Dicentrarchus labrax | Llobarro

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat i lleugerament comprimit
• Dues aletes dorsals ben separades, amb gairebé les mateixes longituds i alçades
• Part superior del cap força recta
• Preopercle amb emmerlets a la part posterior i espines cap a la part inferior
• Opercle amb una taca negra més o menys visible

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dicentrarchus labrax (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Llop, llobarro (CA), lubina, róbalo (ES), loup, bar européen, bar commun, bar (FR), seabass, sea bass, European seabass, bass (GB), spigola, pesce lupo, branzino (I), zeebaars, Europese zeebaars (D), Wolfsbarsch, Wolfbarsch, Seebarsch, Europäischer Wolfsbarsch (GR)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Aquest peix es troba principalment per sobre dels fons sorrencs o rocosos de la franja costanera. Entra a les aigües salobres i als ports. Ja s’han observat juvenils a la part terminal dels rius costaners. Els juvenils es troben sempre en bancs amb peixos de la mateixa mida però que poden ser d’una altra espècie. Els adults poden formar cardúmens amb dorades i peixos semblants.

Al llobarro li agraden les aigües molt oxigenades, les zones de mar agitada i, quan el mar està massa en calma i la superfície està esgotada d’oxigen, s’eleva per sota de la superfície i sembla adormit.
Tanmateix, entra a zones d’estuaris relativament pobres en oxigen.
Fondària: 0-30 m
Mides: 70-80 cm (1,10 m màxim)
Distribució geogràfica: Mediterrani, Atlàntic Nord oriental, des de Noruega fins al Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Sant Carles de la Ràpita, Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Calafell, Cubelles, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El cos d’aquest peix és allargat i lleugerament comprimit . La seva mida sol estar entre 70 i 80 cm (1,10 m màxim). Les dues aletes dorsals (la primera espinosa i la segona tova) estan ben separades i tenen gairebé la mateixa longitud i alçada. L’aleta anal està formada per 10 espines toves precedides per 3 espines ja espinoses. El peduncle caudal és força allargat i l’aleta caudal és dentada, amb un lòbul superior sovint una mica més llarg que el lòbul inferior. Les aletes pectorals són curtes.

La part superior del cap és bastant recta, la mandíbula superior és una mica més curta que la inferior. L’opercle pot tenir una taca negra més o menys visible a la seva part postero-superior. Les escates són petites però ben visibles. La línia lateral està lleugerament arquejada a la part anterior del cos.

El dors és gris, els costats són més clars, amb reflexos groguencs o platejats. Les aletes pectoral i ventral són de color blanc groguenc, les altres són més fosques. Principalment en individus joves, poden estar presents taques negres a la regió dorsoventral.

Els joves i els subadults consumeixen principalment marisc. Els adults encara consumeixen crustacis, però també cefalòpodes ( calamars ), i sobretot peixos (sardines, anxoves, capellans , etc.).
La caça la duen a terme uns individus a l’aguait, prop del fons, o de cara al corrent o als remolins. Els peixos pelàgics també poden ser perseguits per bancs de llobarros.
El llobarro té fama de gran voracitat però també de desconfiança.

La maduresa sexual varia segons el sexe i el lloc de vida. Es presenta abans en els mascles, i al Mediterrani (2 anys) que en les femelles, a l’Atlàntic (6 anys).
La posta té lloc a la costa, a una profunditat inferior a 10 m, entre desembre i març a la Mediterrània. Els mascles segueixen una femella amb l’abdomen inflat i la fecundació és externa. Els ous són pelàgics, quan la larva eclosiona, sempre que tingui rovell, neda amb la panxa a l’aire!

El llobarro és una espècie comuna que pot viure en grup quan és jove, i més solitària després.
Els bussejadors poden observar-lo fàcilment si no està massa il·luminat (evitar els llums de busseig, etc.). És curiós i no dubtarà a apropar-se a submarinistes discrets.

ESPECIES SIMILARS

El llobarro pigallat: Dicentrarchus punctatus. Aquest té una taca opercular molt diferent i petites taques negres a la part superior del cos.

Les confusions també són possibles amb les llises, però la forma del cos així com l’aspecte i la posició de la boca són molt diferents. Un altre criteri pràctic de distinció: en el llobarro, l’aleta lateral es troba per sota de la punta de la coberta branquial mentre que en la llisa, està per sobre.

NORMATIVES

Segons el text de la Unió Europea de data 21/12/2006, està prohibida la captura de qualsevol individu de menys de 25 cm independentment de la tècnica utilitzada.
El departament d’Afers Marítims del Finisterre prohibeix la pesca recreativa d’individus de mida inferior a 36 cm.
Per als pescadors “recreatius” de la zona Nord (al sud del paral·lel 48), talla mínima de captura: 42 cm, quota d’una captura per dia i per persona. Pesca prohibida entre l’1 de gener i el 30 de juny i obligació de marcatge (tall de l’aleta caudal).
Per tant, és aconsellable obtenir informació segons cada sector geogràfic, perquè la normativa evoluciona regularment.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), Eupercaria incertae sedis (ORDRE), MORONIDAE (FAMÍLIA), DICENTRARCHUS LABRAX (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere