Diaphorodoris papillata | Llavis roses

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mantell ample i arrodonit a la part davantera, més estret a la part posterior
• Mantell blanc amb una vora groga marginal
• Papil·les vermelles llargues escampades per l’esquena
• Rinòfors laminats en V i molt llarg
• Peu blanc translúcid tacat de blanc opac

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Diaphorodoris papillata (Portmann & Sandmeier, 1960)
Nom comú: Llavis roses (CA), Doris à papilles rouges (FR), Dorid papilla rosa (I).
Grup: Nudibranquis
Tipus paisatge: Des de la superfície fins als 30 m, sovint sobre fons rocosos o sobre algues. Aquest doridià es troba prop dels briozous dels quals s’alimenta.
Fondària: Fins a 30 metres
Mides: De 1 cm.
Distribució geogràfica: Espècie descrita amb més freqüència a la Mediterrània occidental però també observada fins a Israel. Seria present a les costes portugueses i a Madeira..

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

S’ha trobat a Mataró, Tossa de mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Tamariu i Begur.

DESCRIPCIÓ

Aquest petit nudibranqui, d’aproximadament 1 cm, té un cos la regió anterior del qual és més ampla i arrodonida que la posterior, que acaba en punta.
El mantell blanc translúcid* té la seva part superior vorejada per una vora marginal groc brillant .
Al davant, els rinòfors * blancs, laminats en V i disposats de la mateixa manera, són molt llargs en proporció a la mida de l’animal.
Les papil·les dorsals llargues són vermelles . A la part posterior del mantell, la ploma branquial blanca està poc desenvolupada. El peu també és de color blanc translúcid, finament tacat de blanc opac. Acaba en una cua punxeguda força llarga marcada per una cresta mitjana opaca de color blanc.

Aquesta espècie probablement s’alimenta de briozous incrustats.

El període de reproducció hermafrodita té lloc a principis d’estiu. Els genitals s’obren al costat dret del peu, darrere del cap, i això imposa una posició de còpula cap a cua, flanc dret contra flanc dret, de manera que aquests òrgans s’interconnecten. Durant aquest contacte s’intercanvien els gàmetes masculins* i cada parella pot posar els ous que ha fecundat.

ESPECIES SIMILARS

Només hi ha 3 espècies de Diaphorodoris a l’àrea de distribució en qüestió .
El risc de confusió és gairebé inexistent amb la nostra espècie però a més de D. papillota , trobem:

• Diaphorodoris luteocincta (M. Sars, 1870). Les papil·les són més curtes, punxegudes, blanques i no vermelles. Entre les papil·les blanques, però, es veu clarament una pigmentació vermella, l’únic punt que podria provocar confusió amb D. papillata però el dubte és fàcil de resoldre.
• Diaphorodoris alba Portmann& Sandmeier, 1960. La forma és gairebé la mateixa que les altres dues espècies de Diaphorodoris , amb l’anell marginal groc, però la resta del mantell és totalment blanc immaculat i això fa que l’espècie sigui difícil de confondre amb les altres dues. Només uns pocs individus, sovint mediterranis, presenten alguns rastres de vermell entre les papil·les blanques, però no hi ha risc d’error amb D. papilata

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), NUDIBRANCHIA (ORDRE), CALYCIDORIDIDAE (FAMÍLIA), DIAPHORODORIS PAPILLATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere