Diazona violacea | Clavellina estofat

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Sis punts blancs al voltant del sifó cloacal
• Gran massa basal gelatinosa i dura
• Color lleugerament opac, blanquinós a verdós
• Zoids en buquet ajustat, sense ordre
• La vora blanquinosa subratlla l’endostil i els sifons
• Zona de 30 m i més amb forts corrents

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Diazona violacea (Savigny 1816)
Nom comú: Estofat (CA), diazona, ascidia balón(ES), diazone (FR), diazona, football sea squirt, football ascidian (GB), diazona, cavolo fiore (I), koloniebildende seescheide  (D)
Grup: Tunicats
Tipus paisatge: Immersió fonda. Aquest ascidi es troba fixat en fons rocosos i altres substrats durs (còdols prop de la sorra) de 25 a 30 m de fons (de 15 a 200 m per als extrems). A la diazona li agraden els llocs travessats per corrents violents. El seu hàbitat és bastant profund a diferència de les clavellines presents des dels primers metres.
Fondària: A partir dels 25 m
Mides: Fins a 40 cm de diàmetre
Distribució geogràfica: La seva àrea de distribució és bastant extensa des de les Illes Hibrides, l’oest d’Escòcia, Irlanda, el Canal de l’oest (fins a les Set Illes a l’est), des de les Illes del Canal fins a Espanya, Portugal, el Mediterrani i l’Adriàtic.A Bretanya la seva abundància és màxima al canal occidental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Palamós, Illes Medes, Roses i Colera.

DESCRIPCIÓ

Aquest ascidi colonial forma grans masses ovoides, gelatinoses i semitransparents que són relativament dures al tacte. La coloració relativament uniforme, més aviat opaca o vidriosa, és de color blanquinós, groguenc a verd pàl·lid. Una colònia mesura de 5 a 40 cm de diàmetre i sobresurt de 5 a 20 cm del substrat al qual està fixada. Aquestes masses voluminoses poden arribar als 2 kg.

Diazona violacea sembla un grup de clavellines ( Clavelina lepadiformis) els individus, disposats sense ordre i fins a més de 100 per colònia, s’haurien fusionat a mitja alçada. De fet, el tòrax lliure de cada individu es desprèn més o menys perpendicularment (estret a les colònies joves o en plena activitat i dispers a les antigues colònies o en període de brotació), de la massa basal compacta i gelatinosa, mentre que els abdominals romandran inclosos.

Cada individu lliure (tòrax que surt de la base) mesura de 10 a 50 mm. La seva forma és generalment cilíndrica, lleugerament inflada a la meitat de la pujada (mentre que la clavellina marca un angle entre el sifó inhalador i la resta del cos).

24 xarxes tentaculars coronen l’entrada de la branca, 6 tentacles més llargs corresponen a 6 lòbuls (més 6 mitjans i 12 petits). Els sifons bucals i cloacals, terminals i continus, estan subratllats amb una vora crema o blanca. Una altra línia és present a cada costat del recte, la ranura branquial (endostils). A més, hi ha un cercle branquial inferior. El cercle bucal i el cercle cloacal solen estar units per una línia curta. Cal tenir en compte que hi ha diazones que no tenen cap línia pigmentària ni cap cercle de colors, la resta de diazones només en tenen una part.

El sifó d’exhalació està marcat amb sis punts blancs a la unió dels 6 lòbuls. Aquests sis lòbuls només són visibles si el sifó es contrau i, en aquest cas, la vora blanca ja no dibuixa un cercle perfecte sinó una estrella de sis puntes. Tingueu en compte que quan no hi ha la vora, els 6 punts blancs apareixen amb més claredat. La contracció del sifó oral gran, que també té sis lòbuls, es fa aixafant en direcció transversal i la seva vora dibuixa un oval aplanat.

Les brànquies són llises (tamís fi) i sense costelles (escletxes), cosa que distingeix clarament la diazona de la clavellina.

Algunes obres descriuen la diazona amb reflexos morats, sens dubte per justificar el seu nom d’espècie, violacea, que significa violeta. L’explicació té una naturalesa diferent i es remunta a gairebé 200 anys enrere. (vegeu “Origen del nom científic”).

La diazona s’alimenta per filtració de partícules orgàniques suspeses en aigua i plàncton. Les zones de forts corrents que li agraden li permeten un subministrament important de menjar.

La reproducció sexual d’aquesta espècie hermafrodita i ovípara té lloc a l’estiu a Bretanya. Particularitat notable, Diazona violacea seria l’única ascidia colonial ovípar. El desenvolupament de larves només és possible en aigües inferiors a 15 ° C. Aquesta característica explica, sens dubte, almenys en part, el biòtop profund d’aquesta espècie (zona de 30 m i més).

Al començament de l’hivern, els tòraxs retrocedeixen i la colònia té l’aspecte d’una bola llisa i dura, és la fase de brotació interna durant la qual els abdominals es divideixen en vuit brots nous que es donaran a partir del mes de gener. vuit nous individus complets (i, per tant, vuit tòrax que surten a la superfície on només n’hi havia un l’any anterior). Així, dividint el nombre de tòrax present a la superfície d’una colònia activa diverses vegades per vuit, podem estimar-ne l’edat perquè, a diferència de la majoria d’ascidis que tenen un cicle de vida anual, les diazones poden viure diversos anys. (a priori, màxim 4 anys). Per tant, els trobareu d’un any a l’altre al mateix lloc, ja que es tracta d’un animal fix.

Les colònies són generalment molt netes, només alguns petits hidràids rastrejadors, briozous petits i altres petits invertebrats (ascidis, esponges) aconsegueixen tímidament establir-se a la base de Diazona violacea a la zona desproveïda de zoids.

ESPECIES SIMILARS

Amb Clavelina neapolitana, però aquesta presenta els zoids units a la base a través d’estolons, i amb Clavelina dellavallei, però en aquesta els zoids són translúcids com el vidre, amb una brillantor blavosa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ASCIDIACEA (CLASSE), APLOUSOBRANCHIA (ORDRE), DIAZONIDAE (FAMÍLIA), DIAZONA VIOLACEA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere