Deiopea Kaloktenota

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Mida d’uns 5 cm i 15-20 cm de diàmetre.
• Les costelles més curtes son de 12 cm cada una i les més llargues son de 18 o 19 flotadors grans.
• Cos arrodonit, transparent i sense pigments.
• 2 lòbuls retrets. A vegades es veu un més gran que l’altra.
• 8 fileres iridiscents en tota la longitud del cos.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Deiopea kaloktenota, Chun (1879) 
Nom comú: 
Grup: Ctenòfors
Tipus paisatge: És una espècie planctònica amb hàbitat pelàgic, que viu a grans profunditats, entre 200 i 800 m. Tanmateix, es pot trobar a prop de la superfície amb temperatures altes.
Fondària: Fins als 200 m.
Mides:  Fins 20 cm de llarg i 5 cm de diàmetre.
Distribució geogràfica: És una especie tropical d’aigues poc profundes i es troba distribuïda a l’Atlàntic centre occidental, el Mediterrani i el Pacífic oriental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de Tarragona. L’hem vist a la columna d’aigua fent la parada a la Dragonera. Un altra avistament constatat és a Llafranc. Però creiem que n’hi ha a més llocs però no s’han publicat.

DESCRIPCIÓ

La Deiopea Kaloktenota té els lòbuls molt reduïts. Encara que aquesta espècie encara té un vel oral de tentacles. La simetria del cos segueix un patró repetitiu, per exemple, simetria rotacional, simetria radial. Rotacionalment simètric.

És una espècie molt poc estudiada. En captiveri, la seva alimentació es sitúa entre els mètodes mecànics de captura de Ocyropsis i pastureig més filtrant de Leucothea. La Deiopea ingereix sinòfors i altres preses no crustacis, a més de copèpodes.

Morfològicament, la Deiopea sembla una etapa de desenvolupament anterior de la Kiyohimea usagi o un dels altres lobulats grans. Malgrat les diferències morfològiques entre les dos espècies (Matsumoto & Robison, 1992). No deix de ser una teoria.

Com quasi tots els ctenòfors primer extenen els lòbuls com les ales d’un biplà. Les aurícules colpegen sinuosament entre les dos superficies apegaloses dels lòbuls, mentres que un vel de tentacles orals arroseguen des de la línia de la boca a través del cos principal principal. Els copèpodes i altres preses que pasen entre els lòbuls es veuen pertorbats pel moviment de les aurícules i, amb els esforços per escapar, sovint salten i entren en contacte amb el lòbul. Presenten unes cèl·lules, els coloblasts, que segreguen mucosa que els
ajuda a atrapar les seves preses enmig del mar.

Quan se la pertorba, produeix secrecions simimlars a la tinta que s’iluminen com el seu cos en la mateixa longitut d’ona. Curiosament, s’ha informat que els seus juvenils s’iluminen més que els adults.

Aquesta espècie poseeix proteïnes fluorescents verdes que son responsables de la seva bioluminiscència. En aquesta espècie, la llum es produeix a partir dels canals medidionals i les seves extensions, però no es va limitar a les regions immediatament subjacents a les plaques de la pinta.

La reproducció, com tots els ctenòfors, és sexual.

Els ctenòfors no son urticants.

ESPECIES SIMILARS

De lluny pot recordar la Mnemiopsis Leidy però d’aprop es veu que la forma és diferent. La Deiopea kaloiktenota és la única de la seva.

Alguns estudiosos diuen que la Deiopea kaloiktenota podria ser una versió juvenil de la Kiyohimea usagi (Matsumoto & Robinson, 1992), però tenen diferències morfològiques que ho posen en dubte. A més aquesta espècia es troba a l’Oceà Índic i l’Oceà Pacífic Nord. Visualment es veuen diferents.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CTENOPHORA (PHYLUM), TENTACULATA (CLASSE), LOBATA (ORDRE), EURHAMPHAEIDAE (FAMÍLIA), DEIOPEA KALOIKTENOTA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere