Chrysaora hysoscella | Borm radiat

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Bandes marrons radials al paraigua
• 32 festons semicirculars marrons de la vora del paraigua
• 4 tentacles orals gruixuts i 24 llargs, fins i translúcids

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Chrysaora hysoscella (Linnaeus, 1766) 
Nom comú: Medussa compàs (CA), Medusa compás (ES), Méduse Rayonnée (FR), Compass jellyfish, red-banded jellyfish (GB), Kompassqualle, Fosfore (D)
Grup: Meduses
Tipus paisatge: Localització costera. Normalment associada a zones molt concretes on és fàcil trobar-la, encara que també la desplacen les corrents dominants a altres zones.
Fondària: Des dels 2m
Mides:  Diàmetre del paraigua fins a uns 30 cm. Tentacles fins a 2 m d’allargada.
Distribució geogràfica: És comú a la primavera però varia considerablement d’un any per l’altre. Entre març i juny,

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem vist però pel Port de l’Estany, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Torredembarra, Cubelles, Barcelona, Mataró, Sant Pol de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Palamós, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit i Roses.

DESCRIPCIÓ

És una medussa amb un paraigua molt gran. L’ombrel·la té un diàmetre de fins a 30 cm i de 4 a 6 cm d’alçada, és ampla i vorejada per 32 lòbuls i 24 tentacles llargs i fins que poden arribar als 2 metres de longitud. Presenta un disseny radial característic sobre la ombrel·la que recorda al dibuix de 16 compassos oberts cap a l’exterior.

Té 4 tentacles orals gruixuts i fusionats a la base, amb abundants plecs i, normalment, més llargs que els tentacles de la ombrel·la.

En l’etapa de pòlip, les futures meduses s’apilen i es desprenen a mesura que maduren (reproducció per estrobilació).

Aquesta espècie canvia de mascle a femella al llarg de la seva vida. És mascle quan és jove i després es torna hermafrodita i després femella, mentre que les altres meduses són mascles o femelles.

Els òvuls són fecundats al cos matern, hi ha emissió de larves en l’etapa de plànula. Aquesta larva s’assentarà al fons per convertir-se en un escifopòlip i després una larva d’efírula (en altres meduses, els ous fecundats són expulsats a l’aigua).

Es creu que en el seu període hermafrodita hi ha autofertilització.

Aquesta medusa és carnívora i captura petites preses mitjançant cèl·lules urticants. Les seves picades causen picor i coïssor al principi, i immediatament després, apareixen les lesions eritematoses i edemes, produint butllofes que poden tardar en desaparèixer.

ESPECIES SIMILARS

Aurelia aurita: tentacles més curts, sense marques marrons en forma de V al paraigua, 4 gònades blaves-violetes que es veuen clarament a través del paraigua. Es diferencien clarament l’una de l’altra.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), SCYPHOZOA (CLASSE), SEMAEOSTOMEAE (ORDRE), PELAGIDAE (FAMÍLIA), CHRYSAORA HYSOSCELLA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere