COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Papil·les dorsals de cos blanc organitzades en 8 a 10 rams
- Cap amb dues taques oculars taronges
- Rinòfors taronges
- Tentacles de boca blanca
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Cratena peregrina (Gmelin, 1791)
Nom comú: Peregrina (Ca), Hervia (Es), Hervia (Fr), Hervia (Gb)
Grup: Bavoses Marines
Tipus paisatge: Es troba a totes les profunditats de març a octubre. Sobre hidroides com els arbres de nadal.
Fondària: Fins a 30 m.
Mides: Fins a 5 cm.
Distribució geogràfica: Viu al Mediterrani i a la costa atlàntica espanyola, a Portugal, Senegal i a les Illes Canàries.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Al derelicte Dragonera a Tarragona i l’espigó des del SES fins al port. Per la zona de l’Ametlla de Mar. Badalona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Pineda de Mar, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
Té un cos de coloració blanca i presenta de 8 a 10 parelles de papil·les dorsals (cerates) de color violeta, marró i taronja, que són prolongacions del sistema digestiu de l’animal. Per això, poden tenir diferents matisos de color segons el seu aliment. Els òrgans olfactius i d’orientació (rinòfors) són de color taronja. També té cua.
S’alimenta principalment d’hidroides del gènere Eudendrium.
Tots els individus presenten ambdós sexes (hermafrodites). Habitualment, es reprodueixen amb un altre individu mitjançant una copulació en la qual utilitzen un penis en forma d’agulla que travessa la pell. Rarament es autoreprodueixen. Les postes d’ous es presenten en forma de cintes en espiral, de color blanc.
Les toxines de la seva dieta són emmagatzemades en sacs (cnidosacs) a la punta de les cerates, fet que el protegeix de molts depredadors.
Molt probablement és un dels nudibranquis més comuns a la costa catalana.
Sinònims: Hervia costai (Haefelfinger)
ESPECIES SIMILARS
Aquesta espècie és fàcilment identificable i es distingeix d’altres espècies similars, tot i que pot ocasionalment confondre’s amb la Flabellina lineata. Aquesta última es reconeix per una fina línia blanca que recorre la part posterior dels rinòfors.
La Cratena peregrina es diferencia per tenir dues taques taronges a la base dels tentacles orals i per tenir les puntes dels rinòfors del mateix color taronja.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), NUDIBRANCHIA (ORDRE), facelinidae (FAMÍLIA), cratena peregrina (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Cratena Peregrina? Fixa’t en les papil·les dorsals de cos blanc, organitzades en 8 a 10 rams. El cap té dues taques oculars taronges i els rinòfors també són taronges. Els tentacles de la boca són blancs. Aquestes són les característiques principals per identificar la Cratena peregrina, una bavosa marina que es pot trobar al Mediterrani i a la costa atlàntica espanyola.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España