Codium vermilara | Perruca

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color verd intens i uniforme. Té un verd viu, sovint brillant sota l’aigua, sense tonalitats marronoses ni vermelloses.
• Aspecte esponjós i “pelut”. No és llisa: la seva superfície sembla suau, amb textura de vellut o d’esponja fina.
• Forma irregular i arrodonida. Creix formant masses compactes, com coixins o “núvols” arrodonits, sense una estructura definida com fulles o branques.
• Consistència tova i flexible. Si la toques (amb cura), notaràs que és flonja i una mica gelatinosa, no rígida ni calcificada.
• Sense segments visibles. No presenta divisions clares ni articulacions; és una massa contínua.
• Fixada directament al substrat. S’adhereix a roques o superfícies dures, sovint en zones il·luminades però també en ambients una mica ombrívols.
• Mida variable però compacta. Pot formar des de petites taques fins a agrupacions més grans, però sempre amb aquest aspecte compacte i arrodonit.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Codium vermilara (Risso, 1818)
Nom comú: Perruca, peluqueta, (CA), peluca, candelabro (ES), algue éponge verte (FR), solar-powered sea slug (GB), codio o alga spugna verde (I), Codium Alge, Grüne Schwammalge (D)
Grup: Algues verdes
Tipus paisatge: Codium vermilara habita paisatges submarins típics del medi litoral rocallós, on el substrat és dur i estable. Es troba integrada en comunitats d’algues fotòfiles, convivint amb altres macroalgues verdes, brunes i vermelles, així com amb esponges i petits invertebrats. Forma part d’ambients relativament tranquils o moderadament exposats a l’hidrodinamisme, on la llum encara permet el desenvolupament vegetal però també hi pot haver zones de semiombra, com escletxes o relleus de la roca. Aquestes comunitats creen un paisatge ric, estructurat i viu, amb superfícies recobertes d’organismes que aporten textura i refugi a la biodiversitat marina.
Fondària: Entre 1 i 30 m de fondària.
Mides: Entre 5 i 25 cm.
Distribució geogràfica: Codium vermilara presenta una distribució àmplia en mars temperats i càlids, especialment al mar Mediterrani i a zones properes de l’Atlàntic oriental. És una espècie pròpia d’ambients costaners europeus i nord-africans, on forma part de les comunitats d’algues del litoral rocallós. La seva presència és relativament comuna dins d’aquest rang, sempre que es donin condicions adequades de llum i substrat dur, cosa que la converteix en una espècie ben integrada en els ecosistemes marins d’aquestes regions.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Sitges, Blanes, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit (Illes Medes), l’Escala, Roses, Cadaqués, Cap de Creus

DESCRIPCIÓ

Codium vermilara és una alga verda d’aspecte característic, amb un tal·lus cilíndric i esponjós que forma masses compactes o coixinets irregulars. Presenta una textura suau però ferma al tacte, amb ramificacions gruixudes i arrodonides que sovint recorden petits dits o tubs inflats. El seu color varia del verd fosc al verd intens, depenent de la il·luminació i de l’estat de l’organisme, i la seva superfície és llisa i lleugerament brillant. A l’interior, està formada per una estructura sifonal sense compartiments visibles, cosa que li dona una consistència homogènia i flexible. Sol adherir-se a roques en zones marines poc profundes, on pot formar agrupacions denses que oscil·len suaument amb el moviment de l’aigua.

HÀBITAT

Viu principalment en zones marines poc profundes, especialment en aigües temperades i ben il·luminades. Es fixa sobre substrats durs com roques o esculls, sovint en zones intermareals i submareals, on rep el moviment constant de les onades.

ALIMENTACIÓ

És un organisme autòtrof que realitza la fotosíntesi. Utilitza la llum solar per produir el seu propi aliment a partir de diòxid de carboni, aigua i sals minerals dissoltes al medi marí.

REPRODUCCIÓ

Es pot reproduir tant de manera asexual com sexual. La reproducció asexual es dona per fragmentació del tal·lus, mentre que la sexual implica la producció de gàmetes que es fusionen per formar nous individus.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, diverses algues verdes poden semblar-se a Codium vermilara, especialment per la seva coloració i l’hàbitat compartit. Aquesta similitud pot portar a confusions, sobretot en observacions de camp sense anàlisi detallada de l’estructura. A continuació es mostren algunes de les espècies més habituals amb les quals es pot confondre:

Codium bursa: És una de les espècies més fàcilment confusibles, tot i que té una forma esfèrica o globosa en lloc de ramificada. Comparteix el color verd intens i la textura esponjosa, i també viu fixada a roques en zones poc profundes del Mediterrani.

Codium fragile: Presenta ramificacions semblants a Codium vermilara, amb un aspecte cilíndric i tou, cosa que pot generar confusió. Tanmateix, acostuma a tenir branques més allargades i menys compactes, i sovint forma estructures més desordenades.

Bryopsis plumosa: Tot i no ser del mateix gènere, pot confondre’s per la seva coloració verda i presència en hàbitats similars. Es diferencia perquè té un aspecte més plomós i delicat, amb ramificacions fines que recorden una ploma.

Cladophora spp.: Aquest grup d’algues filamentoses verdes pot compartir hàbitat i color, però presenta una estructura molt més fina i filamentosa, sense la consistència esponjosa i gruixuda característica de Codium vermilara.

TAXONOMIA

PLANTAE (REGNE), CHLOROPHYTA (PHYLUM), ULVOPHYCEAE (CLASSE), BRYOPSIDALES (ORDRE), CODIACEAE (FAMÍLIA), CODIUM VERMILARA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere