Dactylopterus volitans | Xoriguer

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Aletes pectorals molt grans i vistoses. En forma de ventall o “ales”, amb vores blaves i taques blanques. Quan les obre, són molt visibles i característiques.
• Cos allargat i lleugerament aplanat. Coloració variable: marró, groguenca o vermellosa, amb taques. Ben camuflat amb el fons sorrenc o fangós.
• Cap ossi, quadrat i massís. Amb espines darrere del cap i als laterals.
• Presència de radis lliures a les aletes pectorals. Els tres radis inferiors estan separats de l’aleta i s’utilitzen per “caminar” pel fons.
• Aleta dorsal doble. Una part anterior curta amb espines, i una posterior llarga amb radis tous.
• Boca taronja i ulls situats a la part superior del cap.
• Es mou pel fons més caminant que nedant. Utilitza els radis de les aletes pectorals per desplaçar-se sobre el substrat.
• Té comportament tranquil i no gaire fugisser. Soving roman immòbil o es deixa observar de prop si no se’l molesta.
• Obre les aletes pectorals quan se sent amenaçat. És un comportament defensiu molt fàcilment observable.
• Pot emetre un so greu si està estressat. Un gruny o ronc que li dóna el nom comú de “roncador”.
• Prefereix fons tous a poca o mitjana profunditat (entre 15 i 70 m). Sovint visible en zones costaneres, especialment en aigües càlides i clares.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dactylopterus volitans (Linnaeus, 1758)
Nom comú:  Xoriguer, oreneta, roncador (CA), chicharra, alón volador, pez murciélago (ES), poule de mer, rouget volant, dactyloptère, hirondelle (FR), flying gurnard, helmet gurnard (GB), pesce civetta (I), fliegender Knurrhahn (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: El Dactylopterus volitans habita principalment en fons tous de sorra o fang, típics de zones costaneres poc profundes, tot i que pot trobar-se fins als 80 o 100 metres de profunditat. Prefereix ambients marins oberts, sense esculls ni roques, sovint en planures submarines on pot desplaçar-se fàcilment “caminant” sobre el substrat amb els radis lliures de les seves aletes pectorals. És freqüent en aigües temperades o càlides, amb salinitat marina normal, i de vegades pot aparèixer en àrees salobroses properes a estuaris. Aquest peix roman generalment a prop del fons, on es camufla bé gràcies a la seva coloració i busca petits invertebrats per alimentar-se, mostrant un comportament discret i sedentari.
Fondària: Habita principalment entre els 15 i 70 metres de profunditat, tot i que es pot trobar des de la superfície fins als 80 o fins i tot 100 metres. És més habitual veure’l a mitja fondària, especialment en zones costaneres amb fons tous i aigües càlides. Normalment es troba per sota de la termoclina, si n’hi ha, evitant aigües massa fredes o massa agitades.
Mides: Pot arribar a fer fins a 50 centímetres de longitud total, tot i que la mida habitual en estat adult és d’uns 20 a 30 centímetres. En individus grans i ben desenvolupats, s’han registrat pesos de fins a 1,8 kg. Els exemplars més petits, especialment els juvenils, són més freqüents en aigües obertes i prop de la superfície, mentre que els adults més grans tendeixen a romandre en zones més profundes.
Distribució geogràfica: El Dactylopterus volitans té una distribució geogràfica àmplia que inclou tant l’Atlàntic occidental com l’Atlàntic oriental, així com el mar Mediterrani.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Castell de Sant Jordi d’Alfama, Calafat, L’Ametlla de Mar, L’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Coma-ruga, Calafell, Cunit, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Barcelona, Badalona, Montgat, Premià de Mar, Mataró, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Malgrat de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Palafrugell, Illes Medes, L’Escala, Sant Pere Pescador, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El Dactylopterus volitans, conegut com a xoriguer, és un peix de cos allargat i lleugerament aplanat, amb una coloració variable que va des del marró fins al vermellós, sovint amb taques blanques o blavoses que l’ajuden a camuflar-se en el fons. El cap és massís i ossi, amb una espina prominent darrere. Les seves aletes pectorals són molt grans, amb radis lliures que els permeten caminar pel fons marí. Aquestes aletes són molt visibles quan les obre, proporcionant una característica distintiva. La seva aleta dorsal està dividida en dues parts: una espinosa davant i una posterior amb radis tous. El seu cos pot arribar a mesurar fins a 50 cm de llargada, tot i que la mida habitual és d’uns 20 a 30 cm.

Hàbitat

El Dactylopterus volitans habita principalment en fons tous de sorra o fang, en zones costaneres poc profundes, tot i que pot trobar-se des de la superfície fins als 80 o fins i tot 100 metres de profunditat. Prefereix aigües càlides i temperades, amb salinitat marina normal, i de vegades es pot veure en zones lleugerament salobroses properes a estuari. Són comuns en zones on la visibilitat és bona i la temperatura de l’aigua és càlida.

Alimentació

El Dactylopterus volitans és carnívor i s’alimenta principalment de petits invertebrats que es troben al fons marí. Utilitza els radis lliures de les seves aletes pectorals per caminar pel substrat i rastrejar el fons en busca de preses com petits crustacis, mol·luscs i altres invertebrats bentònics. El seu sistema sensorial altament desenvolupat li permet detectar les preses enterrades a la sorra o fang.

Reproducció

La reproducció del Dactylopterus volitans té lloc en aigües càlides, normalment durant la temporada de primavera i estiu. Com molts peixos marins, aquesta espècie és ovípara i els ous es depositen en el fons marí, on les larves es desenvolupen fins a arribar a l’estadi juvenil. Els juvenils poden ser trobats més a prop de la costa, mentre que els adults tendeixen a migrar cap a zones més profundes un cop arriben a la maduresa.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, una espècie similar que podria portar a confusió amb el Dactylopterus volitans és el Trigloporus lastoviza, també conegut com a gallineta. Ambdós peixos tenen un cos allargat i lleugerament aplanat, amb grans aletes pectorals que utilitzen per caminar pel fons marí. Tot i això, el Chelidonichthys lastoviza té un cos més robust i menys allargat, amb aletes pectorals més petites en comparació amb el Dactylopterus volitans, que té unes aletes pectorals més grans i visibles, com ales de papallona. A més, el Dactylopterus volitans presenta una coloració més brillant amb taques blanques o blavoses, mentre que el Trigloporus lastoviza sol ser més uniforme i opac en la seva coloració. Així, tot i les semblances, les diferències en la forma del cos, la mida de les aletes i la coloració permeten una identificació clara entre ambdues espècies.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), chorDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), DACTYLOPTERIFORMES (ORDRE), DACTYLOPTERIDAE (FAMÍLIA), DACTYLOPTERUS VOLITANS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere