Espècies Marines del Mediterrani

Dictyota dichotoma | Alga bifurcada

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • Ramificació dicotòmica regular del tal.
  • Cims de les branques arrodonides i bilobulades
  • Reflexos blavosos durant la fase de multiplicació vegetativa

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dyctyota dichotoma (Hudson, 1809)
Nom comú: Alga bifurcada (CA), alga bifurcada (ES), dictyote, algue fourchue (FR), forkweed (GB), cornicella (I), gaffelwier (D)
Grup: Algues brunes
Tipus paisatge: Fons rocosos i substrat rocós des de la superfície fins a 30 m de profunditat, excepcionalment fins a 80 metres, comuns en roques ben il·luminades i lleugerament batuda del nivell sublitoral. Aquesta alga pot ser epífita (unida a altres algues).
Fondària: 0 a 30 m
Mides: De 10 a 25 cm
Distribució geogràfica: Atlàntic nord-est des d’Escandinàvia fins a Mauritània, Atlàntic nord-oest, Mediterrani, mar Negre, mar Roig, oceà Índic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Premià de mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Canet de mar, Pineda de mar, Blanes, Lloret de mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Tal·lo aplanat en tires. La ramificació és dicotòmica. Les branques tenen la mateixa longitud, una autèntica dicotomia. La part superior de les branques és arrodonida. Les algues s’adhereixen al substrat mitjançant rizoides que acaben en discos adhesius. El seu color varia del marró al verd i es caracteritza per una iridescència blava durant la seva fase de creixement vegetatiu, visible només sota l’aigua.
Aquesta alga pot assolir de 10 a 25 cm de llargada (màx. 50 cm) i de 5 a 10 mm d’amplada excepte la varietat plexa que mesura aproximadament 2 mm d’amplada.

Com totes les algues, Dictyota dichotoma creix absorbint sals minerals contingudes a l’aigua mitjançant el procés de fotosíntesi (CO2 + H2O + sals minerals + llum = O2 + matèria orgànica).

Aquesta espècie és dioica i es reprodueix mitjançant un cicle digenètic isomorf. La reproducció té lloc entre la primavera i l’estiu. Els òrgans reproductors apareixen al tal.lo en forma de petites taques fosques. Els gàmetes femenins i masculins estan units en sori, els gàmetes femenins (oosferes) no estan flagel·lats i immòbils a diferència dels gàmetes masculins (anterozoides). Durant la fecundació, es forma un zigot (ou). Això es converteix en un tal o en una generació esporofítica que porta a la maduresa esporocists que alliberaran espores. Aquestes espores es convertiran en un gametòfit masculí o femení. La morfologia del gametòfit i de l’esporòfit són idèntiques, parlem de generació isomòrfica. El ritme d’alliberament de gàmetes està lligat a la revolució lunar.

Aquesta alga és anual. És abundant a l’estiu, els tal.los “desapareixen” a l’hivern. L’espècie pot tolerar un cert nivell de contaminació orgànica.

ESPECIES SIMILARS

Hi ha diverses varietats dins de Dictyota dichotoma , trobarem:
Dictyota dichotoma var. dicotoma (Hudson) Lamouroux,

Dictyota dichotoma (Hudson) Lamouroux var. intricata (C. Agardh) Greville = var. implexa (Desfontaines) semblant a D. dichotoma, però el tal s’aprima de sobte a la part superior i els rams finals són estrets divaricats que recorden Dictyota linearis ,

Dictyopteris polypodioides (AP De Candolle) JV Lamouroux: aquesta alga té una pseudo-nervallada gruixuda i visible que no té Dictyota dichotoma,

Dictyota fasciola (Roth) JV Lamouroux = Dilophus fasciola : tall amb bandes no transparents amb ramificació pseudodicotòmica. Les dicotomies estan més espaiades, els extrems són apuntats. L’alga té un hàbit fastigiat*, més gruixut, mai iridescent ni translúcid,

Dictyota spiralis (Muntanya) = Dilophus spiralis (Muntanya) G. Hamel = Dilophus ligulatus (Kützing) J. Feldmann: tall proper a Dictyota fasciola , més ample a la part superior que a la base. Els segments terminals són rectes, lleugerament arrodonits en espàtules,

Dilophus ligulatus (Kützing) J. Feldmann,

Dictyota implexa (Desfontaines) JV Lamouroux: alga divaricada dicotòmica filiforme, molt estreta, lineal o lleugerament eixamplat a la part superior (1 mm), de color marró groguenc, mida de l’alga de 5 a 10 cm,

Cutleria multifida (JE Smith) Greville: recorda a Dictyota dichotoma però el tal és més gruixut i de consistència ferma, cartilaginosa i trencadissa quan és fresc. La base de fixació és un disc. Les algues creixen en instal·lacions portuàries i en estacions tranquil·les i poc profundes. Les algues poden arribar a fer de 50 a 60 cm de llarg.

Taonia pseudociliata | (JVLamouroux) Nizamuddin & Godeh.

TAXONOMIA

CHROMISTA (REGNE), OCHROPHYTA (PHYLUM), PHAEOPHYCEAE (CLASSE), DICTYOTALES (ORDRE), DICTYOTACEAE (FAMÍLIA), DICTYOTA DICHOTOMA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil Xabier Mina a Flickr
PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Dyctiota dichotoma? És una alga bruna amb les branques amb la mateixa longitud, una autèntica dicotomia. La part superior de les branques és arrodonida. Les algues s’adhereixen al substrat mitjançant rizoides que acaben en discos adhesius. El seu color varia del marró al verd i es caracteritza per una iridescència blava durant la seva fase de creixement vegetatiu, visible només sota l’aigua. Aquesta alga pot assolir de 10 a 25 cm de llargada (màx. 50 cm) i de 5 a 10 mm d’amplada excepte la varietat plexa que mesura aproximadament 2 mm d’amplada..

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF