una aleta dorsal. El cos és ovalat, alt i comprimit lateralment, amb els llavis gruixuts i amples. Té 8 incisius i diverses fileres de molars a cada mandíbula.

La coloració dominant és de gris platejat, amb un dors beix grisenc i una coloració gris fosc a l’espai interorbital i al musell. Trobem unes fines línies transversals fosques al llarg de tot el cos (entre 7 i 9) i una petita taca tant a la base de la cua com a la cara. Aquestes bandes transversals es fan més difícils de veure en individus adults. Les aletes pèlviques són fosques amb la vora anterior blanca. La part posterior de l’aleta caudal és de color fosc. L’aleta dorsal és espinosa.

Els individus joves tenen 8-9 ratlles verticals fosques a la part superior de l’esquena, que poden desaparèixer en adults (a partir de 20 cm de longitud a la subespècie mediterrània Diplodus sargus sargus).

La pell del sard comú mediterrani (Diplodus sargus sargus) varia segons el lloc on es troben els peixos: en hàbitats molt clars (sorra), els individus també seran molt clars, i les ratllades i les taques tendeixen a desaparèixer fins i tot en individus joves. En canvi, a les zones de roques fosques, els sards seran més foscos i les ratlles seran més visibles. Les ratlles també solen aparèixer com un enfosquiment general quan el peix és estressat per un depredador o un congènere o similars. Durant la fase de son de la nit, el sard comú adopta un vestit bastant fosc que revela les seves ratlles.

A l’estiu, el sard comú es troba sovint en grups reduïts molt a prop del substrat, als prats de posidònia o als fons rocosos poc profunds. A l’hivern, torna a aigües més profundes amb una temperatura estable. Aquest peix és particularment aficionat als dics portuaris, a les parets rocoses i als esculls artificials poc profunds on troba el seu menjar preferit, els musclos. Si està preocupat, es refugia a les cavitats sota les roques. Els joves són eurihalins (però no admeten grans dessalinitzacions com els llobarros o l’orada) i van a aigües salobres i llacunes a la primavera i tornen al mar a la tardor. Els joves arriben a les zones de llacunes o estuaris a l’estat larvari al juny a la Mediterrània.

Fins i tot si el sard comú viu preferentment en zones rocoses, no és estrany creuar-lo en zones de sorra, ja siguin individus petits o grans. En aquest cas, els individus petits tendeixen a integrar petits bancs de mabres (Lithognathus mormyrus).

Existeixen diverses subespècies de color lleugerament diferent (diferències principalment en les estries dorsals):

• la subespècie Diplodus sargus sargus es troba al Mediterrani i al Mar Negre,
• a l’Atlàntic es troba Diplodus sargus cadenati (de Bretanya a l’Àfrica tropical), tingueu en compte que no es reconeix la subespècie cadenati. Els individus bretons generalment no presenten negre a la vora de l’opercle.
• Diplodus sargus lineatus només es troba a Cap Verd.

Els juvenils són omnívors i els adults carnívors. S’alimenten de cucs, crustacis, mol·luscs i equinoderms, els seus forts molars els permeten trencar closques.

Els sexes estan separats. La maduresa sexual s’assoleix a l’edat de 2 anys (aproximadament 17 cm). L’espècie és hermafrodita, primer mascle, després femella; el canvi de sexe té lloc aproximadament als 5 anys. Tot i que la majoria dels individus canvien de sexe, alguns no (> 5%), es diu que el sard comú és un protandre no estricte.

La reproducció es produeix de març a juny a la Mediterrània occidental, de gener a març a la Mediterrània oriental. Després de la reproducció, les larves passen un mes al plàncton a mar obert, abans d’arribar a colonitzar la costa a principis de juny en zones rocoses de no més d’1 m de profunditat.

Aquesta espècie és molt comuna i poc tímida, sobretot a les reserves marines.

Aquest peix és comestible i està sotmès a la pesca semi-industrial, artesanal o esportiva. Es descriu com a difícil pels pescadors, perquè no es deixa enganyar fàcilment, sobretot per individus de més de 30 cm. Es ven fresc als mercats de molts països mediterranis.alitzant proves d’aqüicultura, tot i que la seva gran tendència a esdevenir fortament territorial en captivitat ha afavorit altres Diplodus per a l’aqüicultura ( D. cervinus i D. puntazzo).

ESPECIES SIMILARS

El sard comú es pot confondre amb Diplodus annularis , les aletes pèlviques de les quals són grogues, i sobretot amb Diplodus puntazzo, que té un musell més punxegut i unes ratlles més verticals. La taca del peduncle caudal de D. annularis i D. puntazzo forma un anell complet, a diferència del de Diplodus sargus sargus que no arriba a la vora inferior.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SPARIDAE (FAMÍLIA), DIPLODUS SARGUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere