Dicentrarchus labrax | Llobarro

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat i lleugerament comprimit
• Dues aletes dorsals ben separades, amb gairebé les mateixes longituds i alçades
• Part superior del cap força recta
• Preopercle amb emmerlets a la part posterior i espines cap a la part inferior
• Opercle amb una taca negra més o menys visible

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Llop, llobarro (CA), lubina, róbalo (ES), loup, bar européen, bar commun, bar (FR), seabass, sea bass, European seabass, bass (GB), spigola, pesce lupo, branzino (I), zeebaars, Europese zeebaars (D), Wolfsbarsch, Wolfbarsch, Seebarsch, Europäischer Wolfsbarsch (GR)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Aquest peix es troba principalment per sobre dels fons sorrencs o rocosos de la franja costanera. Entra a les aigües salobres i als ports. Ja s’han observat juvenils a la part terminal dels rius costaners. Els juvenils es troben sempre en bancs amb peixos de la mateixa mida però que poden ser d’una altra espècie. Els adults poden formar cardúmens amb dorades i peixos semblants.

Al llobarro li agraden les aigües molt oxigenades, les zones de mar agitada i, quan el mar està massa en calma i la superfície està esgotada d’oxigen, s’eleva per sota de la superfície i sembla adormit.
Tanmateix, entra a zones d’estuaris relativament pobres en oxigen.
Fondària: 0-30 m
Mides: 70-80 cm (1,10 m màxim)
Distribució geogràfica: Mediterrani, Atlàntic Nord oriental, des de Noruega fins al Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Sant Carles de la Ràpita, Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Calafell, Cubelles, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El llobarro (dicentrarchus labrax) és un peix amb el cos allargat i lleugerament comprimit. La seva longitud sol variar entre 70 i 80 cm, tot i que pot arribar fins als 1,10 m en casos màxims. Té dues aletes dorsals ben separades: la primera espinosa i la segona tova, que tenen gairebé la mateixa longitud i alçada. La aleta anal està formada per 10 espines toves, que estan precedides per 3 espines més dures. El peduncle caudal és allargat, i l’aleta caudal és dentada, amb un lòbul superior que sovint és una mica més llarg que el lòbul inferior. Les aletes pectorals són curtes.

La part superior del cap és bastant recta, i la mandíbula superior és una mica més curta que la inferior. L’opercle pot tenir una taca negra més o menys visible a la seva part postero-superior. Les escates són petites, però molt visibles, i la línia lateral està lleugerament arquejada a la part anterior del cos.

Pel que fa a la coloració, el dors és gris i els costats són més clars, amb reflexos groguencs o platejats. Les aletes pectoral i ventral tenen un color blanc groguenc, mentre que les altres aletes són més fosques. En els joves, a vegades es poden observar taques negres a la regió dorsoventral.

En termes d’alimentació, els joves i subadults consumeixen principalment marisc, però els adults són més variats i es poden alimentar de crustacis, cefalòpodes com els calamars, i sobretot de peixos com sardines, anxoves i capellans. La caça es realitza en grups d’individus que poden esperar al fons o aprofitar el corrent i els remolins per capturar els peixos pelàgics. De vegades, els bancs de llobarros poden perseguir-los junts. El llobarro és conegut per la seva gran voracitat, però també per la seva desconfiança.

Pel que fa a la reproducció, la maduresa sexual es presenta a una edat més primerenca en els mascles que en les femelles, i varia segons la regió. Al Mediterrani, els mascles poden arribar a la maduresa sexual a 2 anys, mentre que les femelles ho fan a l’Atlàntic a 6 anys. La posta té lloc entre desembre i març a la costa, a una profunditat inferior a 10 m. Els mascles segueixen les femelles amb l’abdomen inflat i la fecundació és externa. Els ous són pelàgics, i les larves eclosionades, sempre que tinguin rovell, neden amb la panxa a l’aire.

El llobarro és una espècie comuna, que pot viure en grup durant les etapes joves, però es torna més solitari quan és adult. Els bussejadors poden observar-lo fàcilment, especialment si eviten il·luminació forta, com els llums de busseig, ja que el llobarro és un peix curiós i no dubtarà a apropar-se a submarinistes discretes.

ESPECIES SIMILARS

El llobarro pigallat: Dicentrarchus punctatus. Aquest té una taca opercular molt diferent i petites taques negres a la part superior del cos.

Les confusions també són possibles amb les llises, però la forma del cos així com l’aspecte i la posició de la boca són molt diferents. Un altre criteri pràctic de distinció: en el llobarro, l’aleta lateral es troba per sota de la punta de la coberta branquial mentre que en la llisa, està per sobre.

NORMATIVES

Segons el text de la Unió Europea de data 21/12/2006, està prohibida la captura de qualsevol individu de menys de 25 cm independentment de la tècnica utilitzada.
El departament d’Afers Marítims del Finisterre prohibeix la pesca recreativa d’individus de mida inferior a 36 cm.
Per als pescadors “recreatius” de la zona Nord (al sud del paral·lel 48), talla mínima de captura: 42 cm, quota d’una captura per dia i per persona. Pesca prohibida entre l’1 de gener i el 30 de juny i obligació de marcatge (tall de l’aleta caudal).
Per tant, és aconsellable obtenir informació segons cada sector geogràfic, perquè la normativa evoluciona regularment.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), Eupercaria incertae sedis (ORDRE), MORONIDAE (FAMÍLIA), DICENTRARCHUS LABRAX (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere