Conger conger | Congre

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos serpentiforme
• Color de gris a negre amb el ventre blanc
• S’amaga a les escletxes i en derelictes.
• Moltes vegades només veiem el cap. D’altres arreserat a la paret de llarg a llarg.
• Boca gran amb llavis gruixuts
• Aletes caudal, anal i dorsal fusionades i amb un voraviu negre.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Conger conger (Linnaeus, 1758) 
Nom comú: Congre (CA), Congrio (ES), Congre (FR), Conger eel (GB), Gemeiner Meeral (D), Grongo (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: El podem trobar al llarg de la costa, es troba a les roques, falles i derelictes, on l’entorn té cavitats on es pot amagar durant el dia. També li agraden els fons de sorra, oberts, en profunditat. Sovint només veiem el seu cap. Però també el pots trobar arresserat a la paret amb tot el cos al descobert.
Fondària: De 5m a 100m
Mides:  Fins a 3m
Distribució geogràfica: S’observa al Mediterrani, des del mar del Nord fins a l’Atlàntic central (Marroc, Canàries). Es una espècie relativament comuna, fins i tot abundant en determinades regions on la sedimentació és important.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa catalana. L’hem vist al Vaporet, a Cala Vidre, a la Costa Daurada. I a Baix de Cols, al Boreas i al Reggio Messina a la Costa Brava, a l’Ametlla de Mar, a Tarragona, Torredembarra, Calafell, Hospitalet de llobregat, Mataró, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palfrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’aspecte general és de serp, el cos és més aviat rodó, comprimint-se lateralment des de l’anus. La longitud sol rondar els dos metres, però els exemples que superen els 3 metres no són excepcionals.
El cap està aplanat a la part superior, la boca gran amb llavis gruixuts s’estén darrere de l’ull. La mandíbula superior està lleugerament endavant de la mandíbula inferior i les seves poderoses dents estan formades per incisius llargs i prims, seguits de dents còniques afilades i després molars. Els ulls són força globulars i els dels joves proporcionalment més grans que els dels adults.
La pell del congre és de color gris a negre, el ventre és més clar, fins i tot blanc, no té escates, però és gruixuda i coberta d’una mucositat viscosa. La pell sovint està marcada amb rascades blanques i traces diverses, signes concloents de la seva activitat caçadora.
Les aletes dorsal, anal i caudal estan unides, formant una única aleta contínua, vorejada en negre, començant a la punta dels pectorals. Aquestes són clarament visibles i bastant grans. El congre no té aletes pèlviques. La línia lateral és clarament visible al llarg del cos.

ESPECIES SIMILARS

La família Congridae inclou diverses espècies de congre:
– el congre de bec fi o de cua negra ( Gnatophis mystas ) i el congre de Trewavas ( Rhynchoconger trawavasae ) viuen més enllà dels 50 metres.
– el congre balear Ariosoma balearicum només és present a la Mediterrània i l’Atlàntic Sud, procedent de Portugal; És molt més petit (40 a 50 cm) amb la pell de color gris a daurat. Segueix sent difícil d’observar perquè viu enterrat a la sorra durant el dia i caça de nit.

El congre comú es pot confondre amb l’anguila Anguilla anguilla. Aquesta viu a la mateixa zona geogràfica que el congre. Es diferencien principalment per l’aleta dorsal que, a l’anguila, va molt per darrere dels pectorals, la seva mandíbula superior és una mica més curta que la inferior, la seva mida és més petita (1 m a 1,50 m màxim) i viu a poca profunditat. des de la superfície fins a 5 m, de vegades 15 m.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), ANGUILIFORMES (ORDRE), CONGRIDAE (FAMÍLIA), CONGER CONGER (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere