COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Color vermell intens. Vermell molt viu, sovint uniforme. Pot variar lleugerament cap a tons ataronjats.
- Forma incrustant. Creix enganxada a la roca, com una capa fina. No forma estructures voluminoses (no té “ramificacions” ni tubs alts).
- Superfície irregular i granulosa. Textura rugosa o amb petits grumolls. No és llisa ni suau al tacte visual.
- Absència d’òsculs visibles grans. No presenta grans forats evidents (òsculs) com altres esponges. Els porus són molt petits i difícils de veure.
- Gruix molt reduït. Generalment fa només uns mil·límetres de gruix. S’estén lateralment més que no pas en alçada.
- Hàbitat típic mediterrani. Molt comuna al Mar Mediterrani. Es troba entre pocs metres i ~40 m de profunditat.
- Substrat rocós ombrívol. Prefereix roques, coves o zones amb poca llum. Sovint en parets verticals o sota sortints.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Crambe crambe (Schmidt , 1862)
Nom comú: (CA), (ES), (FR), (GB), (I), (D)
Grup: Esponges
Tipus paisatge: Habita principalment paisatges submarins rocosos de tipus bentònic, on predominen superfícies dures com parets, blocs i escletxes. El seu biòtop característic inclou ambients amb certa ombra o llum moderada, sovint en zones protegides de l’onatge directe, on pot créixer formant làmines incrustants sobre el substrat. És habitual trobar-la integrada en comunitats d’organismes sessils, convivint amb algues, briozous i altres esponges, especialment en espais on la competència per l’espai és alta i les condicions són relativament estables.
Fondària: Entre 1 i 40 metres
Mides: Entre 5 i 30 cm
Distribució geogràfica: Es distribueix principalment per tot el Mar Mediterrani, on és una espècie molt comuna i característica. També es troba a l’Atlàntic oriental proper, especialment a les costes temperades adjacents al Mediterrani, com la península Ibèrica i regions properes, sempre en ambients marins amb condicions similars a les mediterrànies.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Delta de l’Ebre, Tarragona, Salou–Cambrils, Garraf (Sitges), Barcelona, Mataró, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur, L’Estartit (Illes Medes), Roses, Cap de Creus
DESCRIPCIÓ
Crambe crambe és una esponja incrustant de color vermell intens, sovint uniforme i amb lleugeres variacions ataronjades. La seva superfície és irregular i granulosa, amb petits grumolls que li donen textura rugosa. Generalment presenta un gruix molt reduït, d’uns pocs mil·límetres fins a 1 cm, i s’estén lateralment formant làmines sobre el substrat rocós. No té òsculs grans visibles i els porus són petits i difícils d’observar. Pot assolir entre 5 i 30 cm d’extensió lateral.
HÀBITAT
Habita principalment substrats rocosos bentònics, com parets, blocs i escletxes. Prefereix zones amb certa ombra o llum moderada, protegides de l’onatge directe. Sovint es troba integrant-se en comunitats d’organismes sessils com algues, briozous i altres esponges, en ambients estables amb alta competència per l’espai.
ALIMENTACIÓ
Com totes les esponges, és filtradora: bombeja aigua a través dels seus porus microscòpics, capturant plàncton, bacteris i partícules orgàniques. Aquesta alimentació passiva li permet obtenir nutrients sense desplaçar-se, depenent de la qualitat i disponibilitat de l’aigua circumdant.
REPRODUCCIÓ
Crambe crambe es pot reproduir sexual i asexuadament.
Asexual: mitjançant fragmentació o brotament, permeten que parts de l’esponja creixin noves colònies sobre el mateix substrat.
Sexual: produeix ous i espermatozoides que, després de la fecundació, donen lloc a larves lliures que s’assenten en un substrat adequat.
ESPECIES SIMILARS
Al Mar Mediterrani hi ha algunes esponges que poden confondre’s amb Crambe crambe per la seva coloració vermella o forma incrustant. Aquí tens les més rellevants:
Ophlitaspongia papilla: Vermella a ataronjada, amb superfície irregular i granulosa. Pot formar matrius incrustants similars, però sovint amb òsculs lleugerament més evidents que Crambe crambe.
Chondrosia reniformis: Tendeix a tons vermellosos o marronosos, amb textura més tova i carnosa. Incrustant sobre roques, però sovint amb una forma més irregular i sense la uniformitat vermella intensa de Crambe crambe.
Hemimycale columella: Pot presentar color vermell ataronjat, amb superfície rugosa i òsculs visibles. Generalment més compacte i amb una estructura més columnar, menys plana que Crambe crambe.
Eurypon viride (algunes formes vermelles): Tot i ser més habitualment verd, poden aparèixer individus vermellosos. Forma làmines fines, però amb textura menys consistent i sovint barrejat amb algues vermelles, la qual cosa ajuda a distingir-lo.
Clau de diferenciació: Crambe crambe és vermell intens uniforme, molt fina, incrustant i sense òsculs grans visibles, mentre que la resta d’esponges similars tenen òsculs més evidents, colors variables o textures més toves/irregulars.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), PORIFERA (PHYLUM), DEMOSPONGIAE (CLASSE), POECILOSCLERIDA (ORDRE), CRAMBEIDAE (FAMÍLIA), CRAMBE CRAMBE (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Crambe crambe? Fixa’t en la seva cridanera coloració, que sol oscil·lar entre un taronja intens i un vermell viu, la qual cosa la fa destacar fàcilment sobre el substrat rocós. La seva forma és incrustant, creixent com una fina capa o crosta que s’adapta a les irregularitats de la superfície, i la seva textura és característicament rugosa al tacte. Un dels trets més distintius per identificar-la són els seus òsculs (els orificis d’exhalació), que són ben visibles, estan lleugerament elevats i presenten uns canals ramificats que convergeixen cap a ells, recordant una mena de petits cràters o sistemes venosos sobre la superfície de l’esponja.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España