Condylactis aurantiaca | Anemona de sorra

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Gran part del cos amagat al sediment
• Un centenar de tentacles disposats en 5 fileres
• Tentacles digitiformes retràctils, relativament curts
• De color groc a verd, o grisenc, amb línies blanquinoses més o menys visibles.
• Puntes dels tentacles de color porpra
• Boca de color porpra

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Condylactis aurantiaca (Delle Chiaje, 1825)
Nom comú: Anemona de sorra (CA), Anemona dorada (ES), Anémone soleil, anémone de mer dorée (FR), Golden anemone (GB), Attinia di arena, anemone dorato (I), Goldfarbige Seerose, Sandgoldrose (D)
Grup: Cnidaris – Hexacoralls
Tipus paisatge: Sobre un fons sorrenc. Des d’uns pocs metres fins a 80 m de profunditat.
Fondària: De 0 a 80 m
Mides: Fins a 25 cm
Distribució geogràfica: Mediterrani

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Tossa de mar, Palamós, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Condylactis aurantiaca té un disc basal adherit a un substrat dur (pedres, petxines, etc.) enterrat al sediment, del qual només surt la corona de tentacles. Per tant, la major part del cos està en gran part amagat al sediment. La columna és de color blanc translúcid amb punts blancs. Els tentacles són grocs a verds, de vegades grisencs, i tenen freqüentment la punta porpra, amb bandes longitudinals blanquinoses característiques, sovint discontínues.
Els tentacles són curts (de 5 a 8 cm) i retràctils, més prims que els de Cribrinopsis crassa, amb els quals aquesta anemona es confon molt sovint a la literatura. Estan disposats en 5 files. La boca és violeta. El diàmetre d’aquesta anemona pot arribar als 25 cm.

Aquesta espècie és carnívora. Com totes les anemones, Condylactis s’alimenta capturant les seves preses mitjançant les seves cèl·lules urticants.

Aquesta espècie es pot reproduir de manera vivípara o ovípara, en funció de les condicions de l’entorn. La reproducció per oviparitat (òvuls fecundats) condueix a l’alliberament d’ous entre la primavera i l’estiu mentre que la reproducció per viviparitat (larves) condueix a l’alliberament de larves a la primavera..

Condylactis aurantiaca pot albergar gambes del gènere Periclimenes.

ESPECIES SIMILARS

Aquesta espècie està molt mal tractada en la literatura actual, i els autors sovint la confonen amb Cribrinopsis crassa. Aquesta darrera espècie és més petita i viu a les esquerdes de les roques, mentre que Condylactis aurantiaca es troba en sediments solts. Les bandes longitudinals que presenta Condylactis aurantiaca no es troben, a més, a Cribrinopsis crassa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (SUBCLASSE), ACTINIARIA (ORDRE), ACTINIIDAE (FAMÍLIA), CONDYLACTIS AURANTIACA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere