Coscinasterias tenuispina | Estrella d’espines primes

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Estrelles de mar molt irregulars
De 6 a 10 braços desiguals, normalment 7 o 8
2 a 4 plaques madrepòriques
Superfície dorsal coberta de fines espines disperses
Espines envoltades d’un matoll de pedicel·lària
Coloració variable, generalment blanques i marrons amb taques de vermell i blau
Mida normal entre 3 i 10 cm

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Coscinasterias tenuispina, Lamarck (1816)
Nom comú: Estrella d’espines primes (CA), Estrella de espinas finas (ES), Etoile de mes épineuse (FR), Blue spiny starfish (GB), Stella pungente minore (IT)
Grup: Estrelles de mar
Tipus paisatge: Aquesta espècie, molt comuna a la Mediterrània, li agraden els fons rocosos i vegetals de la zona infralitoral, des de la superfície, prop de la qual viu habitualment, fins a uns cinquanta metres de profunditat. Sovint es trobarà a les herbes marines i sota les pedres.
Fondària: Fins als 50 m.
Mides: Fins a 18 cm.
Distribució geogràfica: La distribució d’aquesta espècie s’estén per tota la conca mediterrània, i fins al golf de Biscaia, les illes de Cap Verd i Guinea. A través d’una introducció secundària, s’estén des del Brasil fins a les Bermudes passant pel Carib.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de l’Ametlla de Mar, Calavidre. També s’ha vist a Tarragona, a la Punta de la Mora, Sitges, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Llafranc, Tamariu, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, l’Escala, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

DESCRIPCIÓ

Coscinasterias tenuispina és una estrella de mar molt especial. Si una paraula ha de caracteritzar aquest animal, és irregularitat! Té un nombre variable de braços, que oscil·la entre 6 i 10, més sovint 7 o 8, de mida desigual, i la seva disposició al voltant del disc central reduït és aleatòria. Aquesta estrella sembla haver oblidat una mica la seva simetria radial original…

La superfície dorsal, travessada per 2 a 4 plaques madrepòriques, està coberta d’espines disposades irregularment, cadascuna envoltada per un petit arbust de pedicel·lària. Al llarg dels braços, aquestes espines s’alineen en 5 files.

El color d’aquest animal és, una vegada més, molt variable, generalment blanc i marró, i tacat de vermell, groc, malva. Per aquí blau! El costat ventral és clar, i els solcs ambulacrals amples donen cabuda a 4 fileres de podis llargs que acaben en una ventosa.

La seva envergadura és normalment de 3 a 10 centímetres, rarament més (20 centímetres com a màxim).

És una espècie carnívora i depredadora. Recorre el prat i la superfície de la roca a la recerca de cucs i mol·luscs. Atrapa petites preses gràcies als seus nombrosos podis que acaben en una ventosa, que després les transporten cap a la boca central equipada amb cinc dents tallants. Per als més grans (mol·luscs), li devagina l’estómac, que segrega potents enzims digestius, i després aspira el contingut liquat.

La reproducció sol ser sexual, hi ha estrelles de d’espines fines mascles i femelles, aquestes últimes són molt més abundants. Aleshores emeten núvols de llavors a l’aigua oberta. La fecundació dóna una larva de dipleurula, que s’uneix a la microfauna plàncton. Al cap d’unes setmanes, la larva pateix una metamorfosi i passa per dos estadis larvaris addicionals, anomenades bipinnàries i després braquiolàries, molt diferents de l’adult. La larva de braquiolària cau al fons i es converteix directament en una petita estrella.

A més, aquesta espècie està dotada d’un poder de regeneració molt fort. Un fragment de braç, sempre que la seva mida sigui suficient, pot ser per si sol la font d’una nova estrella. Ferit, amputat, aquest animal no tindrà problemes per recuperar ràpidament el seu aspecte original.

A l’extrem dels seus braços, Coscinasterias tenuispina té tentacles sensorials que li permeten agafar-se al seu entorn. Aleshores, intenta recolzar-se en una roca o una planta aparentment inaccessible, i es troba suspès amb molt pocs punts d’enganxament com veureu en el vídeo que vam gravar a Cala Vidre.

ESPECIES SIMILARS

L’estrella d’espines primes es pot confondre amb l’estrella de mar glacial (Marthasterias glacialis), per la seva epidermis coberta d’espines. Les principals diferències rau en la mida, sent l’estrella de mar glacial molt més gran (fins a 40 cm mentre que Coscinasterias tenuispina rarament supera els 10 cm d’envergadura), i en el nombre de braços: l’estrella de mar glacial sempre té 5 braços, l’estrella de mar espinosa sempre en té de 6 a 10.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), ASTEROIDEA (CLASSE), FORCIPULATIDA (ORDRE), ASTERIIDAE (FAMÍLIA), COSCINASTERIAS TENUISPINA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Detall dels colors de l’estrella. Fotografia extreta del perfil Manel Llarch a Flickr

Fotografia extreta del perfil Pablo Valero a Flickr

Detall de les espines irregulars. Fotografia extreta del perfil de Raúl Ortells Fabra a Flickr

Nombre variable de braços. Fotografia extreta del perfil de Raúl Ortells Fabra a Flickr

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar l’estrella d’espines primes? Fixa’t en l’irregularitat del cos d’aquesta estrella de mar, que presenta de 6 a 10 braços desiguals, normalment 7 o 8, distribuïts de manera aleatòria al voltant del disc central reduït. La superfície dorsal està coberta d’espines irregulars, envoltades de pedicel·làries, i es poden veure entre 2 a 4 plaques madrepòriques. Observa també que la coloració pot ser variable, però habitualment combina blancs, marrons amb taques vermelles, grogues i blaves. Aquesta espècie sol mesurar entre 3 i 10 cm, amb una mida màxima de 20 cm. A més, és una espècie carnívora que es troba en fons rocosos i vegetals, fins a 50 m de profunditat, i es distribueix àmpliament per la Mediterrània i altres zones costaneres.