Dardanus calidus | Gran ermità

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos aplanat i ample. Té una forma molt característica: més plana que una llagosta normal, gairebé com “xafada”, adaptada a moure’s arran del fons.
• Color marró-vermellós amb patrons. Presenta tons terrosos (marró, rogenc, ataronjat) amb taques i dibuixos que li serveixen de camuflatge entre roques i algues.
• Antenes curtes i amples (en forma de pala). Aquest és el tret més distintiu: en lloc d’antenes llargues, té unes plaques dures i amples davant del cap.
• Ulls petits i separats. No són prominents com en altres crustacis; queden una mica amagats entre les estructures del cap.
• Sense grans pinces visibles. A diferència de llamàntols o crancs, no té pinces grans evidents.
• Mida petita (fins ~16 cm). És relativament compacta; si veus una “llagosta” petita i plana, probablement és aquesta espècie.
• Moviment discret i lent. Durant el busseig, sovint la veuràs quieta o movent-se lentament, intentant passar desapercebuda.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dardanus calidus (Risso, 1827)
Nom comú: cranc ermità vermell, pagur vermell, cranc ermità gran (CA), ermitaño rojo, cangrejo ermitaño rojo (ES), bernard-l’ermite rouge (FR), red hermit crab, giant hermit crab (GB), paguro rosso, paguro (I), roter Einsiedlerkrebs, großer Einsiedlerkrebs (D)
Grup: Mol.luscs – Crustacis
Tipus paisatge: Habita principalment en un biòtop bentònic costaner format per fons rocosos amb abundància de escletxes i cavitats, així com zones mixtes de sorra i grava on pot desplaçar-se i trobar refugis i closques buides. També és freqüent en ambients amb algues fotòfiles i comunitats de detritus orgànics, que li proporcionen aliment i cobertura. Prefereix paisatges submarins amb una estructura heterogènia, on pugui alternar entre espais oberts per alimentar-se i zones protegides per amagar-se, mostrant una clara associació amb hàbitats de substrat dur i mixt.
Fondària: Entre pocs metres i 80 m
Mides: Entre 3 i 8 cm
Distribució geogràfica: Té una distribució geogràfica centrada principalment al mar Mediterrani i a l’Atlàntic nord-oriental adjacent. Es troba al llarg de les costes del sud d’Europa i del nord-oest d’Àfrica, així com en diverses zones d’arxipèlags macaronèsics. És una espècie típica d’aigües temperades, amb presència estable en comunitats bentòniques d’aquestes regions, especialment on hi ha substrats rocosos i fons mixtos adequats per a la seva vida com a ermità.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Alcanar, Amposta, l’Ametlla de Mar, l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, l’Estartit, Roses i Llançà.

DESCRIPCIÓ

Dardanus calidus és un cranc ermità de mida mitjana a gran, amb el cos tou protegit per una closca de gasteròpode que abandona i substitueix al llarg de la seva vida. Presenta un aspecte molt característic amb una coloració vermellosa o taronjada intensa, pinces fortament desiguals (una de molt més gran i robusta per a defensa i manipulació), i potes llargues recobertes de pèls que li donen una textura “vellutada”. Els ulls són prominents i se situen sobre peduncles llargs i mòbils, que li permeten ampliar el camp visual mentre roman parcialment protegit dins la closca. El seu comportament és típicament bentònic, amb moviments lents i una gran dependència de refugis.

hàbitat

Viu en fons rocosos i mixtos, amb presència d’escletxes, cavitats i zones de sorra o grava, sovint en entorns amb algues i comunitats bentòniques diverses que li proporcionen refugi i aliment.

alimentació

És omnívor i carronyer, s’alimenta de restes orgàniques, petits invertebrats, detritus i matèria en descomposició, actuant com a netejador del fons marí.

reproducció

Presenta reproducció sexual, amb fecundació interna. Les femelles incuben els ous adherits a l’abdomen dins la closca fins a l’eclosió, i les larves passen per fases planctòniques abans de tornar al fons i adoptar vida bentònica com a juvenils.

ESPECIES SIMILARS

Espècies del Mediterrani que es poden confondre amb Dardanus calidus:

Dardanus arrosor: molt semblant i probablement el més fàcil de confondre; sol tenir una coloració més uniforme i menys vermell intensa, amb aspecte general més robust i menys “vistós” en les potes.

Pagurus prideaux: cranc ermità més petit que sovint viu associat a una anemona que cobreix la closca, cosa que el fa molt diferent visualment quan l’associació és visible.

Clibanarius erythropus: de mida més petita i amb potes clarament vermelles i blanques; prefereix zones molt somes i rocoses i és més esvelt.

Pagurus bernhardus: menys habitual en aigües mediterrànies càlides, però similar en forma general; es diferencia per tons més apagats i proporcions menys allargades de les potes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), diogenidae (FAMÍLIA), dardanus calidus (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere